Valoració crítica ecosocial

Explica les tres dimensions de la sostenibilitat (ambiental, social i econòmica) i posa un exemple de tecnologia que falli clarament en cadascuna d'elles, encara que funcioni en les altres dues.

La figura mostra l'esquema de la triple valoració d'una tecnologia, amb l'àrea central tapada. Explica què representa cada cercle, què significa la zona on se solapen tots tres i per què una tecnologia només «verda» que precaritza les persones no seria en aquesta zona.

A més de les emissions, una tecnologia s'avalua amb indicadors socials. Esmenta'n quatre (ocupació creada i la seva qualitat, seguretat i salut laboral, accessibilitat del servei, efecte sobre la comunitat local) i explica com es mesuraria cadascun en el cas d'una nova planta de reciclatge.

Defineix què és una tecnologia apropiada (o adequada al seu context) i explica per què una nevera solar senzilla pot ser més apropiada que una d'última generació en una comunitat rural sense xarxa elèctrica estable.

Explica què és l'ecodisseny i cita tres estratègies concretes que aplica (reduir material, facilitar el desmuntatge i la reparació, triar materials reciclables, allargar la vida útil). Posa un exemple de producte que n'apliqui bé almenys dues.

Una bomba d'aigua de pedal repara un pou on no arriba la xarxa elèctrica; una bomba dièsel, allà, és un problema. Explica amb aquest exemple què fa que una tecnologia sigui «apropiada» (mantenible localment, reparable amb peces disponibles, assequible, adequada al context cultural i energètic).

Explica què és el «greenwashing» o rentat d'imatge verd, identifica tres tècniques habituals (llenguatge vague, dades d'una sola fase del cicle de vida, etiquetes autoconcedides) i redacta tres preguntes que un consumidor crític hauria de fer davant d'un producte anunciat com a «ecològic».

Una ciutat presenta el seu projecte de «smart city» (sensors a tot arreu, gestió centralitzada del trànsit i dels serveis) com a sostenible per definició. Analitza críticament: cost energètic i material de la infraestructura digital, obsolescència de sensors, riscos de vigilància i dependència del proveïdor, i sota quines condicions concretes el projecte sí que seria una millora ecosocial.

França obliga a mostrar un índex de reparabilitat en mòbils i electrodomèstics. Explica quins criteris puntua (disponibilitat i preu de recanvis, facilitat de desmuntatge, documentació), com canvia la decisió de compra dels consumidors i la de disseny dels fabricants, i quin límit té un índex si els recanvis continuen sent caríssims.

Una cooperativa agrícola dubta entre reg per aspersió, reg per goteig i reg intel·ligent amb sensors d'humitat. Construeix una matriu de valoració amb quatre criteris (consum d'aigua, cost d'instal·lació i manteniment, energia, formació necessària), assigna pesos justificats i puntua cada opció del $1$ al $5$. Canvia el guanyador si l'aigua s'encareix?

Dissenya una matriu de valoració ecosocial per comparar tres tecnologies de calefacció en un institut (caldera de gas, bomba de calor, biomassa forestal local): tria cinc criteris amb el seu pes justificat (emissions, cost anual, ocupació local, dependència exterior, maduresa de la tecnologia), puntua cada opció del $1$ al $5$ raonadament i discuteix com canvia el resultat si es duplica el pes de les emissions.

Dissenya una matriu de valoració ecosocial per decidir si un institut ha d'acceptar un servei de repartiment de material amb dron: criteris (energia per paquet enfront de furgoneta, soroll, seguretat de l'espai aeri, ocupació de repartidors, utilitat real per al centre), ponderació justificada i puntuació del $1$ al $5$ a cada casella amb el seu motiu. Quina informació addicional demanaries a l'empresa abans de puntuar?

Un municipi substitueix les seves lluminàries de vapor de sodi de 250 W per làmpades LED de 70 W amb l'objectiu de retallar el consum energètic en un 72,0 %. Tanmateix, en abaratir-se el cost operatiu per punt de llum, l'ajuntament va instal·lar un 40,0 % més de fanals i va ampliar l'encesa ornamental nocturna en 2,5 hores diàries, passant de 3.000 a 3.900 hores anuals.

1. a) Calcula la variació percentual real del consum elèctric anual total de l'enllumenat municipal i interpreta el resultat aplicant el concepte de la paradoxa de Jevons (efecte rebot directe).
2. b) Justifica per què les millores aïllades en l'eficiència tecnològica dels components no garanteixen per si soles una reducció de l'impacte biofísic agregat si no van acompanyades de límits de suficiència.
3. c) Dissenya dues prescripcions tècniques i de governança energètica que el plec municipal hauria d'haver fixat per garantir un estalvi net real en el subministrament elèctric.

Un informe de transició ecològica per a un país industrialitzat projecta mantenir un creixement econòmic del 2,5 % anual fins al 2040 basant-se en el «creixement verd» (electrificació massiva i digitalització). Això no obstant, les dades tècniques de l'informe revelen que, mentre la intensitat energètica per unitat de PIB disminueix un 1,8 % anual, el consum total de materials crítics (coure, liti, terres rares) augmenta un 4,2 % anual.

1. a) Interpreta aquestes dades per justificar la diferència tècnica entre desacoblament relatiu i desacoblament absolut, determinant si el pla assoleix una desmaterialització real de l'economia.
2. b) Reavalua l'escenari des de la perspectiva dels límits físics i les lleis de la termodinàmica: per quins factors com la taxa de retorn energètic (TRE) i els límits en les taxes de reciclatge impedeixen un desacoblament absolut indefinit?
3. c) Dissenya una proposta de reestructuració tecnològica del transport i la indústria per a aquest país que adopti principis de suficiència i reducció de flux de materials («decreixement planificat»), definint dos indicadors físics quantitatius per monitorar el procés.

Una empresa de transport públic licita la compra de 40 autobusos elèctrics urbans i ha de triar entre dues tecnologies de bateria per emmagatzemar 450 kWh per vehicle:

• Opció A: Cel·les NMC (níquel-manganès-cobalt), amb densitat energètica de 240 Wh/kg i vida útil de 1.800 cicles de càrrega completa.

• Opció B: Cel·les LFP (liti-ferrofosfat), amb densitat energètica de 150 Wh/kg i vida útil de 4.200 cicles.

1. a) Calcula la massa de la bateria que ha de transportar cada autobús en ambdues opcions i prediu l'impacte que la sobrecàrrega de pes de l'opció LFP tindrà sobre el consum per quilòmetre i el desgast de pneumàtics i calçada.
2. b) Avalua críticament els impactes socioambientals aigües amunt de l'extracció de primeres matèries per a ambdues químiques, justificant quina presenta menors riscos ètics i d'estrès hídric segons la seva composició mineralògica.
3. c) Sabent que els vehicles realitzen 300 cicles a l'any i tenen una vida útil prevista de 14 anys, calcula quantes substitucions de bateries requerirà cada flota i dictamina tècnicament quina és l'elecció òptima considerant la reciclabilitat i la petjada material al llarg de tot el cicle de vida.