Exercicis: Sectors culturals i artístics de l'entorn

Anomena quatre sectors culturals o artístics i posa un exemple real del teu entorn (poble, ciutat o província) per a cadascun: un grup de música, un teatre, un estudi de disseny, una editorial, un festival, un equip de videojocs…

Qui pot donar suport a un projecte cultural juvenil? Fes una llista de cinc agents possibles (ajuntament, associacions, institut, comerços, plataformes de mecenatge…) i explica en una frase què pot aportar cadascun: diners, local, difusió, material o contactes.

La figura mostra la xarxa de suports del concert solidari que organitza el grup de música de l'institut, però un dels agents està tapat amb un signe d'interrogació.

1. a) Pensa quin agent falta a la xarxa (algú que pugui gravar, retransmetre o amplificar el concert) i justifica la teva proposta.
2. b) Explica què aporta cada agent de la xarxa i què pot rebre a canvi.

Explica què és una indústria cultural (activitats artístiques que també són negoci) i anomena tres exemples del teu entorn. Per a un d'ells, indica qui paga, què paga i quins llocs de treball genera directament.

Distingeix entre entrada (pagues per assistir-hi), taquilla (el recaptat en total) i patrocini (una empresa paga per aparèixer-hi). Aplica-ho al concert de l'institut: $80$ entrades a $3\ \text{€}$ i una papereria que aporta $50\ \text{€}$ a canvi de sortir al cartell. Calcula els ingressos totals.

Anomena quatre professions que intervenen en la producció d'un curtmetratge escolar (a més dels actors) i explica en una frase què aporta cadascuna. Per què es diu que la cultura genera ocupació «en cadena»?

Explica què és el mecenatge i en què es diferencia de comprar una entrada. Posa un exemple històric senzill (un pintor amb un mecenes) i un d'actual (una plataforma on qualsevol dona suport a un còmic amb $10\ \text{€}$).

La teva classe organitza una exposició de fotografia al centre cívic. Llista quatre despeses que tindrà l'esdeveniment (impressió, marcs, refrigeri de la inauguració, cartells) i dues fonts possibles d'ingressos o suports sense cobrar entrada (venda d'alguna còpia, patrocini de la copisteria del barri, ajut de l'ajuntament).

El concert de la festa major omple la plaça amb $800$ persones. Els bars venen el triple aquella nit, el pàrquing s'omple i dues botigues obren fins tard. Explica què és el valor econòmic indirecte de la cultura i calcula: si cada assistent gasta de mitjana $5\ \text{€}$ al barri, quants diners mou el concert fora del mateix recinte?

El club de teatre de l'institut vol representar una obra cobrant entrada a $3\ \text{€}$ per finançar el vestuari. Esperen $120$ espectadors entre dues funcions. Les despeses són: drets de l'obra ($80\ \text{€}$), vestuari i atrezzo ($150\ \text{€}$) i cartells ($20\ \text{€}$).

1. a) Calcula els ingressos esperats, les despeses i el resultat del projecte.
2. b) Si només vinguessin $60$ espectadors, què passaria? Proposa dues maneres de cobrir aquest risc abans de començar.

Una editorial juvenil del barri finança el seu primer còmic per micromecenatge (crowdfunding): demana $2.000\ \text{€}$ i cada mecenes aporta el que vol.

1. a) Si l'aportació mitjana és de $25\ \text{€}$, quants mecenes necessita? I si fossin aportacions de $50\ \text{€}$?
2. b) Explica què sol rebre el mecenes a canvi i en què es diferencia el micromecenatge d'un préstec.

El grup de teatre de l'institut calcula la seva funció: $90$ entrades a $4\ \text{€}$. Despeses: drets de l'obra $60\ \text{€}$, vestuari i atrezzo $110\ \text{€}$, maquillatge $30\ \text{€}$, programes impresos $20\ \text{€}$.

1. a) Calcula ingressos, despeses i resultat final. Si el benefici es reparteix entre comprar focus nous i el viatge de final de curs, proposa un repartiment justificant-lo.
2. b) Calcula quantes entrades han de vendre per cobrir despeses i explica què faríeu si una setmana abans només en porteu $30$ de venudes.

Un festival de música del barri vol pagar als grups el que és just sense arruïnar-se. Dades: $400$ assistents esperats, entrada a $6\ \text{€}$, costos fixos de $1.500\ \text{€}$ (so, llicències, seguretat) i $3$ grups.

1. a) Calcula quant queda per repartir entre els grups si tot va segons el que s'havia previst.
2. b) Proposa dues fórmules de repartiment (a parts iguals, per catxet segons tirada, fix més percentatge) i defensa la que et sembli més justa explicant què incentiva cadascuna.

La ràdio de l'institut vol finançar-se sense publicitat agressiva. Analitza quatre fonts: quotes dels socis del club, patrocini de la llibreria del barri (menció a l'inici i al final), micromecenatge per comprar un micròfon i col·laboració amb l'ajuntament (cedir tècnic a canvi d'emetre avisos). Per a cadascuna, indica què dona, què rep i un risc per a la independència del programa.

Un poble de $5.000$ habitants perd el seu únic cinema; el cinema més proper queda a $25$ km. Un grup de veïns vol muntar un cineclub a la sala d'actes amb projeccions mensuals. Dissenya el model: quota o entrada, despeses (llicència de les pel·lícules, projector, local), nombre mínim d'assistents per ser viable i dues idees per fidelitzar el públic del poble.

L'editorial del club de còmic ven el seu fanzín a $2\ \text{€}$. Imprimir $50$ còpies costa $40\ \text{€}$ i imprimir-ne $100$ costa $65\ \text{€}$.

1. a) Calcula el cost per còpia en cada tiratge i el benefici si ho venen tot a $2\ \text{€}$ la còpia.
2. b) Explica per què imprimir més abaixa el cost per còpia (costos fixos enfront de variables) i quin risc corre el club si n'imprimeix $100$ i només en ven $40$. Quina estratègia intermèdia proposaries?

Un grup d'alumnes vol organitzar un festival solidari al poliesportiu municipal (aforament màxim: 300 persones). Tenen uns costos fixos de $600\ \text{€}$ ($420\ \text{€}$ de lloguer de so i il·luminació i $180\ \text{€}$ d'assegurança de responsabilitat civil) i un cost variable de $1,50\ \text{€}$ per assistent (polsera identificativa i consumició bàsica). A més, l'entitat de gestió de drets d'autor (SGAE) exigeix el $10\ \%$ de la recaptació íntegra de les entrades venudes.

1. a) Si fixen el preu de l'entrada en $6\ \text{€}$, calcula quantes entrades necessiten vendre per assolir el llindar de rendibilitat (punt mort). Quin percentatge de l'aforament total representa i quin és el seu marge de seguretat respecte a l'aforament complet?
2. b) La tresorera proposa abaixar el preu de l'entrada a $3\ \text{€}$ assegurant que «en ser tan barata, omplirem les 300 places segur i obtindrem més benefici net». Demostra matemàticament si la seva afirmació sobre el benefici és certa o errònia i justifica el risc financer que assumiria el grup amb aquesta decisió.

Una banda musical juvenil ha invertit 800\ \text{€}$ a enregistrar el seu primer EP i debat el seu model de negoci. Un membre proposa vendre la descàrrega digital a 5\ \text{€}$ al seu web exclusiu. Un altre defensa publicar les cançons en obert i de manera gratuïta en plataformes de reproducció en línia, monetitzant únicament mitjançant la venda de samarretes oficials (cost unitari de fabricació: 7\ \text{€}$, preu de venda: 17\ \text{€}$) i entrades als seus concerts (preu de 6\ \text{€}$ amb un cost variable per assistent d'1\ \text{€}$).

1. a) Utilitzant els conceptes econòmics de «bé no rival», «cost marginal de distribució digital» i «efectes de xarxa», justifica per què fixar un preu de 5\\ \\text{€}$ a la descàrrega digital pot reduir dràsticament els ingressos totals del grup a mitjà termini en comparació amb el model en obert.
2. b) Si opten pel model obert i estimen que el 3\\ \\%$ dels oients únics compra una entrada de concert i l'1,5\ \%$ compra una samarreta, calcula quants oients únics necessiten aconseguir per amortitzar els 800\\ \\text{€}$ de la gravació. Dissenya una estratègia de preus o producte complementari per reduir aquest nombre d'oients necessaris sense restringir l'accés gratuït a les cançons.

La vostra classe vol organitzar una exposició fotogràfica comunitària sobre la memòria històrica del barri amb un pressupost inicial de 0\ \text{€}$. El projecte requereix quatre elements indispensables: un espai expositiu condicionat durant dues setmanes, la impressió professional de 25 panells rígids (cost de mercat: 400\ \text{€}$), el càtering per a la inauguració (estimat en 150\ \text{€}$) i la difusió entre els veïns.

1. a) Dissenya una xarxa d'aliances amb quatre agents de l'entorn (per exemple, centre cívic, comerç local, associació veïnal i AMPA): especifica quin recurs en espècie (no diners) sol·licitaries a cadascun, quina contrapartida de valor real sense cost monetari li oferiries perquè la col·laboració sigui un joc de suma positiva (guany mutu o win-win) i justifica quin agent ha de confirmar primer perquè els altres acceptin participar.
2. b) Una franquícia de menjar ràpid del barri ofereix finançar íntegrament els 400\\ \\text{€}$ d'impressió a canvi de col·locar el seu logotip en gran format a la portada de cada panell i repartir fullets comercials a la inauguració. Avalua el dilema ètic i econòmic que planteja aquesta oferta enfront de la cerca de microdonacions veïnals i defensa raonadament la teva decisió final.

L'ajuntament d'un municipi ha d'aplicar una retallada de 20.000\ \text{€}$ a la seva partida cultural a causa d'una caiguda d'ingressos. La comissió d'hisenda planteja suprimir completament una d'aquestes dues activitats: - Opció A: Suprimir l'obertura de tarda i de cap de setmana de la biblioteca municipal (estalvi: 20.000\ \text{€}$ anuals; implica prescindir de dues contractacions a mitja jornada i deixar sense sala d'estudi ni préstec 150 usuaris diaris, la majoria estudiants i gent gran).

• Opció B: Suprimir el festival anual de teatre de carrer (cost: 20.000\ \text{€}$; se celebra un cap de setmana a l'any, congrega 3.000 assistents i genera una despesa estimada a l'hostaleria i el comerç local de 60.000\ \text{€}$, de la qual l'ajuntament recupera aproximadament un 7\ \%$ en taxes i impostos locals indirectes).

1. a) Avalua el cost d'oportunitat de cada opció distingint el retorn fiscal directe, l'impacte econòmic en el teixit local i les externalitats positives socials i formatives que no es reflecteixen en el mercat.
2. b) Com a tècnic de desenvolupament local, dissenya una proposta alternativa que eviti el tancament total de qualsevol dels dos serveis i permeti assolir l'estalvi de 20.000\\ \\text{€}$ mitjançant mesures de corresponsabilitat financera (preus públics, col·laboració publicoprivada o reajustaments temporals), justificant la viabilitat i els límits de la teva proposta.

El vostre grup de teatre aficionat vol estrenar una obra i necessita 900\ \text{€}$ nets per pagar el lloguer de la sala i l'escenografia. Decidiu finançar-ho mitjançant una campanya de micromecenatge (crowdfunding de recompenses) en una plataforma digital que cobra una comissió del 6\ \%$ sobre la recaptació total, sumada a un 2\ \%$ de la passarel·la bancària i un 12\ \%$ estimat de retenció fiscal i despeses administratives (total de deduccions: 20\ \%$ dels diners recaptats).

1. a) Dissenyeu dos tipus de recompensa:

• Nivell Bàsic (10\ \text{€}$): Agraïment digital i entrada a l'assaig general (cost unitari de gestió: 1\ \text{€}$).

• Nivell Col·laborador (30\ \text{€}$): Entrada numerada a l'estrena i llibret imprès signat (cost unitari de producció: 9\ \text{€}$).

Calcula el marge net en euros que li queda al grup per cada aportació rebuda en cada nivell després de descomptar el 20\ \%$ de comissions/impostos i el cost directe de la recompensa.

1. b) Si es preveu que el 60\\ \\%$ de les aportacions seran del Nivell Bàsic i el 40\ \%$ del Nivell Col·laborador, calcula l'objectiu mínim total de recaptació que heu de fixar a la plataforma per assegurar que us quedin lliures els 900\\ \\text{€}$. Explica què passaria amb el projecte i els fons recaptats si s'aplica la regla de «tot o res» i us quedeu en el 85\ \%$ d'aquest objectiu.

Un equip de tres estudiants d'informàtica va llançar un videojoc per a mòbils gratuït amb anuncis: van aconseguir 15.000 descàrregues i van generar 450\ \text{€}$ d'ingressos publicitaris (un ingrés publicitari mitjà de 0,03\ \text{€}$ per descàrrega).

Per al seu segon joc es plantegen abandonar la publicitat i triar entre dos models de comercialització:

• Model Premium: Venda del joc complet a un preu de 2,50\ \text{€}$. La botiga d'aplicacions (App Store / Google Play) es queda una comissió del 30\ \%$ i l'IVA aplicable és del 21\ \%$ inclòs en el preu final.

• Model Freemium: Descàrrega gratuïta amb micropagaments dins del joc (un paquet d'expansió a 1,50\ \text{€}$, amb la mateixa comissió del 30\ \%$ i 21\ \%$ d'IVA).

1. a) En el Model Premium, calcula l'ingrés net unitari que rep l'equip per cada venda després de descomptar IVA i comissions. Determina quantes descàrregues de pagament necessiten per igualar els 450\\ \\text{€}$ del primer joc i quin percentatge de conversió sobre les 15.000 descàrregues originals representaria.
2. b) Si en el Model Freemium aconsegueixen repetir les 15.000 descàrregues gratuïtes i un 3,5\ \%$ dels jugadors adquireix el paquet d'expansió, calcula l'ingrés net total obtingut. A partir dels teus càlculs, justifica quin model recomanaries considerant l'elasticitat-preu de la demanda en el sector de les aplicacions mòbils.

En un debat sobre polítiques culturals públiques, dos ponents defensen postures contraposades:

• Ponent 1: «La cultura ha de ser un bé de provisió pública gratuïta finançat al $100\ \%$ amb impostos, perquè el mercat només produeix allò que és comercialment rendible, destruint la diversitat cultural i excloent les rendes baixes».

• Ponent 2: «Finançar la cultura amb impostos és regressiu, ja que les rendes baixes paguen impostos per subvencionar espectacles als quals acudeixen majoritàriament classes mitjanes i altes amb poder adquisitiu. Si una obra té valor, el públic ha de pagar per la seva entrada».

1. a) Interpreta ambdós arguments utilitzant amb rigor els conceptes econòmics de «bé preferent (o meritori)», «fallada de mercat» i «regressivitat fiscal».
2. b) Dissenya una proposta de finançament per a l'auditori cultural municipal que resolgui la contradicció entre ambdues postures: estableix una estructura tarifària mixta (combinant gratuïtat selectiva, preus socials i preus de mercat) i un criteri objectiu per decidir quins espectacles han de rebre suport públic i quins s'han d'autofinançar íntegrament.

El consell escolar us encarrega gestionar el pressupost de la Setmana de la Creativitat Juvenil de l'institut. Compteu amb una dotació municipal inicial de $350\ \text{€}$ i els següents costos fixos programats:

• Lloguer de l'equip tècnic per al concert de bandes: $260\ \text{€}$.

• Catxet i drets de la companyia de teatre convidada: $200\ \text{€}$.

• Material fungible per a tallers de serigrafia i fanzín: $90\ \text{€}$.

Aforaments màxims disponibles: Sala d'actes (concert i teatre): 120 persones. Aula polivalent (tallers): 20 persones per sessió (s'ofereixen 2 sessions).

1. a) Dissenya un pla econòmic que assoleixi l'equilibri pressupostari (benefici net $\ge 0\ \text{€}$) aplicant el concepte de «subvenció creuada»: decideix quines activitats seran de pagament i quines gratuïtes, fixa els preus de les entrades i calcula la taxa mínima d'ocupació (percentatge de l'aforament) que necessites assolir en les activitats de pagament per cobrir tots els costos.
2. b) Formula dos indicadors clau de rendiment (KPI), un de rendibilitat financera i un altre d'impacte social o inclusió, per mesurar l'èxit de l'esdeveniment en acabar. Dissenya a més una mesura de contingència econòmica anticipada per si la venda d'entrades es queda un $30\ \%$ per sota del que s'havia previst.