Tornar a la portadaFísica i Química · 4t ESO A · Canviar d'assignatura
Començar gratis
ESO 4tA · Física i Química
L'energia · Les ones: llum i so

El so

Poses música en un altaveu i notes com vibra la carcassa si hi poses la mà a sobre. Aquesta vibració empeny l'aire, l'aire empeny el teu timpà, i el teu cervell ho interpreta com a so. Sense aire (ni cap altre medi) no hi hauria res a empènyer: per això a l'espai no se senten explosions.

Et convé dominar: El moviment rectilini uniforme (3r d'ESO)
Et convé dominar: La teoria cineticomolecular (2n d'ESO)

El so és una ona mecànica longitudinal

Si toques amb la punta del dit la membrana d'un altaveu o una campana que sona, sents un formigueig continu que cessa tan bon punt s'apaga el so: de quina manera viatja aquesta vibració invisible per l'habitació fins a arribar a les teves orelles?

Animació d'una ona sonora longitudinal emesa per un altaveu que vibra: les zones de compressió i expansió de l'aire avancen cap a la dreta mentre cada partícula només oscil·la endavant i endarrere; la partícula ressaltada en rosa mostra que no es desplaça. altaveu zones d'aire comprimit i zones d'aire expandit
Practica★☆☆Sense començar
En un laboratori es penja un timbre elèctric dins d'una campana de vidre i es va extraient l'aire a poc a poc. La figura mostra el muntatge de l'experiment. a) Descriu…

En un laboratori es penja un timbre elèctric dins d'una campana de vidre i es va extraient l'aire a poc a poc. La figura mostra el muntatge de l'experiment.

surt l'aire bomba timbre campana de vidre
  1. a) Descriu què se sent a mesura que surt l'aire.
  2. b) Què demostra aquest experiment sobre el que necessita el so per propagar-se?
  3. c) Per què dos astronautes a la superfície de la Lluna es parlen per ràdio encara que estiguin l'un al costat de l'altre?
Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
El so viatja per l'aire com una successió de zones d'aire comprimit i enrarit que avancen des de la font fins a l'oïda. La figura representa aquestes zones de compressió…

El so viatja per l'aire com una successió de zones d'aire comprimit i enrarit que avancen des de la font fins a l'oïda. La figura representa aquestes zones de compressió i enrariment.

compressió enrarida v
  1. a) Viatja l'aire des de l'altaveu fins a la teva orella o només oscil·la al voltant de la seva posició?
  2. b) Tenint en compte la direcció en què oscil·la l'aire respecte a la direcció en què avança l'ona, el so és una ona transversal o longitudinal? Justifica-ho.
  3. c) Descriu com ho modelitzaries amb una molla estirada sobre la taula.
Resoldre

Les qualitats del so

El xiulet d'un àrbitre emet un xiulet agut i penetrant, mentre que el motor d'un tractor produeix un brunzit profund i greu: quines magnituds físiques fan que el nostre cervell distingeixi amb tanta claredat sons tan diferents?

Baixa la freqüència i l'ona es fa més greu; puja l'amplitud i el so seria més fort (encara que l'oïda no «veu» l'ona, així és com vibra l'aire).

Practica★☆☆Sense començar
L'altaveu del poliesportiu està a $68\ \text{m}$ d'on ets tu, com es mostra a la figura. Quant triga el so a arribar a les teves orelles? Dada: el so viatja per l'aire a…

L'altaveu del poliesportiu està a $68\ \text{m}$ d'on ets tu, com es mostra a la figura.

altaveu tu 68 m t = ? v = 340 m/s

Quant triga el so a arribar a les teves orelles? Dada: el so viatja per l'aire a $340\ \text{m/s}$.

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
En una guitarra, la corda primera (la més prima) vibra a $330\ \text{Hz}$ a l'aire i la sisena (la més gruixuda) a $82,5\ \text{Hz}$. a) Quina de les dues cordes sona…

En una guitarra, la corda primera (la més prima) vibra a $330\ \text{Hz}$ a l'aire i la sisena (la més gruixuda) a $82,5\ \text{Hz}$.

  1. a) Quina de les dues cordes sona més aguda?
  2. b) De quina magnitud de l'ona depèn el to (agut o greu) d'un so?
  3. c) En quina unitat es mesura aquesta magnitud?
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Crides davant de la paret d'un frontó i sents l'eco $0,5\ \text{s}$ després, com es mostra a la figura. a) Explica quin camí ha recorregut el so des que ha sortit de la…

Crides davant de la paret d'un frontó i sents l'eco $0,5\ \text{s}$ després, com es mostra a la figura.

paret d = ? t = 0,5 s v = 340 m/s
  1. a) Explica quin camí ha recorregut el so des que ha sortit de la teva boca fins que l'has sentit.
  2. b) Calcula a quina distància està la paret. (El so viatja a $340\ \text{m/s}$.)
Resoldre

La velocitat del so segons el medi

Durant una tempesta, el llamp il·lumina el cel de manera instantània, però el tro ressona diversos segons més tard: per què no arriben alhora si tots dos fenòmens es produeixen en el mateix instant?

Gràfica de barres horitzontals que compara la velocitat del so: aire 340 m/s, aigua 1500 m/s i acer més de 5000 m/s; com més dens és el medi, més ràpid. Velocitat del so segons el medi Aire (gas) 340 m/s Aigua (líquid) 1500 m/s Acer (sòlid) més de 5000 m/s Partícules més separades més unides
Practica★★☆Sense començar
Uns focs artificials esclaten a $1700\ \text{m}$ de casa teva. Quant trigues a sentir l'estampit des que veus l'esclat de llum? (El so viatja a $340\ \text{m/s}$.)

Uns focs artificials esclaten a $1700\ \text{m}$ de casa teva. Quant trigues a sentir l'estampit des que veus l'esclat de llum? (El so viatja a $340\ \text{m/s}$.)

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Un xiulet emet un so de $340\ \text{Hz}$ a l'aire, on el so viatja a $340\ \text{m/s}$. a) Calcula la seva longitud d'ona. b) Un altre xiulet emet amb el doble de…

Un xiulet emet un so de $340\ \text{Hz}$ a l'aire, on el so viatja a $340\ \text{m/s}$.

  1. a) Calcula la seva longitud d'ona.
  2. b) Un altre xiulet emet amb el doble de freqüència, $680\ \text{Hz}$: calcula la seva longitud d'ona.
  3. c) Explica, amb l'ajuda de $v = \lambda \cdot f$, com canvia la longitud d'ona d'un so quan augmenta la seva freqüència en el mateix medi.
Resoldre
Practica★★★Sense començar
Un excursionista crida davant d'una paret rocosa llunyana i sent l'eco $3\ \text{s}$ després. a) A quina distància està la paret? (El so viatja a $340\ \text{m/s}$.) b)…

Un excursionista crida davant d'una paret rocosa llunyana i sent l'eco $3\ \text{s}$ després.

  1. a) A quina distància està la paret? (El so viatja a $340\ \text{m/s}$.)
  2. b) Camina $170\ \text{m}$ cap a la paret i torna a cridar: quant triga ara l'eco?
  3. c) Explica per què el temps s'ha reduït en la mateixa proporció que la distància.
Resoldre

L'oïda humana, els decibels i el soroll

Espectre sonor en freqüències: infrasons per sota de 20 Hz, rang audible humà entre 20 Hz i 20 000 Hz, i ultrasons per sobre de 20 000 Hz. Rang audible: 20 Hz – 20 000 Hz infrasons (< 20 Hz) ultrasons (> 20 000 Hz) audible 20 Hz 20 000 Hz freqüència creixent
Practica★★★Sense començar
El sonar d'un vaixell envia un pols d'ultrasò cap al fons marí i l'eco torna $0,4\ \text{s}$ després, com es mostra a la figura. El so viatja per l'aigua a…

El sonar d'un vaixell envia un pols d'ultrasò cap al fons marí i l'eco torna $0,4\ \text{s}$ després, com es mostra a la figura. El so viatja per l'aigua a $1500\ \text{m/s}$.

vaixell pols eco fons marí h = ? t = 0,4 s v = 1500 m/s
  1. a) Quina profunditat hi ha sota el vaixell?
  2. b) Per què el sonar utilitza ultrasons en lloc de sons audibles?
  3. c) Si el vaixell navega fins a una zona on el fons està a $600\ \text{m}$, quant trigarà a tornar l'eco?
Resoldre
Practica★★★Sense començar
Hi ha una regla pràctica per a les tempestes: «cada $3\ \text{s}$ entre el llampec i el tro, $1\ \text{km}$ de distància». a) Comprova la regla calculant quina distància…

Hi ha una regla pràctica per a les tempestes: «cada $3\ \text{s}$ entre el llampec i el tro, $1\ \text{km}$ de distància».

  1. a) Comprova la regla calculant quina distància recorre el so en $3\ \text{s}$ ($v_{\text{so}} = 340\ \text{m/s}$).
  2. b) Quin error comet la regla, en metres i en percentatge? Et sembla acceptable per a l'ús quotidià?
  3. c) La regla suposa que la llum arriba a l'instant: calcula quant triga en realitat la llum del llampec a recórrer $1\ \text{km}$ ($c = 3\cdot10^{8}\ \text{m/s}$) i justifica si la suposició és raonable.
Resoldre

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat