Exercicis: Globalització, lliurecanvi i proteccionisme

Explica què és la globalització i anomena dues coses que l'han fet possible (el transport barat en contenidors, internet). Després, detectiu d'etiquetes: localitza a casa o a la motxilla tres productes i el seu país de fabricació, i comenta què t'ha sorprès.

Defineix exportació i importació amb un exemple espanyol de cadascuna (vendre taronges a Alemanya; comprar mòbils fabricats a l'Àsia o petroli). Explica les dues raons per les quals un país compra a fora: perquè no té aquell producte o perquè d'altres el produeixen més barat.

La figura mostra la balança comercial d'Exportia, un país imaginari, durant dos anys: el que va vendre a l'estranger (exportacions) i el que va comprar (importacions), en milers de milions d'euros. El $2024$ va importar per valor de $280$ i va tenir un dèficit de $40$: va comprar a fora $40$ més del que va vendre.

1. a) Calcula quant va exportar Exportia el $2024$, que és la dada que falta al gràfic.
2. b) Calcula el saldo del $2023$ i explica si va ser superàvit o dèficit.

Segueix el viatge d'una samarreta de $12\ \text{€}$: cotó de l'Índia, fil i roba teixida a Bangla Desh, confecció a Bangla Desh, disseny a Espanya, transport en vaixell fins a València i venda en una botiga de la teva ciutat.

1. a) Compta quants països hi participen i explica per què es parla de «cadena global de valor».
2. b) Raona per què cada etapa es fa on es fa (costos, coneixement, proximitat al client).

Una multinacional és una empresa que opera a molts països: dissenya en uns, produeix en uns altres i ven a gairebé tots.

1. a) Posa dos exemples de multinacionals que facis servir o vegis diàriament i explica què les fa multinacionals.
2. b) Raona dos avantatges que tenen sobre una botiga de barri (compren i produeixen a gran escala, més barat) i un desavantatge per al barri (el benefici se'n va a fora i competeixen amb el comerç local).

Cada país s'especialitza en el que produeix millor o més barat: Espanya exporta oli, taronges i cotxes, i compra petroli i tecnologia.

1. a) Explica per què aquest intercanvi beneficia ambdues parts (cadascú es dedica a allò seu i compra la resta).
2. b) Raona què passaria si el teu país intentés produir de tot, fins i tot plàtans o microxips (més car, menys eficient).

El segell de comerç just garanteix que el productor —el caficultor, el cacaoter— va cobrar un preu digne i va treballar en condicions decents, sense explotació infantil.

1. a) Explica quin problema intenta corregir (el preu que rep el pagès és minúscul en comparació amb el preu final).
2. b) Una rajola de xocolata convencional costa $1,20\ \text{€}$ i la de comerç just, $1,80\ \text{€}$: raona què estàs pagant amb la diferència i si la compraries.

Quan una turista alemanya es gasta $800\ \text{€}$ en un hotel de Benidorm, Espanya està «exportant» serveis encara que res no creui la frontera en un camió.

1. a) Explica per què el turisme compta com a exportació (entren diners de fora a canvi d'un servei fet aquí).
2. b) Posa dos exemples més d'«exportacions invisibles» (un estudiant estranger que paga un màster aquí, una empresa de programari espanyola que ven llicències a Xile).

Naranjania va exportar l'any passat mercaderies per valor de $400$ milers de milions d'euros i en va importar per $350$.

1. a) Calcula el saldo de la seva balança comercial i digues si va ser superàvit o dèficit.
2. b) Aquest any exporta $380$ i importa $430$: calcula el nou saldo i explica què ha canviat.
3. c) Raona per què un dèficit no és sempre una mala notícia: quina diferència hi ha entre importar llaminadures i importar màquines per a les fàbriques?

Sabatalàndia produeix sabatilles, però les importades són més barates: costen $50\ \text{€}$ enfront de $55\ \text{€}$ les locals. El Govern posa un aranzel del $20\ \%$ a les importades.

1. a) Calcula el nou preu de les sabatilles importades.
2. b) Explica qui guanya i qui perd amb l'aranzel: la fàbrica local, els seus treballadors i els compradors.
3. c) Què podria fer el país veí com a resposta i com s'anomena aquest risc (represàlies, guerra comercial)?

Espanya forma part de la Unió Europea i del mercat únic: béns, persones, serveis i diners circulen lliurement entre els països membres, i $20$ d'aquests comparteixen l'euro.

1. a) Explica dos avantatges concrets per a tu (viatjar o estudiar en un altre país de la UE, comprar en línia en una botiga europea sense duanes, no canviar de moneda).
2. b) Dona un exemple de producte que comprem a un altre país de la UE i un altre que li venem, i explica per què comerciar dins del club és més fàcil que a fora.

La balança comercial de Vendelàndia, en milers de milions d'euros: el $2022$ exporta $310$ i importa $300$; el $2023$ exporta $305$ i importa $330$; el $2024$ exporta $290$ i importa $350$.

1. a) Calcula el saldo de cada any i digues si és superàvit o dèficit.
2. b) Descriu la tendència i dona dues explicacions possibles (perd competitivitat; puja la factura de l'energia que importa).
3. c) Raona per què un dèficit que es repeteix i creix preocupa més que un de puntual.

El formatge local de Formatgeria costa $9\ \text{€}$ el quilo; l'importat, $7\ \text{€}$. El Govern estudia un aranzel del $30\ \%$ al formatge importat.

1. a) Calcula el preu de l'importat amb l'aranzel i compara'l amb el local.
2. b) Explica qui celebra l'aranzel i qui el paga (formatgers locals i els seus llocs de treball, enfront dels compradors, que paguen més).
3. c) Analitza què pot passar si el país veí respon amb un aranzel al vi de Formatgeria (guerra comercial: la paguen els exportadors de vi).

El teu germà vol una videoconsola que només es ven als Estats Units per $400$ dòlars; el canvi està a $1,10$ dòlars per euro.

1. a) Calcula quants euros costa avui.
2. b) Si d'aquí a un mes el canvi passa a $1,00$ dòlar per euro (l'euro es debilita), calcula el nou preu en euros i explica qui guanya i qui perd quan la moneda pròpia es debilita (importar s'encareix; exportar s'abarateix per als de fora).

Al mercat, el quilo de tomàquets de l'hort del costat costa $2,80\ \text{€}$ i l'importat, $1,90\ \text{€}$.

1. a) Calcula quant paga de més a l'any una família que compra $2$ kg setmanals de tomàquet local (compta $52$ setmanes).
2. b) Explica què compra aquesta família a més de tomàquets (ocupació local, menys transport i emissions, paisatge cuidat) i valora si el sobrepreu et sembla justificat i per a qui.

Un vaixell gegant encalla i bloqueja un canal clau durant dues setmanes: s'endarrereixen milers de contenidors i puja el preu del transport.

1. a) Explica per què un embús a $10.000$ km pot encarir el mòbil o les sabatilles que compres aquí (les cadenes globals són llargues i funcionen «just a temps»: les fàbriques amb prou feines guarden estoc).
2. b) Raona què fan les empreses per protegir-se (dos proveïdors en continents diferents, una mica d'estoc) i quin cost té aquesta protecció.

Una empresa de bicicletes de la teva comunitat anuncia que deslocalitza la seva planta de muntatge al Vietnam, reduint els seus costos salarials en un $65\,\%$. Després del trasllat, el preu de venda al públic a Espanya baixa de $400\ \text{€}$ a $300\ \text{€}$, però es destrueixen $120$ llocs de treball directes a la comarca.

1. a) Analitza l'impacte distributiu d'aquesta decisió: identifica quins agents econòmics guanyen i quins perden amb la mesura, justificant detalladament els beneficis o perjudicis per a cadascun.
2. b) Un col·lectiu local proposa imposar un aranzel del $35\,\%$ a la importació d'aquestes bicicletes per penalitzar la deslocalització. Prediu quins efectes tindria aquesta mesura proteccionista sobre el preu de venda al públic, el benestar de les famílies consumidores i la competitivitat a llarg termini de l'empresa.
3. c) Dissenya una estratègia empresarial alternativa perquè una fàbrica de bicicletes ubicada en un país de salaris mitjans-alts com Espanya pugui competir en el mercat global sense recórrer a aranzels ni a retallades salarials.

El govern de «Nordia» aprova un aranzel del $25\,\%$ sobre l'acer importat per protegir la seva indústria siderúrgica tradicional davant de la competència exterior barata. Sis mesos després, la patronal siderúrgica celebra que s'han preservat $3.000$ llocs de treball als alts forns; tanmateix, les patronals de l'automòbil i dels electrodomèstics anuncien acomiadaments massius i una caiguda del $15\,\%$ en les seves exportacions.

1. a) Explica el mecanisme econòmic que connecta l'aranzel aplicat a l'acer amb la crisi desfermada en els sectors de l'automòbil i els electrodomèstics de Nordia.
2. b) Si els països exportadors d'acer responen imposant aranzels de represàlia als productes agrícoles de Nordia, analitza qui acaba assumint el cost net final de la guerra comercial iniciada.
3. c) Avalua sota quines condicions teòriques molt específiques (com l'argument de la 'indústria naixent' o la 'seguretat estratègica nacional') podria estar justificat un aranzel temporal, i dictamina raonadament si la siderúrgia tradicional de Nordia compleix o no aquests requisits.

Durant una crisi logística internacional, el col·lapse dels principals ports asiàtics va interrompre el subministrament de microxips a Europa, paralitzant les cadenes de muntatge automobilístiques, encarint els vehicles nous un $20\,\%$ i forçant Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO).

1. a) Contrasta el model productiu 'just-in-time' (producció ajustada amb inventari gairebé nul per minimitzar costos) enfront del model 'just-in-case' (acumulació preventiva d'existències). Per què la hiperglobalització va incentivar de manera massiva el primer i quina vulnerabilitat estructural va provocar davant de pertorbacions d'oferta?
2. b) La Unió Europea valora dues opcions per assegurar el subministrament de components estratègics:

• Opció A: Subvencionar la construcció de plantes de semiconductors a Europa, cosa que requereix milers de milions d'euros de diners públics i generarà xips un $30\,\%$ més costosos que els asiàtics.

• Opció B: Continuar important d'Àsia, però obligant per llei les empreses a diversificar proveïdors en almenys quatre països diferents i a finançar un magatzem conjunt amb reserves per a sis mesos.

Compara els costos, avantatges i riscos de cada alternativa per als contribuents, les empreses i els consumidors, i defensa quina adoptaries.

L'empresa de calçat esportiu «Velox» estudia retornar la seva producció a Espanya després de quinze anys fabricant a Àsia. Les seves dades de costos unitaris per parell són:

• A Àsia: fabricació de $16,50\ \text{€}$ i transport marítim, aranzels i assegurances de $3,50\ \text{€}$. Temps de lliurament a botigues europees: $6$ setmanes. La planta empra $300$ operaris.

• A Espanya (planta robotitzada): amortització de maquinària i energia de $14,20\ \text{€}$, mà d'obra directa de $7,80\ \text{€}$ i logística interna d'$1\ \text{€}$. Temps de lliurament: $48$ hores. La planta necessita únicament $30$ tècnics de manteniment i programació.

1. a) Calcula la diferència absoluta i percentual de cost unitari entre ambdues alternatives.
2. b) Justifica quins avantatges competitius aliens al preu (com la velocitat de resposta a la moda o el cost d'emmagatzematge) permetrien a Velox ser més rendible fabricant a Espanya tot i tenir un cost unitari més alt.
3. c) Analitza la paradoxa laboral del 'reshoring' (relocalització): si la tornada de fàbriques automatitzades crea una desena part de l'ocupació que en el seu moment es va deslocalitzar, quines implicacions té això per a les polítiques públiques d'ocupació i formació professional?

Analitza la següent afirmació: «La globalització comercial i financera de les darreres dècades ha estat un joc de suma zero on únicament s'han enriquit les elits corporatives multinacionals a costa de la resta de la humanitat».

1. a) Rebat la idea que la globalització ha estat un «joc de suma zero» aportant arguments econòmics sobre l'evolució de la pobresa extrema mundial als països emergents i la capacitat adquisitiva dels consumidors a les economies occidentals.
2. b) Justifica per què, malgrat els guanys globals de benestar, la classe treballadora manufacturera de les economies avançades (com els nuclis industrials tradicionals) percep que ha estat la gran perdedora del procés.
3. c) Dissenya una mesura de política econòmica internacional (en l'àmbit fiscal o en el laboral) orientada a redistribuir de manera més equitativa els beneficis del comerç global sense recórrer a barreres proteccionistes.

En una botiga s'ofereixen dos cafès de torrat natural en paquets de $250\ \text{g}$:

• Cafè estàndard: $2,30\ \text{€}$. L'intermediari paga al caficultor en origen $0,15\ \text{€}$ per paquet.

• Cafè amb segell de comerç just: $3,70\ \text{€}$. Garanteix un preu mínim en origen de $0,60\ \text{€}$ per paquet més una prima destinada a projectes comunitaris (escoles i centres de salut).

1. a) Una família consumeix quatre paquets de cafè al mes. Calcula el sobrecost anual de triar el cafè de comerç just. Si la renda mensual disponible de la família després de pagar l'habitatge i els subministraments bàsics és molt ajustada, raona com influeix l'elasticitat preu de la demanda en la seva decisió de compra.
2. b) Aplica el concepte de fallada de mercat (informació asimètrica i externalitats negatives no internalitzades) per explicar per què confiar únicament en la «consciència individual del consumidor» no sol ser suficient per transformar les cadenes globals de subministrament.
3. c) Dissenya dues propostes d'intervenció pública (una de regulatòria sobre els estàndards d'importació i una altra de política fiscal) que incentivin salaris dignes als països d'origen sense dependre exclusivament de la caritat o la bona voluntat del comprador.

Més del $80\,\%$ dels principis actius emprats per elaborar analgèsics i antibiòtics essencials a Europa es produeix únicament en dos països asiàtics a causa d'avantatges absoluts en costos laborals i normatives mediambientals menys exigents.

1. a) Empra els conceptes de «cost d'oportunitat» i «externalitat negativa» per explicar per què el mercat lliure, guiat exclusivament per la maximització del benefici a curt termini, ha conduït a una concentració geogràfica de tal magnitud en un bé de primera necessitat.
2. b) Es plantegen tres vies per reduir la vulnerabilitat sanitària del continent:

1. Reindustrialització integral (produir tots els principis actius dins d'Europa mitjançant ajuts estatals).

2. Reserves estratègiques obligatòries (exigir per llei a farmacèutiques i hospitals un estoc físic immobilitzat de dotze mesos).

3. 'Friendshoring' i diversificació (signar acords comercials vinculants amb socis estratègics repartits en diversos continents).

Avalua la viabilitat econòmica i els riscos de cada mesura, i defensa una combinació d'aquestes que maximitzi la seguretat sanitària al menor cost per als pressupostos públics.

Una investigació internacional revela que en l'extracció dels minerals necessaris per fabricar la bateria d'un telèfon intel·ligent de $900\ \text{€}$ s'utilitza mà d'obra en condicions de semiesclavitud i degradació mediambiental severa al país d'origen.

1. a) Analitza l'estructura d'incentius econòmics: per què els segells voluntaris de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i les auditories privades encarregades per les mateixes marques tecnològiques solen resultar ineficaços per eradicar aquests abusos en la primera anella de la cadena?
2. b) Diversos parlaments debaten una «Llei de Diligència Deguda» que fa les marques civilment i penalment responsables de qualsevol vulneració de drets laborals en la seva cadena de proveïdors a l'estranger. Prediu quins efectes generarà aquesta llei en el preu dels dispositius, en la inversió en traçabilitat i en la permanència de les multinacionals en països amb escassa seguretat jurídica.
3. c) Si una cooperativa llança al mercat un mòbil modular, fàcilment reparable i amb traçabilitat neta certificada, però un $30\,\%$ més car i amb prestacions tècniques inferiors als de la competència, analitza a quines barreres d'entrada i de comportament del consumidor s'enfronta per sobreviure comercialment.