Bases de dades distribuïdes i ciberseguretat

Explica què és una base de dades distribuïda i dona dos avantatges respecte a una base centralitzada (disponibilitat, escalabilitat) i una complicació que introdueix (coherència entre còpies).

Explica què és la replicació de dades i en què es diferencia d'una còpia de seguretat: quin problema resol cadascuna (caiguda d'un node en calent enfront de pèrdua o corrupció de dades) i per què un servei seriós necessita totes dues.

La figura mostra un servei amb les seves dades replicades en tres nodes; un d'ells ha fallat i està marcat amb l'interrogant. Explica què passa amb el servei mentre el node està caigut, què ha de fer el sistema en recuperar-lo i quina propietat dels sistemes distribuïts s'està aprofitant.

Una botiga en línia replica la seva base de dades en dos centres allunyats. Després d'un tall de xarxa entre tots dos, cada centre continua acceptant comandes. Analitza el problema de coherència que apareix (el teorema CAP: coherència, disponibilitat i tolerància a particions), quina opció triaries per a l'estoc de productes i quina per als comentaris de clients, justificant la diferència.

Una plataforma global que combina xarxa social i passarel·la de microtransaccions replica les seves bases de dades en nodes ubicats a Europa, Amèrica i Àsia. Un tall imprevist en els cables submarins de comunicacions aïlla temporalment la regió europea de la resta de continents. Aplica el teorema CAP per predir les conseqüències operatives si el sistema intenta prioritzar la disponibilitat (sistemes AP) enfront de la coherència estricta (sistemes CP). Justifica tècnicament i econòmicament per què per al comptador de reproduccions d'un vídeo s'ha d'adoptar un model de coherència eventual mentre que per al saldo del moneder digital dels usuaris és imperatiu bloquejar transaccions no sincronitzades, analitzant el risc de doble despesa.

Defineix amb una frase aquestes amenaces habituals: pesca de credencials (phishing), programari de segrest (ransomware), atac de denegació de servei (DoS) i fuita de dades. Indica quina ataca sobretot el factor humà.

Rebs un correu que sembla del teu banc: demana «verificar el teu compte» en un enllaç amb urgència. Detalla almenys quatre senyals que delatarien un intent de pesca de credencials (phishing) (remitent, enllaç real, urgència, faltes, fitxers adjunts) i què hauries de fer pas a pas.

Un «tècnic de manteniment» truca a recepció dient que necessita la contrasenya del Wi-Fi de direcció per reparar la impressora. Explica què és el pretexting (enginyeria social), quins senyals delaten la trucada i quin protocol de verificació hauria d'existir (no donar mai credencials per telèfon, verificar la identitat per un canal oficial).

Explica què fa un gestor de contrasenyes i per què permet utilitzar una contrasenya llarga i diferent a cada servei. Quin risc concentra (la contrasenya mestra) i com es mitiga?

Explica la idea bàsica del xifratge: transformar dades llegibles en il·legibles sense la clau. Distingeix entre xifrar les dades emmagatzemades (en repòs) i xifrar la comunicació (en trànsit, com fa l'HTTPS) i què protegeix cadascun.

El departament de suport d'una empresa de comerç electrònic descobreix un dilluns a les 08:00 que, a causa d'una bretxa de seguretat a la seva passarel·la web, un atacant ha extret una base de dades amb noms, domicilis, DNI i números de targeta de crèdit de 25.000 clients. El director comercial proposa no fer pública la filtració per evitar una crisi de reputació i les pèrdues econòmiques derivades de la fuga de clients, argumentant que l'error tècnic ja ha estat esmenat a les 11:00. Avalua jurídicament i des de la perspectiva de la seguretat la proposta del director: determina les obligacions i els terminis improrrogables fixats pel RGPD respecte a l'autoritat de control i a les persones afectades, classifica el nivell de risc per als drets dels usuaris i prediu les sancions i responsabilitats legals a què s'enfronta l'empresa si oculta deliberadament l'incident.