El principi de conservació: energia mecànica en situacions quotidianes
Et llences per un tobogan, deixes anar una pilota des de les graderies, et gronxes en un gronxador. En tots els casos l'energia potencial de dalt es va convertint en energia cinètica a mesura que baixes. Res no es crea ni es destrueix: només canvia de forma.
L'energia es transforma: potencial ↔ cinètica
El pèndol d'un rellotge antic es balanceja entre les seves dues posicions més altes, com es mostra a la figura. a) En quins punts del recorregut és màxima la seva…
El pèndol d'un rellotge antic es balanceja entre les seves dues posicions més altes, com es mostra a la figura.
- a) En quins punts del recorregut és màxima la seva energia potencial? I màxima la seva energia cinètica?
- b) Al cap d'uns dies el pèndol s'atura si ningú li dona corda: explica quin paper hi juga el fregament i per a què serveix la corda (els pesos) del rellotge.
Una branca seca de $0,5\ \text{kg}$ es desprèn d'un arbre a $20\ \text{m}$ d'alçada i cau sense fregament apreciable (pren $g = 10\ \text{m/s}^2$). a) Quina energia…
Una branca seca de $0,5\ \text{kg}$ es desprèn d'un arbre a $20\ \text{m}$ d'alçada i cau sense fregament apreciable (pren $g = 10\ \text{m/s}^2$).
- a) Quina energia potencial té en desprendre's?
- b) Si l'energia mecànica es conserva, quina energia cinètica tindrà en arribar a terra?
- c) Amb quina velocitat hi arribarà?
Conservació de l'energia mecànica (sense fregament)
Si deixes anar una esfera d'$1\ \text{kg}$ en una torre de buit i en mesures l'estat, a $20\ \text{m}$ té $v = 0\ \text{m/s}$ ($E_p = 200\ \text{J}, E_c = 0\ \text{J}$); a $15\ \text{m}$ va a $10\ \text{m/s}$ ($E_p = 150\ \text{J}, E_c = 50\ \text{J}$); i a $0\ \text{m}$ va a $20\ \text{m/s}$ ($E_p = 0\ \text{J}, E_c = 200\ \text{J}$): per què la suma de totes dues energies dona exactament $200\ \text{J}$ en qualsevol instant de la caiguda?
Una moneda cau per un pou vertical i arriba al fons a $14\ \text{m/s}$, com es mostra a la figura. Suposa que no hi ha fregament i pren $g = 9,8\ \text{m/s}^2$. Planteja…
Una moneda cau per un pou vertical i arriba al fons a $14\ \text{m/s}$, com es mostra a la figura. Suposa que no hi ha fregament i pren $g = 9,8\ \text{m/s}^2$. Planteja la conservació de l'energia mecànica i calcula la profunditat del pou.
Un paquet de $2\ \text{kg}$ baixa per una rampa metàl·lica des de $3\ \text{m}$ d'alçada i arriba a baix a $6\ \text{m/s}$, com es mostra a la figura (pren…
Un paquet de $2\ \text{kg}$ baixa per una rampa metàl·lica des de $3\ \text{m}$ d'alçada i arriba a baix a $6\ \text{m/s}$, com es mostra a la figura (pren $g = 10\ \text{m/s}^2$).
- a) Quina energia potencial tenia a dalt?
- b) Quina energia cinètica té en arribar a baix?
- c) S'ha conservat l'energia mecànica? Calcula l'energia dissipada i explica on ha anat a parar.
Quan sí que hi ha fregament: l'energia no desapareix, es transforma
Deixes anar una pilota de tennis des d'1 m d'altura: després del primer bot puja a $70\ \text{cm}$, després del segon a $50\ \text{cm}$ i al cap d'uns segons queda quieta a terra, on ha anat a parar l'energia que tenia al principi si l'energia ni es crea ni es destrueix?
Deixes caure una bola des de dalt d'una teulada i, al mateix temps, deixes que una altra bola idèntica baixi rodolant per un pla inclinat sense fregament que comença a…
Deixes caure una bola des de dalt d'una teulada i, al mateix temps, deixes que una altra bola idèntica baixi rodolant per un pla inclinat sense fregament que comença a la mateixa alçada, com es mostra a la figura.
- a) Quina arriba a terra amb més velocitat? Raona la resposta amb la conservació de l'energia.
- b) Quina hi arriba abans? Explica la diferència entre velocitat final i temps de baixada.
Un patinador entra a la base d'una rampa amb una velocitat de $8\ \text{m/s}$ i puja per ella sense impulsar-se, com es mostra a la figura (pren $g = 10\ \text{m/s}^2$,…
Un patinador entra a la base d'una rampa amb una velocitat de $8\ \text{m/s}$ i puja per ella sense impulsar-se, com es mostra a la figura (pren $g = 10\ \text{m/s}^2$, sense fregament).
- a) Quina alçada màxima assoleix?
- b) Si hi entrés al doble de velocitat, $16\ \text{m/s}$, pujaria el doble d'alt? Calcula-ho i comenta el resultat.
Problemes amb conservació de l'energia
Llances verticalment cap amunt una pilota de $0,2\ \text{kg}$ amb una velocitat de $15\ \text{m/s}$, com es mostra a la figura (pren $g = 10\ \text{m/s}^2$, sense…
Llances verticalment cap amunt una pilota de $0,2\ \text{kg}$ amb una velocitat de $15\ \text{m/s}$, com es mostra a la figura (pren $g = 10\ \text{m/s}^2$, sense fregament).
- a) Quina energia cinètica té en sortir de la teva mà?
- b) Quina alçada màxima assolirà? Planteja la conservació de l'energia.
Un vagó de muntanya russa parteix des del repòs d'un cim de $50\ \text{m}$ d'alçada, cau a una vall situada a $5\ \text{m}$ i després afronta un segon cim de…
Un vagó de muntanya russa parteix des del repòs d'un cim de $50\ \text{m}$ d'alçada, cau a una vall situada a $5\ \text{m}$ i després afronta un segon cim de $45\ \text{m}$, com es mostra a la figura (pren $g = 10\ \text{m/s}^2$, sense fregament).
- a) Amb quina velocitat passa per la vall?
- b) Amb quina velocitat passa pel segon cim?
- c) Si hi hagués un tercer cim de $55\ \text{m}$, aconseguiria superar-lo? Justifica-ho amb energies i indica des de quina alçada mínima hauria de partir per aconseguir-ho.
Aplicacions: de la muntanya a la central hidroelèctrica
Indica en quines d'aquestes situacions es conserva l'energia mecànica i en quines no, justificant-ho en una frase en cada cas: a) Un paracaigudista descendeix amb el…
Indica en quines d'aquestes situacions es conserva l'energia mecànica i en quines no, justificant-ho en una frase en cada cas:
- a) Un paracaigudista descendeix amb el paracaigudes obert a velocitat constant.
- b) L'Estació Espacial orbita al voltant de la Terra.
- c) Una furgoneta frena mentre baixa un port.
Una pilota de $0,4\ \text{kg}$ es deixa caure des de $1,5\ \text{m}$ i, després de rebotar a terra, només puja fins a $0,9\ \text{m}$, com es mostra a la figura (pren…
Una pilota de $0,4\ \text{kg}$ es deixa caure des de $1,5\ \text{m}$ i, després de rebotar a terra, només puja fins a $0,9\ \text{m}$, com es mostra a la figura (pren $g = 10\ \text{m/s}^2$).
- a) Calcula la seva energia potencial abans de caure i després del rebot.
- b) Quanta energia ha perdut en el bot? Quin percentatge de la inicial és?
- c) En què s'ha transformat aquesta energia?
Un cotxe de $1000\ \text{kg}$ que circula a $20\ \text{m/s}$ frena fins a aturar-se; els seus frens poden exercir una força mitjana de $8000\ \text{N}$. a) Calcula la…
Un cotxe de $1000\ \text{kg}$ que circula a $20\ \text{m/s}$ frena fins a aturar-se; els seus frens poden exercir una força mitjana de $8000\ \text{N}$.
- a) Calcula la seva energia cinètica i la distància mínima de frenada (el treball de la força de frenada consumeix tota l'energia cinètica).
- b) Repeteix el càlcul per a una velocitat inicial de $40\ \text{m/s}$.
- c) Quina relació hi ha entre les dues distàncies? Explica quina conseqüència té això per a la seguretat viària.