Exercicis: La banca del dia a dia: comptes, targetes i seguretat

El compte corrent és per al dia a dia (nòmina, rebuts, targeta); el compte d'estalvi, per guardar diners que no necessites i que doni una mica d'interès. Explica la diferència i decideix on posaries cada cosa: la paga setmanal, els $300\ \text{€}$ estalviats per a un portàtil, els diners de l'abonament de transport del mes.

Hi ha tres tipus de targeta: dèbit (el pagament surt al moment del teu compte), crèdit (pagues encara que no tinguis saldo i ho tornes després, de vegades amb interessos) i prepagament (recarregues abans només el que vols gastar). Digues quina targeta descriu cada situació: (a) pagar la compra i que es descompti al moment del teu compte; (b) comprar en línia uns auriculars recarregant abans només $60\ \text{€}$; (c) pagar un viatge a final de mes encara que avui no tinguis saldo. Explica després el risc de la de crèdit si ajornes els pagaments.

La figura mostra una targeta bancària i què es pot fer amb cada dada. La capsa vermella recorda les dues dades secretes que no es comparteixen mai, però una està tapada.

1. a) Indica quina dada de tres xifres, escrita al revers de la targeta, completa la capsa vermella, i explica per a què es fa servir en comprar per internet.
2. b) Fes la llista completa del que no donaries mai per telèfon, SMS o correu, encara que diguin que són del banc: les dues dades de la capsa vermella, les teves claus de l'app i els codis que t'arriben al mòbil.

Domiciliar un rebut és autoritzar el banc a pagar-lo automàticament des del teu compte: la llum, el mòbil, el gimnàs.

1. a) Explica quin avantatge té (no t'oblides de pagar) i quina cura exigeix: si el rebut arriba i no hi ha saldo, el banc el retorna i hi pot haver comissió.
2. b) Fes la llista dels rebuts que es domicilien a casa teva o a la d'un adult conegut i decideix quin no domiciliaries sense revisar-lo abans cada mes.

Per fer una transferència necessites l'IBAN del destinatari (el codi del seu compte). L'ordinària triga un dia feiner i sol ser de franc; la immediata arriba en segons i pot portar comissió.

1. a) Explica quan triaries cadascuna: pagar el lloguer que venç demà enfront de socórrer un amic avui mateix.
2. b) Raona per què convé rellegir l'IBAN dues vegades abans de confirmar (les transferències són molt difícils de desfer).

Treure diners al caixer del teu banc sol ser de franc; al d'un altre banc pot costar uns $2\ \text{€}$ per operació.

1. a) Explica per què existeix aquesta comissió (el teu banc paga al propietari del caixer) i com evitar-la.
2. b) Calcula quant pagaries a l'any en comissions si treus $20\ \text{€}$ cada setmana en caixers aliens a $2\ \text{€}$ per vegada, i digues en què preferiries gastar aquests diners.

Quedar-se en descobert és gastar més del que tens: el compte es queda en negatiu (per exemple, $-30\ \text{€}$) i el banc et cobra per aquest «préstec» automàtic.

1. a) Explica la diferència entre tenir el compte a zero i tenir-lo en descobert.
2. b) Raona per què un descobert de $30\ \text{€}$ durant unes setmanes pot acabar costant diversos euros entre interessos i comissions, i quins dos hàbits l'eviten (mirar el saldo abans de pagar, activar avisos de saldo baix).

L'app del banc és la porta als teus diners. Escriu cinc regles de seguretat per fer-la servir i explica quin risc evita cadascuna: una contrasenya única que no sigui la de l'institut, la doble verificació, no entrar amb el wifi públic de l'estació, no deixar el mòbil desbloquejat a ningú i mantenir l'app actualitzada.

El banc A ofereix compte sense quota però cobra $0,50\ \text{€}$ per transferència; el banc B cobra $3\ \text{€}$ al mes de manteniment amb les transferències de franc. La Nora fa unes $4$ transferències al mes.

1. a) Calcula el que pagaria a l'any a cada banc.
2. b) Explica què més compararies abans de triar (caixers de franc, edat mínima, app, oficina a prop) i com es «negocia» amb un banc quan ets jove (preguntar pel compte jove, llegir la lletra petita).

Els pagaments entre mòbils (bizum i similars) mouen els diners del teu compte al d'una altra persona fent servir el seu número de telèfon, i arriben al moment.

1. a) Explica dues regles de seguretat en utilitzar-los (enviar només a contactes coneguts, comprovar el nom abans de confirmar).
2. b) Estafa freqüent: un desconegut t'escriu «t'he enviat un bizum per error, torna-me'l», però al teu compte no hi ha cap ingrés. Explica què està intentant i què has de fer.

A la Vera li arriba aquest SMS: «BANC: el seu compte ha estat bloquejat. Verifiqui'l ja a bnc-seguridad.example.com amb el seu usuari i la seva clau».

1. a) Assenyala tres pistes que és una estafa (urgència, amenaça, una adreça que no és l'oficial, demanar claus).
2. b) Explica pas a pas què ha de fer la Vera i què aconsegueixen els lladres si algú hi introdueix les seves dades.

Aquest és l'extracte de juny del compte de l'Abril: saldo inicial $240\ \text{€}$; ingrés dels seus pares $+50\ \text{€}$; rebut del mòbil $-15\ \text{€}$; compra amb targeta $-32,90\ \text{€}$; bizum a la seva germana $-10\ \text{€}$; ingrés per una feina $+40\ \text{€}$.

1. a) Calcula el saldo final del compte.
2. b) Explica per a què serveix revisar l'extracte cada mes (detectar càrrecs que no reconeixes, saber en què se't van els diners) i què hauries de fer si aparegués un càrrec desconegut.

El compte de Diego té $45\ \text{€}$ i avui li carreguen el rebut del gimnàs: $60\ \text{€}$. El banc el paga igualment i li deixa el compte en negatiu, cobrant-li $4,50\ \text{€}$ de comissió per descobert més un interès de $0,10\ \text{€}$ per cada dia que continuï en vermell.

1. a) Calcula quant deu Diego al banc just després del càrrec i la comissió.
2. b) Si triga $10$ dies a ingressar diners, calcula el cost total de l'ensopegada (comissió més interessos).
3. c) Explica què hauria d'haver fet per evitar-ho (avisar el gimnàs, tenir un petit matalàs, avisos de saldo baix).

Les targetes «revolving» permeten ajornar tot el que s'ha comprat durant el mes amb interessos altíssims (TAE del $20\ \%$ o més). La Sílvia deu $600\ \text{€}$ amb una d'elles i decideix pagar només $50\ \text{€}$ al mes.

1. a) Explica per què amb aquests interessos el deute baixa molt a poc a poc: bona part de cada quota són interessos, no devolució del que s'ha gastat. Estima quants mesos trigarà a liquidar-lo.
2. b) Raona per què el Tribunal Suprem ha declarat usuaris alguns d'aquests crèdits i quina alternativa més barata tenia la Sílvia (un préstec personal normal per cancel·lar la targeta).

La Nerea ha de pagar $300\ \text{€}$ pel viatge de fi de curs. Opcions: transferència immediata (comissió de $1\ \text{€}$, arriba en segons), transferència ordinària (gratuïta, arriba demà) o bizum (gratuït i immediat, però el destinatari l'ha de tenir activat).

1. a) Recomana una opció per a cada cas: el termini acaba avui i l'organitzador té bizum; el termini és demà passat i només va donar el seu IBAN.
2. b) Explica per què pagar $1\ \text{€}$ per la immediata pot sortir barat si amb això no perds la plaça (el cost de l'alternativa és molt més gran).

A la mare d'Unai li truquen «del banc»: diuen que hi ha càrrecs sospitosos i, per bloquejar-los, necessiten que els llegeixi el codi que li acaba d'arribar per SMS.

1. a) Explica què és el vishing i per què el codi de l'SMS és la clau que busquen: el banc de debò no el demana mai per telèfon.
2. b) Escriu el guió correcte: què ha de dir ella, què ha de fer en penjar (trucar ella mateixa al número oficial que figura a la targeta o entrar a l'aplicació) i a qui avisar si ja ha donat el codi.

A Íker li han sostret la motxilla amb la cartera a les 11:30 h. Hi portava la targeta de dèbit i, en un paper doblegat al costat, el codi PIN.

• A les 11:45 h treuen 300 € d'un caixer introduint el PIN.

• A les 12:15 h fan una compra contactless de 28 € en un supermercat sense demanar PIN.

• A les 12:40 h Íker s'adona del robatori i bloqueja la targeta a través de l'app del seu banc.

• A les 13:00 h s'intenta fer un càrrec online fraudulent de 150 € que el sistema denega.

Íker va a la sucursal exigint el reemborsament íntegre dels 328 € sostrets, argumentant que la llei limita la responsabilitat del titular a un màxim de 50 € en casos de pèrdua o robatori.

1. a) Analitza la normativa sobre serveis de pagament (diferenciant operacions no autoritzades, negligència greu de l'usuari i operacions posteriors a l'avís de bloqueig) i dictamina quin import exacte haurà d'assumir Íker de la seva butxaca i quin import li haurà de reemborsar el banc. Justifica la teva resposta desglossant cada moviment.
2. b) Si el delinqüent hagués accedit també a la banca electrònica des del telèfon mòbil d'Íker perquè aquest no disposava de bloqueig biomètric ni contrasenya, com afectaria la responsabilitat jurídica i financera de les parts? Dissenya un protocol de seguretat integral per a l'usuari que previngui aquest tipus de desprotecció.

Compara tres ofertes de comptes bancaris per a joves al mercat espanyol:

• Compte Alfa: Manteniment 0 € i transferències online gratuïtes. No disposa de caixers propis a la teva localitat: permet 2 retirades gratuïtes al mes en caixers de qualsevol entitat si es retiren almenys 60 € cada vegada; si retires menys o a partir de la 3a retirada, es repercuteix íntegra la comissió del caixer (entre 1,50 € i 2,50 € per operació).

• Compte Beta: Comissió de manteniment de 2 € mensuals (bonificada al 100 % si es domicilia una nòmina d'almenys 400 € o es manté un saldo mitjà superior a 1.000 €). Ofereix una àmplia xarxa de caixers i oficines gratuïtes al teu municipi.

• Compte Gamma: Manteniment 0 €, però vinculat obligatòriament a una targeta de crèdit/revolving que cobra una quota de 25 € a l'any a partir del segon any tret que es facin un mínim de 6 compres amb pagament ajornat a l'any.

1. a) Un estudiant de 16 anys rep 50 € mensuals de paga en efectiu, fa pagaments digitals de 10 € a 15 € amb el mòbil i sol treure 20 € en metàl·lic unes dues o tres vegades al mes. Calcula i quantifica el cost real anual estimat que li suposaria cada opció i assenyala quins entrebancs legals o d'idoneïtat presenta alguna d'elles per a un menor d'edat.
2. b) Dissenya el perfil d'usuari financer per al qual el Compte Alfa resulta l'alternativa més eficient i el perfil per al qual ho seria el Compte Beta, justificant les teves propostes amb criteris de cost d'oportunitat i hàbits de pagament.

En l'última dècada, les entitats financeres a Espanya han tancat més del 40 % de les seves oficines i un terç dels seus caixers, accelerant la digitalització bancària. Al mateix temps, el Banc Central Europeu defensa el curs legal obligatori de l'efectiu i l'obligació de garantir l'accés als diners físics a tota la població.

1. a) Un directiu del sector bancari sosté: «Tancar oficines físiques i substituir l'efectiu per canals 100 % digitals redueix costos operatius, combat el frau fiscal i modernitza l'economia, beneficiant tota la societat». Avalua críticament aquesta postura: contrasta els guanys d'eficiència de les entitats amb les externalitats negatives (econòmiques, socials i d'exclusió financera) que aquest procés imposa sobre col·lectius vulnerables i zones rurals.
2. b) Dissenya una proposta de regulació bancària o de política pública que compatibilitzi la digitalització i la viabilitat del negoci bancari amb la garantia d'accés als serveis financers bàsics per a tots els ciutadans. Planteja dues mesures concretes i avalua la seva viabilitat econòmica.

Íñigo comença el mes amb un saldo disponible de 15 € al seu compte corrent. La seva previsió d'ingressos i despeses per al novembre és:

• Dia 1: Rebut de la seva línia mòbil (14 €).

• Dia 4: Cobrament de la seva paga mensual transferida pels seus tutors (50 €).

• Dia 5: Llançament d'un videojoc que vol adquirir amb targeta de dèbit (45 €).

• Dia 18: Rebut domiciliat d'una subscripció de música (9,99 €).

• Dia 28: Quota domiciliada d'una activitat extraescolar (20 €).

El contracte del compte estipula: «En cas de saldo deutor (descobert), l'entitat podrà autoritzar el càrrec aplicant una comissió fixa per reclamació de posicions deutores de 30 € més un tipus d'interès deutor del 7,5 % anual, o bé rebutjar el rebut per falta de fons» (cas en el qual la companyia de telefonia cobra un recàrrec de 10 € per devolució).

1. a) Elabora la taula de tresoreria mensual d'Íñigo registrant els saldos dia a dia si executa totes les operacions previstes. Determina en quins moments es produeixen tensions de liquiditat o descoberts i calcula el cost financer directe que afrontaria si el banc atén els càrrecs en descobert enfront de si rebutja els rebuts.
2. b) Dissenya un pla de reestructuració financera per a Íñigo sense recórrer a préstecs ni demanar diners extra, aplicant el criteri de priorització de despeses («paga't a tu mateix primer») i establint un calendari viable per adquirir el videojoc sense generar costos bancaris.

Marcos ha finançat un ordinador de 1.200 € amb una targeta de crèdit en modalitat de pagament ajornat (revolving). Les condicions del seu extracte són:

• Tipus d'interès: 21,5 % TIN (23,75 % TAE).

• Quota fixa mensual triada per Marcos: 30 € al mes.

• Desglossament del primer rebut: 21,50 € corresponen a interessos merstats i 8,50 € a amortització efectiva del deute.

• Deute pendent després de pagar el primer mes: 1.191,50 €.

Marcos afirma: «És una ganga: gaudeixo d'un ordinador nou pagant només 30 € al mes, el que em gasto en un sopar, sense que se'n ressenti el meu compte corrent».

1. a) Rebat amb càlculs i arguments financers la percepció de Marcos: dedueix per què aquest esquema d'amortització genera l'efecte conegut com a «deute perpetu» o «bola de neu» i per què el Tribunal Suprem ha anul·lat contractes similars per considerar-los usura.
2. b) Modela i compara aquesta situació amb dues alternatives: (1) abonar la totalitat mitjançant pagament únic a final de mes i (2) finançar els 1.200 € en 12 mensualitats amb quotes constants de capital més interessos. Justifica quina és l'opció més racional per a un consumidor responsable i quins biaixos psicològics explota el crèdit revolving.

L'àvia de la Carmen rep un missatge al mòbil des d'un número desconegut: «Hola mama, se m'ha trencat el mòbil i no puc rebre trucades, aquest és el meu número provisional. Necessito pagar urgentment una factura de 400 € abans de les 14:00 h perquè no em tallin el servei; si us plau fes-me un Bizum a aquest número, no em truquis perquè no funciona l'altaveu». Angoixada, l'àvia envia immediatament els 400 € a través de Bizum. Mitja hora després, la seva filla la truca des del seu telèfon habitual comentant que tot està normal.

1. a) Analitza les característiques de les transferències instantànies i del sistema Bizum (immediatesa, irrevocabilitat, traçabilitat) per explicar per què els ciberdelinqüents prefereixen aquest mitjà enfront d'una transferència bancària ordinària. Quins obstacles jurídics impedeixen al banc anul·lar l'operació de manera automàtica un cop denunciat l'engany?
2. b) Dissenya un pla d'actuació familiar enfront de fraus d'enginyeria social que contempli dues fases: mesures preventives d'autenticació fora de banda (canals alternatius de comprovació i límits d'operativa) i les accions immediates que s'han d'executar davant de les entitats bancàries i les forces de seguretat si l'estafa ja s'ha consumat.

En Yassine té un saldo de 50 € al seu compte bancari. La seva operadora de telefonia li emet per error informàtic un rebut duplicat de 65 € (és a dir, li cobra dues vegades 65 €), deixant el seu compte en un descobert de -80 €. En Yassine no consulta l'app bancària fins a 9 dies després, quan comprova que el banc li ha cobrat una «comissió per reclamació de posicions deutores» de 39 € i 1,20 € d'interessos deutors. El banc es nega a anul·lar el càrrec al·legant que la comissió figura en el contracte signat i que el descobert el va originar la companyia telefònica.

1. a) Analitza la doctrina del Banc d'Espanya i les sentències judicials sobre les comissions de descobert (que exigeixen l'acreditació de gestions efectives i individualitzades de reclamació i l'existència de proporcionalitat). Determina si el banc ha actuat conforme a les bones pràctiques bancàries i quina responsabilitat té l'empresa que va emetre el cobrament indegut.
2. b) Dissenya el full de ruta que ha de seguir en Yassine per reclamar els seus diners: identifica a quines instàncies formals ha d'acudir successivament, quina documentació probatòria ha de presentar, quins terminis legals de resposta s'apliquen i quin és l'abast vinculant del dictamen emès pel Departament de Conducta d'Entitats del Banc d'Espanya.

Una família avalua dues alternatives per gestionar la seva operativa bancària:

• Entitat A (banca tradicional): Cobra 36 € a l'any de comissió de manteniment (gratuïta amb nòmina de més de 800 €), disposa d'oficina física amb servei de caixa al barri i cobra un 3 % de comissió per compres o retirades en divises diferents de l'euro.

• Entitat B (neobanc digital constituït a Lituània amb passaport europeu): Comissió de manteniment 0 €, operativa 100 % per app, canvi de divisa al tipus interbancari sense recàrrec, però sense sucursals físiques i amb atenció al client canalitzada exclusivament per un assistent virtual (chatbot).

1. a) Un familiar sosté que «un neobanc en línia ofereix les mateixes garanties i protecció legal exacta que una gran entitat tradicional espanyola, però sense pagar comissions». Valora críticament aquesta afirmació: diferencia entre una entitat de diners electrònics i una entitat de crèdit amb fitxa bancària, i explica com opera el Fons de Garantia de Dipòsits dins de la Unió Europea i quines dificultats pràctiques sorgeixen en cas de bloqueig de compte o conflicte jurídic transfronterer.
2. b) Justifica quina entitat resulta més eficient i segura per a dos casos concrets: (1) un jove de 16 anys que viatja un trimestre a estudiar fora de la zona euro i gestiona les seves despeses des del telèfon, i (2) la seva àvia de 78 anys que percep una pensió de 950 €, no utilitza telèfon intel·ligent i necessita retirar efectiu periòdicament a la finestreta.