Tornar a la portadaFísica i Química · 4t ESO A · Canviar d'assignatura
Començar gratis
ESO 4tA · Física i Química
L'energia · Les ones: llum i so

La llum

La llum del Sol triga poc més de 8 minuts a arribar a la Terra, travessant gairebé 150 milions de quilòmetres de buit absolut. Cap so no podria fer aquest viatge: la llum no necessita aire, aigua ni cap altre medi. És una ona d'una altra naturalesa.

Et convé dominar: El moviment rectilini uniforme (3r d'ESO)
Et convé dominar: Notació científica i xifres significatives (2n d'ESO)

La llum és una ona electromagnètica

Propagació d'una ona electromagnètica des del Sol fins a la Terra creuant 150 milions de quilòmetres de buit en 8 minuts i 20 segons. Sol Terra 150 milions de km de buit, 8 min i 20 s
Practica★☆☆Sense començar
La llum del Sol travessa uns $150$ milions de quilòmetres d'espai pràcticament buit fins a arribar a la Terra. a) Necessita la llum un medi material per propagar-se? b)…

La llum del Sol travessa uns $150$ milions de quilòmetres d'espai pràcticament buit fins a arribar a la Terra.

  1. a) Necessita la llum un medi material per propagar-se?
  2. b) Com s'anomenen les ones que, com la llum, poden viatjar pel buit?
  3. c) Si una estrella llunyana explotés, què percebríem des de la Terra: la seva llum, el seu estampit o totes dues coses? Justifica-ho.
Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
La velocitat de la llum en el buit és $c = 3\cdot10^{8}\ \text{m/s}$. a) Quina distància recorre la llum en un segon? Expressa-la en metres i en quilòmetres. b) La…

La velocitat de la llum en el buit és $c = 3\cdot10^{8}\ \text{m/s}$.

  1. a) Quina distància recorre la llum en un segon? Expressa-la en metres i en quilòmetres.
  2. b) La circumferència de la Terra fa uns $40\,000\ \text{km}$: quantes voltes al planeta podria fer la llum en un segon?
Resoldre

L'espectre electromagnètic i el color

Dins de la llum visible, cada color correspon a una freqüència diferent: el vermell té la freqüència més baixa (i la longitud d'ona més llarga) i el violeta, la més alta (i la longitud d'ona més curta).

Colors de la llum visible ordenats per freqüència creixent, del vermell (menor freqüència, major longitud d'ona) al violeta (major freqüència, menor longitud d'ona). vermell violeta menor freqüència major freqüència major λ menor λ freqüència creixent
Practica★☆☆Sense començar
En travessar un prisma, la llum blanca del Sol es descompon en una banda de colors com la de l'arc de Sant Martí. a) Anomena els colors d'aquesta banda per ordre. b)…

En travessar un prisma, la llum blanca del Sol es descompon en una banda de colors com la de l'arc de Sant Martí.

  1. a) Anomena els colors d'aquesta banda per ordre.
  2. b) Quines radiacions invisibles hi ha més enllà del vermell i més enllà del violeta? Posa un exemple d'aplicació de cadascuna.
  3. c) Viatgen la llum vermella i la llum violeta a diferent velocitat en el buit?
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
La llum del Sol triga uns $8\ \text{min}$ i $20\ \text{s}$ a arribar a la Terra. a) Expressa aquest temps en segons. b) Calcula la distància entre el Sol i la Terra en…

La llum del Sol triga uns $8\ \text{min}$ i $20\ \text{s}$ a arribar a la Terra.

  1. a) Expressa aquest temps en segons.
  2. b) Calcula la distància entre el Sol i la Terra en quilòmetres, utilitzant $c = 3\cdot10^{5}\ \text{km/s}$, i expressa-la amb notació científica.
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
L'any llum és la distància que recorre la llum en un any: uns $9,5\cdot10^{12}\ \text{km}$. Proxima Centauri, l'estrella més propera al Sol, està a $4,2$ anys llum. a)…

L'any llum és la distància que recorre la llum en un any: uns $9,5\cdot10^{12}\ \text{km}$. Proxima Centauri, l'estrella més propera al Sol, està a $4,2$ anys llum.

  1. a) Calcula aquesta distància en quilòmetres, amb notació científica.
  2. b) Quant de temps triga la llum de Proxima Centauri a arribar fins a nosaltres?
Resoldre

La reflexió de la llum

En apuntar amb un punter làser a un mirall pla, observem que com més inclinem el raig cap a la superfície, més inclinat surt rebotat a l'altre costat: quina regla geomètrica exacta compleix aquest rebot?

Llei de la reflexió: el raig incident i el raig reflectit formen angles iguals amb la normal, la recta perpendicular al mirall en el punt d'incidència. mirall pla normal î r̂ raig incident raig reflectit punt d'incidència
Practica★☆☆Sense començar
Un raig de llanterna incideix sobre el mirall del bany formant un angle de $30^\circ$ amb la normal, la línia perpendicular al mirall. La figura mostra el raig incident…

Un raig de llanterna incideix sobre el mirall del bany formant un angle de $30^\circ$ amb la normal, la línia perpendicular al mirall. La figura mostra el raig incident sobre el mirall.

mirall normal raig incident 30° ?
  1. a) Amb quin angle surt reflectit el raig, mesurat des de la normal?
  2. b) Enuncia amb les teves paraules la llei de la reflexió.
  3. c) Dibuixa al teu quadern el mirall, la normal, el raig incident i el raig reflectit, i indica els angles.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Un raig de llum incideix sobre un mirall pla formant un angle de $40^\circ$ amb la superfície del mirall. La figura mostra el raig incident sobre el mirall. a) Quin…

Un raig de llum incideix sobre un mirall pla formant un angle de $40^\circ$ amb la superfície del mirall. La figura mostra el raig incident sobre el mirall.

mirall normal raig incident 40° ? ?
  1. a) Quin angle forma el raig incident amb la normal?
  2. b) Quin és l'angle de reflexió, mesurat des de la normal?
  3. c) Dibuixa la situació al teu quadern i assenyala tots els angles.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Resoldre

La refracció: quan la llum canvia de medi

Si submergeixes una palleta o un llapis en un got amb aigua, la part submergida sembla tallada i desplaçada cap a un costat: per què la llum canvia de direcció just a la frontera entre dos materials diferents?

Traçat de raigs en la refracció de la llum en passar de l'aire a l'aigua, mostrant el raig incident, la recta normal i la desviació del raig refractat cap a la normal en reduir la seva velocitat. aire aigua
Practica★★☆Sense començar
La llum viatja per l'aigua a uns $225\,000\ \text{km/s}$, més a poc a poc que en l'aire, on va a uns $300\,000\ \text{km/s}$. La figura representa el canvi de direcció…

La llum viatja per l'aigua a uns $225\,000\ \text{km/s}$, més a poc a poc que en l'aire, on va a uns $300\,000\ \text{km/s}$. La figura representa el canvi de direcció del raig en passar de l'aire a l'aigua.

aire aigua 300 000 km/s 225 000 km/s normal i r
  1. a) Calcula quantes vegades és més ràpida la llum a l'aire que a l'aigua, amb un decimal.
  2. b) En passar de l'aire a l'aigua, el raig de llum s'acosta a la normal: relaciona aquest canvi de direcció amb el canvi de velocitat i anomena el fenomen.
  3. c) Explica amb això per què una palleta en un got d'aigua sembla doblegada.
Resoldre
Practica★★★Sense començar
Calcularem quants quilòmetres és un any llum. a) Quants segons té un any de $365$ dies? Expressa-ho amb notació científica. b) Multiplica aquest temps per la velocitat…

Calcularem quants quilòmetres és un any llum.

  1. a) Quants segons té un any de $365$ dies? Expressa-ho amb notació científica.
  2. b) Multiplica aquest temps per la velocitat de la llum ($c = 3\cdot10^{8}\ \text{m/s}$) i dona la distància en metres i en quilòmetres.
  3. c) L'estrella Vega està a uns $25$ anys llum: calcula aquesta distància en quilòmetres.
Resoldre
Practica★★★Sense començar
Betelgeuse, una estrella de la constel·lació d'Orió, està a uns $640$ anys llum i els astrònoms esperen que algun dia esclati com a supernova. a) Si demà els telescopis…

Betelgeuse, una estrella de la constel·lació d'Orió, està a uns $640$ anys llum i els astrònoms esperen que algun dia esclati com a supernova.

  1. a) Si demà els telescopis observessin l'explosió, quan va passar en realitat? Què passava, aproximadament, en la història de la Terra en aquell moment?
  2. b) Si l'explosió tingués lloc de debò avui, quan arribaria la notícia a la Terra?
  3. c) Explica per què els astrònoms comparen observar objectes molt llunyans amb rebre una carta escrita fa molt de temps.
Resoldre

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat