Tipus d'empresa i formes jurídiques

Per la seva dimensió, les empreses es classifiquen a nivell orientatiu en microempreses (menys de $10$ treballadors), petites (de $10$ a $49$), mitjanes (de $50$ a $249$) i grans ($250$ o més). Classifica: (a) la fruiteria del barri, amb $2$ empleats; (b) la fàbrica de mobles del polígon, amb $120$; (c) una consultora amb $35$; (d) una cadena de supermercats amb milers d'empleats. Explica per què la dimensió importa (ajuts, tràmits, capacitat de negociar amb bancs).

L'Ana és llaunera autònoma i el seu negoci deu $20.000\ \text{€}$ a un proveïdor. Si no pot pagar, respon amb tot el que té, fins i tot els seus estalvis i, en el pitjor dels casos, casa seva: això és la responsabilitat il·limitada. Si el negoci fos una societat limitada, només perdria el que ha aportat a la societat. Explica la diferència entre responsabilitat limitada i il·limitada i per què es diu que la societat limitada «protegeix» el patrimoni personal.

L'empresa «BikeSur» acumula deutes de $40.000\ \text{€}$ i tanca.

1. a) Si era un negoci d'autònom, explica quant pot arribar a perdre el propietari.
2. b) Si era una societat limitada a la qual els socis havien aportat $5.000\ \text{€}$, explica quant perden com a màxim i què passa amb la resta del deute.
3. c) Raona per què la llei permet la responsabilitat limitada malgrat aquest risc per als proveïdors (vol fomentar que la gent emprengui).

En Marcos treballa com a lampista autònom. Li ofereixen una obra de reforma integral pressupostada en $45.000\ \text{€}$. Per assumir-la, necessita demanar un préstec bancari de $30.000\ \text{€}$ amb el qual adquirir maquinària i una furgoneta, a més de contractar dos peons. El seu patrimoni personal inclou un habitatge habitual valorat en $140.000\ \text{€}$ i uns estalvis de $12.000\ \text{€}$.

1. a) Dissenya una comparativa de riscos patrimonials avaluant què passaria si el client fa fallida i deixa l'obra sense pagar: contrasta el desenllaç si en Marcos manté la seva condició d'autònom individual enfront de si constitueix prèviament una Societat Limitada (SL).
2. b) Assessora en Marcos amb una recomanació raonada: pesa la protecció del seu habitatge enfront de les majors obligacions de gestió, costos de constitució i tràmits comptables d'una SL per a aquest cas específic.

La figura resumeix les quatre formes jurídiques més habituals en crear una empresa i els seus trets principals. A sota hi ha una fitxa amb un cas concret sense resoldre.

1. a) Tria la forma jurídica que encaixa amb la Marta i explica per què (treballa sola, assumeix poc risc i no necessita socis ni capital).
2. b) Tria ara per a tres amics que llancen una app aportant $6.000\ \text{€}$ entre tots tres i volen arriscar només aquests diners, no els seus estalvis ni casa seva.

Tria la forma jurídica més adequada per a cada cas i justifica-la: (a) la Lucía, dissenyadora gràfica que treballa sola per a diversos clients; (b) tres amics amb una app que volen arriscar només els $6.000\ \text{€}$ que aporten; (c) cinc treballadors d'un taller que tanca i volen comprar-lo entre tots i decidir en assemblea; (d) una fàbrica de bicis que busca inversors que aportin $200.000\ \text{€}$ i puguin vendre la seva part quan vulguin.

En un fòrum sobre creació d'empreses llegeixes la següent afirmació: «Constituir una Societat Limitada és sempre la millor opció per a qualsevol negoci, ja que garanteix que mai respondràs amb el teu patrimoni personal i aporta més prestigi».

1. a) Rebat críticament aquesta afirmació: exposa dues situacions reals on la suposada protecció patrimonial de la SL resulti ineficaç (per exemple, davant d'avals bancaris o deutes amb la Seguretat Social i Hisenda).
2. b) Dissenya dos casos d'emprenedoria amb característiques oposades (atenent a inversió inicial, risc i socis) i justifica per què per a un és més eficient iniciar l'activitat com a empresari individual (autònom) i per a l'altre resulta imprescindible recórrer a una societat mercantil.

Les grans empreses divideixen el seu capital en accions: petits trossos de propietat que es poden comprar i vendre.

1. a) Explica què és ser accionista (propietari d'una part, amb dret al seu tros dels beneficis) i quina diferència hi ha entre ser accionista i ser el cap.
2. b) Raona per què a una fàbrica que necessita molts diners li pot interessar vendre accions a molta gent.

A la cooperativa de l'institut venen esmorzars saludables a l'hora del pati.

1. a) Explica com es prenen les decisions en una cooperativa (en assemblea, cada soci té un vot, tingui els diners que tingui) i com es reparteix el que s'ha guanyat (segons el que s'ha treballat o el que s'ha pactat, no segons el capital aportat).
2. b) Compara-ho amb una societat limitada on una sòcia aporta el $90\ \%$ del capital: qui mana en cada cas?

Les vuit treballadores d'una impremta en fallida volen rescatar el negoci aportant les seves liquidacions. Quatre d'elles poden aportar $15.000\ \text{€}$ cadascuna (en tenir més antiguitat), mentre que les altres quatre només disposen de $3.000\ \text{€}$ cadascuna. Dubten entre constituir una Societat Cooperativa de Treball Associat o una Societat Limitada (SL).

1. a) Avalua la distribució del poder de vot i dels excedents en tots dos models societaris a partir de la disparitat de capital aportat. Prediu quines tensions internes poden sorgir a l'assemblea o junta general segons la fórmula triada.
2. b) Si la impremta necessita amb urgència finançament bancari extern per renovar la seva maquinària, anticipa i justifica quins obstacles o fortaleses específiques afrontarà el projecte segons la forma jurídica adoptada.