Models atòmics clàssics
A 2n d'ESO vas conèixer Dalton, Thomson, Rutherford i Bohr. Ara toca mirar les seves idees amb més detall: quin nombre exacte d'electrons permetia cada capa de Bohr, per què el seu model funcionava tan bé per a l'hidrogen i per què, malgrat tot, no era la darrera paraula.
Dalton, Thomson i Rutherford: de la bola massissa a l'àtom gairebé buit
En fregar una barra d'ambre amb llana, aquesta atrau petits trossos de paper, i en aplicar un voltatge alt a un tub amb gas a baixa pressió surten feixos de partícules amb càrrega negativa: com podien existir càrregues elèctriques si la teoria afirmava que els àtoms eren esferes indivisibles i massisses?
Quan John Dalton va proposar el seu model atòmic el $1808$, va imaginar els àtoms com a diminutes esferes massisses. Explica amb les teves paraules les dues idees…
Quan John Dalton va proposar el seu model atòmic el $1808$, va imaginar els àtoms com a diminutes esferes massisses. Explica amb les teves paraules les dues idees principals del seu model: què és un àtom segons Dalton i en què es diferencien els àtoms d'un element dels d'un altre element diferent.
El $1897$, J. J. Thomson va experimentar amb tubs de raigs catòdics, uns tubs de vidre gairebé buits amb dos elèctrodes connectats a un voltatge molt alt. L'esquema d'un…
El $1897$, J. J. Thomson va experimentar amb tubs de raigs catòdics, uns tubs de vidre gairebé buits amb dos elèctrodes connectats a un voltatge molt alt. L'esquema d'un d'aquests tubs es mostra a la figura.
Quina partícula va descobrir Thomson gràcies a aquests experiments? Quina càrrega elèctrica té aquesta partícula i d'on sortia, segons la seva interpretació?
El problema del model de Rutherford
El model planetari de Rutherford tenia electrons girant lliurement al voltant del nucli, com els planetes al voltant del Sol. Però segons la física clàssica, una càrrega elèctrica que gira perd energia constantment en forma de radiació.
El $1911$, Rutherford i els seus col·laboradors van bombardejar una làmina d'or finíssima amb partícules $\alpha$, que tenen càrrega positiva. Què els va passar a la…
El $1911$, Rutherford i els seus col·laboradors van bombardejar una làmina d'or finíssima amb partícules $\alpha$, que tenen càrrega positiva. Què els va passar a la immensa majoria de les partícules en arribar a la làmina? Quina conclusió va treure Rutherford sobre com és l'interior de l'àtom?
En l'experiment de la làmina d'or es van observar tres coses: la majoria de les partícules $\alpha$ travessaven la làmina sense desviar-se, una fracció petita es…
En l'experiment de la làmina d'or es van observar tres coses: la majoria de les partícules $\alpha$ travessaven la làmina sense desviar-se, una fracció petita es desviava amb angles grans i unes poquíssimes rebotaven cap enrere. La figura resumeix aquestes tres observacions.
- a) Escriu la conclusió que Rutherford va obtenir de cadascuna de les tres observacions.
- b) Què hauria predit per a aquest experiment el model de Thomson? Per què no es va complir aquesta predicció?
Bohr: nivells d'energia permesos
L'any 1913, Niels Bohr va afegir una regla que no es deduïa de la física clàssica, sinó que s'imposava perquè el model funcionés: els electrons només poden ocupar certs nivells d'energia fixos, com els esglaons d'una escala, i mentre són en un d'ells no emeten radiació ni cauen.
L'electró que va descobrir Thomson és una partícula que surt de l'interior dels àtoms, siguin de l'element que siguin. a) Explica quina idea fonamental del model de…
L'electró que va descobrir Thomson és una partícula que surt de l'interior dels àtoms, siguin de l'element que siguin.
- a) Explica quina idea fonamental del model de Dalton va quedar refutada amb aquest descobriment.
- b) Si els àtoms contenen electrons, amb càrrega negativa, però són elèctricament neutres, què va haver d'afegir Thomson al seu model per explicar aquesta neutralitat?
Un tub de descàrrega ple d'hidrogen brilla amb una llum rosada que, vista a través d'un espectroscopi, se separa en unes poques línies de colors ben definides. Observa…
Un tub de descàrrega ple d'hidrogen brilla amb una llum rosada que, vista a través d'un espectroscopi, se separa en unes poques línies de colors ben definides. Observa el muntatge a la figura:
- a) Explica, amb l'ajuda del model de Bohr, per què l'hidrogen emet només certs colors i no un arc de Sant Martí continu.
- b) Quina relació hi ha entre l'energia del salt de l'electró i el color de la línia emesa?
Les partícules $\alpha$ tenen càrrega positiva i una massa unes $7000$ vegades més gran que la de l'electró. a) Explica, utilitzant les forces entre càrregues…
Les partícules $\alpha$ tenen càrrega positiva i una massa unes $7000$ vegades més gran que la de l'electró.
- a) Explica, utilitzant les forces entre càrregues elèctriques, per què una partícula $\alpha$ que passa molt a prop del nucli es desvia molt, però amb prou feines canvia la seva trajectòria en passar al costat d'un electró.
- b) Per què reboten cap enrere precisament les partícules que s'acosten més al nucli?
- c) Si la làmina d'or fos el doble de gruixuda, com esperaries que canviés la proporció de partícules que reboten? Raona la resposta.
Per què el model de Bohr no és la darrera paraula
El model de Bohr explicava de meravella l'espectre de l'àtom d'hidrogen, amb un sol electró. Però en aplicar-lo a àtoms amb més electrons, els números no quadraven igual de bé.
Thomson va col·locar dues plaques carregades elèctricament als costats del tub de raigs catòdics i va observar que el feix es desviava cap a la placa positiva. El…
Thomson va col·locar dues plaques carregades elèctricament als costats del tub de raigs catòdics i va observar que el feix es desviava cap a la placa positiva. El muntatge es mostra a la figura.
- a) Què va concloure Thomson sobre el signe de la càrrega de les partícules del feix? Raona la resposta.
- b) Va repetir l'experiment amb tubs que contenien gasos diferents i sempre va obtenir les mateixes partícules, amb la mateixa relació càrrega-massa. Què implica aquest resultat sobre l'electró com a constituent de la matèria?
Segons el model de Bohr, els tres primers nivells d'energia de l'hidrogen són $E_1 = -13,6\ \text{eV}$, $E_2 = -3,4\ \text{eV}$ i $E_3 = -1,5\ \text{eV}$. Quan un…
Segons el model de Bohr, els tres primers nivells d'energia de l'hidrogen són $E_1 = -13,6\ \text{eV}$, $E_2 = -3,4\ \text{eV}$ i $E_3 = -1,5\ \text{eV}$. Quan un electró cau d'un nivell a un altre d'inferior, emet un fotó l'energia del qual és exactament la diferència entre tots dos nivells. La figura mostra els tres nivells i les dues transicions.
- a) Calcula l'energia del fotó emès en les transicions $E_3 \rightarrow E_2$ i $E_2 \rightarrow E_1$.
- b) Quin dels dos fotons és més energètic? Sabent que a més energia del fotó correspon més freqüència de la llum, quina de les dues llums emeses té més freqüència?
- c) Explica, a partir d'aquests resultats, per què l'espectre de l'hidrogen està format per línies separades i no és continu.
Imagina que el model de Thomson fos correcte i l'àtom fos una esfera tova de càrrega positiva amb els electrons incrustats. a) Què els passaria a les partícules $\alpha$…
Imagina que el model de Thomson fos correcte i l'àtom fos una esfera tova de càrrega positiva amb els electrons incrustats.
- a) Què els passaria a les partícules $\alpha$ en travessar la làmina d'or segons aquest model? Podrien arribar a rebotar? Raona la resposta pensant en com estan repartides la càrrega i la massa.
- b) Quina observació de l'experiment real demostra que aquest model és fals?
- c) Explica per què, perquè una partícula $\alpha$ pugui rebotar, la càrrega positiva i gairebé tota la massa han d'estar concentrades en un espai molt petit.