Exercicis: La inflació i el poder adquisitiu

Explica què és la inflació i què la diferencia del fet que pugi un sol producte: la inflació és una pujada generalitzada i continuada de gairebé tots els preus. Posa dos exemples de cada cas (que pugi la benzina per una avaria en una refineria; que pugin el pa, el bus, el cinema i la roba alhora).

L'IPC es calcula seguint la «cistella de la compra» d'una família típica: s'apunten els preus de centenars de productes cada mes.

1. a) Explica com aquesta cistella permet mesurar la inflació.
2. b) Raona per què la inflació que sent la teva àvia (medicaments, metges, llum) pot ser diferent de la teva (oci, tecnologia, roba).

La figura mostra la inflació d'un país europeu en els darrers cinc anys: el que van pujar els preus cada any. El $2025$, la cistella de la compra que costava $100\ \text{€}$ al gener costava $102\ \text{€}$ al desembre.

1. a) Calcula la inflació del $2025$, que és la dada que falta al gràfic.
2. b) Indica en quin any es van disparar més els preus i explica què va passar aquell any amb les famílies el sou de les quals no va pujar.

El teu avi diu: «Amb $1.000$ pessetes ($6\ \text{€}$) anava al cinema, berenava i tornava en taxi».

1. a) Explica amb l'exemple què és el poder adquisitiu (el que realment pots comprar amb uns diners) i per què baixa amb la inflació encara que el bitllet sigui el mateix.
2. b) Fes la llista del que pots comprar avui amb $10\ \text{€}$ i raona què dirà de tu un adolescent d'aquí a $20$ anys.

L'IPC el calcula a Espanya l'Institut Nacional d'Estadística: cada mes, enquestadors apunten el preu de centenars de productes en milers de botigues de tot el país.

1. a) Explica per què mesurar la inflació exigeix aquest treball de camp i no n'hi ha prou amb mirar un sol producte.
2. b) Raona què li passaria a l'IPC si només es mesuressin els preus de les botigues en línia.

A més de l'IPC general es publica la inflació subjacent, que treu l'energia i els aliments frescos perquè els seus preus pugen i baixen moltíssim (tempestes, collites, guerres).

1. a) Explica què mostra la subjacent (la tendència de fons dels preus).
2. b) Si l'IPC general marca un $5\ \%$ per culpa de la llum i la subjacent un $2\ \%$, explica què està passant realment amb la majoria dels preus.

No tots els preus pugen alhora ni per a tothom: un any pugen un $15\ \%$ l'oli i la llum mentre baixen els mòbils.

1. a) Explica per què la inflació «oficial» (la mitjana) pot no coincidir amb la que pateix la teva família: depèn d'en què gasteu.
2. b) Pensa en una família que escalfa la casa amb gasoil i en una altra amb plaques solars: qui nota més aquesta inflació? Què ens ensenya això en llegir la notícia de l'IPC?

La hiperinflació és una inflació desbocada, amb preus que pugen cada setmana o cada dia, com la d'Alemanya el $1923$ o la de Veneçuela fa uns anys.

1. a) Explica què li passa als diners en aquest cas (deixen de servir: la gent se'n desfà així que els rep i es torna al bescanvi).
2. b) Raona per què les famílies i les empreses no poden planificar res amb hiperinflació i per què mantenir la inflació baixa i estable és un objectiu de les autoritats.

Un entrepà costava $5\ \text{€}$ fa un any i la inflació ha estat del $5\ \%$.

1. a) Calcula quant costa avui si ha pujat el mateix que la mitjana.
2. b) La teva paga setmanal continua sent de $20\ \text{€}$: calcula quants entrepans podies comprar fa un any i quants ara.
3. c) Explica amb aquest resultat què és perdre poder adquisitiu encara que «la paga no hagi baixat».

El sou de la mare de l'Iris era de $1.500\ \text{€}$ al mes. Aquest any l'hi han apujat un $2\ \%$, però la inflació ha estat del $4\ \%$.

1. a) Calcula el seu nou sou.
2. b) Calcula quin sou necessitaria per mantenir exactament el seu poder adquisitiu (que li arribi per al mateix que abans) i quants euros li falten.
3. c) Ha guanyat o ha perdut poder adquisitiu? Explica la diferència entre que t'apugin el sou i que t'apugi la vida.

La deflació és una baixada generalitzada dels preus, i també preocupa. Explica la cadena: si la gent espera que tot estarà més barat el mes que ve, endarrereix les compres; les botigues venen menys; les empreses guanyen menys i acomiaden; amb més atur, es compra encara menys. Il·lustra-la amb una botiga de mobles inventada del teu barri.

El cistell de l'IPC pondera cada grup segons el seu pes en la despesa: habitatge i subministraments $33\ \%$, aliments $25\ \%$, transport $15\ \%$, lleure $10\ \%$ i la resta $17\ \%$. Aquest any pugen: habitatge $6\ \%$, aliments $4\ \%$, transport $2\ \%$, lleure $1\ \%$ i la resta $3\ \%$.

1. a) Calcula la inflació mitjana ponderada (multiplica cada pujada pel seu pes i suma).
2. b) Explica per què l'habitatge «mana» tant en l'IPC encara que no el paguis cada setmana com la compra.

El quilo de pollastre costava $6\ \text{€}$ a començaments de $2024$. Aquell any va pujar un $4\ \%$ i el $2025$, un $3\ \%$ addicional.

1. a) Calcula el preu després de cada pujada (compte: la segona s'aplica sobre el preu ja apujat).
2. b) Calcula la pujada total en percentatge respecte al preu inicial i explica per què no és exactament $4 + 3 = 7\ \%$.

El conveni dels treballadors del supermercat apuja els sous un $3\ \%$ i la inflació de l'any ha estat del $5\ \%$. El sou mitjà era de $1.400\ \text{€}$.

1. a) Calcula el nou sou.
2. b) Calcula quin sou faria falta per no perdre poder adquisitiu i quants euros al mes es perden.
3. c) Explica què és el salari real (el sou descomptant la inflació) i per què els sindicats demanen clàusules de revisió amb l'IPC.

El lloguer del pis de la família de la Laia es revisa cada any amb l'IPC: paguen $650\ \text{€}$ i l'IPC d'aquest any ha estat del $2,1\ \%$.

1. a) Calcula el nou lloguer mensual i la pujada total en euros al cap de l'any.
2. b) Explica per què els contractes s'actualitzen amb l'IPC (perquè el propietari no perdi poder adquisitiu) i quin debat s'obre quan la inflació es dispara (qui aguanta el cop: llogater o propietari?).

El $2015$ el menú del dia del bar de sota costava $9\ \text{€}$; avui costa $12,50\ \text{€}$.

1. a) Calcula la pujada en percentatge en aquests anys.
2. b) Si la inflació acumulada del país en aquell període va ser del $22\ \%$, compara: el menú va pujar més o menys que la mitjana?
3. c) Dona dues raons per les quals el menú va pujar més (matèries primeres, sous i lloguer del local) i explica què li passa al bar si no apuja preus quan li pugen els costos.

Al gener, Lucía va prestar $10.000\ \text{€}$ al seu germà a un tipus d'interès fix del $2\ \%$ anual a tornar al cap d'un any, esperant tots dos una inflació anual del $2\ \%$. Tanmateix, un xoc econòmic fa que la inflació d'aquest any tanqui finalment en el $6\ \%$.

1. a) Calcula el tipus d'interès real que ha obtingut Lucía i interpreta si ha guanyat o perdut poder de compra.
2. b) Determina quants diners hauria de tornar el germà en acabar l'any perquè Lucía mantingui exactament el mateix poder adquisitiu que tenien els $10.000\ \text{€}$ inicials.
3. c) Explica raonadament qui s'ha beneficiat i qui s'ha perjudicat en aquesta operació. Què hauria passat si el préstec s'hagués signat a un tipus d'interès variable referenciat a la inflació (tipus real del $0\ \%$ més IPC)?

Analitza els dos titulars de premsa econòmica següents:

• Titular A: «L'augment del preu internacional del gas natural i de les tarifes del transport marítim eleva els costos de fabricació de la indústria europea».

• Titular B: «L'augment extraordinari dels ajuts directes i l'estalvi acumulat disparen la contractació de viatges i sopars, permetent als hotels i restaurants apujar preus davant l'allau de clients».

1. a) Classifica raonadament cada cas segons el tipus d'inflació (de demanda o de costos) i descriu el mecanisme pel qual els preus acaben pujant en cada titular.
2. b) Prediu els efectes d'una pujada agressiva dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu si s'aplica davant de la situació del Titular A: aconseguirà abaratir el gas importat?, quin impacte tindrà sobre l'activitat econòmica i l'ocupació de les empreses? Justifica per què en aquest cas el banc central afronta un dilema.

En un debat televisiu, un participant sosté: «L'objectiu del Banc Central Europeu de mantenir una inflació al voltant del $2\ \%$ és un perjudici per als ciutadans; el que seria ideal seria una deflació continuada del $2\ \%$ anual, perquè així els diners valdrien més cada any i seríem més rics».

1. a) Rebat la postura del tertulià explicant el mecanisme de l'espiral deflacionària: prediu què passaria amb les decisions de consum de les famílies i les decisions d'inversió i contractació de les empreses si sabessin amb certesa que els preus seran més baixos l'any que ve.
2. b) Justifica per què els bancs centrals consideren que una inflació moderada i predictible (al voltant del $2\ \%$) és símptoma d'una economia saludable, distingint-la tant de la deflació com de la inflació desbocada.

A principis d'any, don Ernesto cobra una pensió de jubilació de $1.200\ \text{€}$ mensuals i la família Rovira ingressa un salari conjunt de $2.000\ \text{€}$ mensuals. La inflació al llarg de l'any resulta ser del $5\ \%$. Per a l'any següent, el Govern decideix apujar les pensions un $1,5\ \%$, mentre que el conveni col·lectiu de la família Rovira inclou una clàusula de garantia salarial que revisa els sous al $100\ \%$ de l'IPC registrat ($5\ \%$).

1. a) Calcula els nous ingressos nominals de don Ernesto i de la família Rovira per a l'any vinent, i determina la variació de poder adquisitiu (en percentatge i en euros constants de l'any anterior) que pateix cadascun.
2. b) Analitza el dilema a què s'enfronta l'Estat si decideix indexar per llei totes les pensions i sous públics a l'IPC en moments d'inflació molt alta: quins efectes té sobre l'equitat social i quines conseqüències genera sobre el dèficit públic i la mateixa inflació?
3. c) Proposa i justifica una mesura de política fiscal que permeti protegir el poder adquisitiu de pensionistes amb rendes baixes (com don Ernesto) sense comprometre l'equilibri dels comptes públics.

Un grup de veïns afirma indignat: «El preu de la barra de pa ha pujat de $0,80\ \text{€}$ a $1,20\ \text{€}$ perquè els forns de pa del barri s'estan aprofitant de la situació per guanyar el doble».

1. a) Identifica tres costos de producció d'un forn de pa tradicional que s'encareixen directament davant d'una crisi energètica i agrària, i explica com es traslladen al preu final sense que el benefici del forner augmenti necessàriament.
2. b) Si haguessis d'auditar els comptes del forn de pa per comprovar si hi ha hagut una pujada abusiva de marges de benefici o un simple trasllat de costos, dissenya quins dos indicadors comptables o ràtios compararies entre l'any anterior i l'actual.
3. c) Prediu quines conseqüències econòmiques es produirien al barri si l'ajuntament fixés per llei un preu màxim obligatori de $0,80\ \text{€}$ per barra, en un escenari on produir-la costa $0,95\ \text{€}$.

Espanya importa la immensa majoria dels hidrocarburs que consumeix. En un context internacional de tensions bèl·liques, el barril de petroli s'encareix un $60\ \%$.

1. a) Descriu la cadena de transmissió que converteix aquesta pujada externa del cru en un encariment generalitzat de béns de consum quotidià, com les hortalisses o els productes de drogueria, justificant el concepte d'«inflació importada».
2. b) Avalua críticament per què una pujada de tipus d'interès per part del banc central té una eficàcia molt limitada per frenar directament aquest tipus d'inflació i quins costos econòmics secundaris imposa a les famílies hipotecades i a les empreses que sol·liciten crèdits.
3. c) Dissenya dues mesures de política econòmica que un Govern pot adoptar per esmorteir aquest impacte: una a curt termini dirigida a les famílies més vulnerables i una altra d'estructural a llarg termini per reduir la dependència exterior.

En una economia amb una inflació interanual del $7\ \%$, els comitès d'empresa dels principals sectors productius exigeixen augments de sou d'almenys el $7\ \%$ per evitar perdre poder adquisitiu. Paral·lelament, les organitzacions patronals anuncien que, si assumeixen aquest sobrecost salarial, incrementaran els preus de venda dels seus productes en un percentatge equivalent.

1. a) Elabora un esquema de causa-efecte que demostri com aquesta interacció desencadena l'anomenada «espiral preus-salaris» (efectes de segona ronda) i explica per què la inflació inicial corre el risc de tornar-se crònica.
2. b) Prediu com afectaria aquesta espiral la competitivitat exterior de les empreses del país davant de competidors d'altres països que mantenen la inflació controlada.
3. c) Planteja les línies bàsiques d'un «pacte de rendes» entre empresaris, sindicats i Govern: quins compromisos o sacrificis recíprocs haurien d'assumir treballadors i empresaris per frenar l'espiral de manera consensuada?

Una família destina mensualment el seu pressupost d'alimentació de la següent manera: $100\ \text{€}$ en fruita, $200\ \text{€}$ en carn de boví, $50\ \text{€}$ en oli d'oliva verge i $100\ \text{€}$ en peix blanc. Al cap d'un any, els preus han evolucionat de manera desigual: la fruita puja un $10\ \%$, la carn puja un $15\ \%$, l'oli d'oliva puja un $40\ \%$ i el peix blanc baixa un $5\ \%$.

1. a) Calcula el cost mensual de la cistella inicial després de la pujada de preus si la família compra exactament els mateixos quilos que l'any anterior, i calcula la taxa d'inflació específica d'aquesta cistella familiar.
2. b) Per frenar la despesa, la família decideix substituir el $50\ \%$ del consum de carn de boví per carn de pollastre (el preu de la qual és un $50\ \%$ inferior al de la carn de boví ja encarida) i substitueix la meitat de l'oli d'oliva per oli de gira-sol (que costa una tercera part que el d'oliva encarit). Calcula la nova despesa mensual i determina si van aconseguir reduir la seva despesa per sota del pressupost inicial de $450\ \text{€}$.
3. c) A partir d'aquest cas, explica en què consisteix el «biaix de substitució» de l'IPC oficial i per què aquest índex pot sobreestimar l'impacte real del cost de la vida a les llars quan els preus relatius canvien de manera acusada.