Exercicis: Els factors de producció i els sectors econòmics

Al forn de pa de l'àvia Carmen intervenen els quatre factors de producció. Classifica cada element en recursos naturals, treball, capital físic o tecnologia i coneixement: (a) el blat i la llenya; (b) el forn i la pastadora; (c) la fornera i el seu ajudant; (d) el local de l'obrador; (e) la recepta de la massa mare i el curs de pastisseria que va fer l'ajudant.

Classifica aquestes feines en el sector primari, secundari o terciari, i digues quina podria encaixar també en el sector quaternari (el del coneixement i la innovació): (a) una pastora d'ovelles; (b) una soldadora en una drassana; (c) un repartidor de paquets; (d) una agricultora de maduixes; (e) una programadora de videojocs; (f) un fuster que fa mobles. Explica el criteri que has utilitzat.

La figura compara el pes de cada sector en la producció de dos països imaginaris: Campòlia, molt agrícola, i Tèknia, un país desenvolupat. Una de les dades està tapada. Recorda que els tres sectors de cada país sumen el $100\ \%$.

1. a) Calcula el percentatge que li correspon al sector terciari a Tèknia, que és la dada que falta al gràfic.
2. b) Raona quin país està més desenvolupat i explica quina relació hi ha entre el desenvolupament d'un país i el pes del seu sector serveis.

El taller de bicicletes «Pinyó Fix» també utilitza els quatre factors de producció. Classifica cada element en recursos naturals, treball, capital físic o tecnologia i coneixement:

1. a) L'oli lubricant i l'acer de les peces.
2. b) Les dues mecàniques del taller.
3. c) L'elevador i les eines.
4. d) El curs de bicis elèctriques que van fer i la seva base de dades de clients.

Indica quin dels quatre pesa cada vegada més en els negocis i explica per què.

Molts negocis nous no produeixen objectes: un canal de vídeos, una acadèmia en línia, una botiga de samarretes dissenyades per encàrrec.

1. a) Digues a quin sector pertanyen i explica per què alguns encaixen a més en el sector quaternari, el del coneixement i la innovació.
2. b) Posa dos exemples de feines del teu entorn que no existien fa $30$ anys i raona a quin sector pertanyen.

Explica amb les teves paraules què és la productivitat —quant es produeix amb els mateixos mitjans i en el mateix temps— amb aquest exemple escolar: dos equips fan polseres per al mercat; un en treu $30$ per hora i l'altre, $45$, amb el mateix material i les mateixes persones.

1. a) Digues dues coses que poden explicar la diferència (organització, pràctica, eines millors).
2. b) Raona per què a un país li interessa que les seves empreses siguin cada vegada més productives.

Els recursos naturals que utilitza una empresa poden ser renovables (es regeneren o no s'esgoten) o exhauribles. Classifica i justifica:

1. a) La fusta d'un bosc ben gestionat.
2. b) El petroli que crema una fàbrica.
3. c) El vent d'un parc eòlic.
4. d) L'aigua d'un aqüífer que baixa cada any.

Explica amb un d'ells què significa produir de manera sostenible.

Produir no és només fabricar coses: també és prestar serveis.

1. a) Posa tres exemples de producció de béns i tres de producció de serveis al teu barri o poble.
2. b) Explica què tenen en comú totes aquestes activitats (combinen factors per crear alguna cosa que algú valora) i per què la paraula «economia» abraça tant l'agricultor com la perruquera.

A la festa de l'escola, la parada d'entrepans fa una prova: si una sola persona fa tot el procés (tallar, muntar, embolicar i cobrar) triga $10$ minuts per entrepà; si es reparteixen la feina entre tres, treuen un entrepà cada $3$ minuts.

1. a) Calcula quants entrepans surten en una hora de cada manera.
2. b) Explica dos avantatges de la divisió del treball i un possible inconvenient (monotonia, o que si en falta un s'encalla tota la cadena).

Al poble de l'àvia d'en Marc, de cada $100$ veïns amb feina, el $1975$ n'hi havia $55$ al camp, $25$ a la fàbrica i $20$ als serveis. Avui n'hi ha $8$ al camp, $22$ a la fàbrica i $70$ als serveis.

1. a) Calcula els percentatges de cada època i resumeix quin sector s'ha enfonsat i quin ha crescut.
2. b) Dona dues raons que expliquin aquest canvi (les màquines fan la feina de moltes persones al camp; en guanyar més, la gent gasta més en serveis).

La fleca inverteix $1.200\ \text{€}$ en una pastadora nova i $300\ \text{€}$ en un curs de pastisseria per a l'ajudant.

1. a) Digues quina de les dues inversions és capital físic i quina capital humà, i explica la diferència.
2. b) Raona com millora cadascuna la producció de l'obrador i per què es diu que el capital humà «viatja dins de la persona»: què passa amb aquesta inversió si l'ajudant se'n va a una altra fleca?

Dos obradors fan el mateix brioix. El de la Rosa produeix $400$ brioixos al dia amb $4$ treballadors; el d'en Joan, $600$ amb $5$.

1. a) Calcula la productivitat de cada obrador (brioixos per treballador i dia) i digues quin és més productiu.
2. b) Proposa dues maneres que l'obrador de la Rosa apugi la seva productivitat sense contractar ningú (millor organització, una màquina, formació) i un inconvenient de cadascuna.

Segueix la cadena del pa: l'agricultor ven el quilo de blat a $0,30\ \text{€}$; el molí el converteix en farina i la ven a $0,60\ \text{€}$; la fleca la converteix en barres que valen $2\ \text{€}$ per l'equivalent a aquest quilo.

1. a) Classifica cada baula en el seu sector econòmic.
2. b) Calcula el valor afegit de cada etapa (el que augmenta el valor a cada pas) i explica per què augmenta.

El supermercat del barri ha posat quatre caixes d'autocobrament: ha reduït dos llocs de caixera, però ha contractat una tècnica que manté les màquines i un reposador més.

1. a) Analitza quin factor de producció guanya pes i quin en perd.
2. b) Explica amb aquest cas per què la tecnologia destrueix unes feines i en crea d'altres, i què hauria de fer una caixera jove per adaptar-se.

El polígon industrial de la teva ciutat té: una fàbrica de iogurts, una empresa de mudances, un taller de planxa, una oficina d'enginyeria que dissenya màquines i una granja de cargols.

1. a) Classifica cadascuna en el seu sector, amb atenció: la granja és primària encara que sigui al polígon, i l'enginyeria encaixa en el quaternari.
2. b) Explica què les diferencia i quina diries que necessita més capital humà per treballador.

La teva cosina estudia un grau mitjà de soldadura amb pràctiques en una empresa (formació dual).

1. a) Explica per què això és una inversió en capital humà i qui hi guanya: ella, l'empresa i l'economia del país.
2. b) Compara el seu futur amb el de qui deixa els estudis als $16$ anys sense formació: què passarà amb el seu sou i amb el seu risc d'atur a llarg termini? Raona la resposta.

Una cooperativa agrícola ven tomàquets a 0,35 €/kg a una conservera local. Per elaborar cada pot de conserva, la fàbrica empra 1,5 kg de tomàquet i altres subministraments valorats en 0,25 € (pot, oli, energia), i ven el producte acabat a un majorista per 1,40 €. A continuació, un supermercat adquireix el lot i fixa el preu de venda al públic en 2,10 € per pot. Finalment, una plataforma digital de repartiment a domicili cobra una tarifa fixa d'1,90 € per lliurar la compra a l'habitatge del consumidor.

1. a) Calcula el valor afegit que genera cadascun dels quatre esglaons de la cadena i identifica a quin sector de l'activitat econòmica pertany cada agent.
2. b) Suposa que una sequera extrema encareix un 60 % el cost del tomàquet al camp. Prediu com es transmetrà aquest augment de costos al llarg de la cadena: quins participants tenen més capacitat de repercutir l'encariment al preu final i quins assumiran una pèrdua de marge més gran? Justifica la teva resposta.
3. c) Dissenya una estratègia viable perquè la cooperativa agrícola augmenti la seva quota de valor afegit sense dependre exclusivament de la conservera industrial.

En un debat parlamentari sobre pressupostos autonòmics, un representant afirma: «El sector primari amb prou feines genera el 2,4 % del PIB i només ocupa el 3,9 % dels treballadors del nostre país; mantenir incentius per a aquest sector és un anacronisme propi del passat i hauríem d'abocar tots els recursos als serveis i la tecnologia».

1. a) Rebat l'afirmació del diputat analitzant la discrepància entre el pes comptable directe d'un sector i el seu caràcter estratègic per a una economia (sobirania alimentària, equilibri territorial i cadenes globals de subministrament).
2. b) Resol l'aparent paradoxa: com és possible que un sector que ocupa menys de 4 de cada 100 treballadors sigui capaç de produir prou aliments per proveir la població i fins i tot exportar excedents? Relaciona la teva explicació amb la productivitat i la intensitat de capital.
3. c) Prediu dos efectes econòmics i dos efectes mediambientals que patiria el país a mitjà termini si decidís desmantellar el seu sector agrari per dependre al 100 % de les importacions exteriors.

La food truck «La Crepería Rodante» disposa de 400 € de pressupost i pateix embussos de comandes en les hores punta. El seu únic cuiner triga 6 minuts a completar cada comanda: 4 minuts de cocció passiva a la seva única màquina crepera i 2 minuts de preparació activa (dosificar massa, farcir i cobrar). La gerència dubta entre dues inversions alternatives i excloents de 400 € cadascuna:

• Opció A: Comprar una segona crepera idèntica per poder cuinar dos creps de manera simultània mentre es prepara la resta.

• Opció B: Enviar el cuiner a un curs d'alt rendiment culinari que reduiria el seu temps de manipulació activa a la meitat (1 minut), sense variar els temps de cocció de la màquina.

1. a) Identifica quin factor de producció concret s'incrementa amb cada opció (capital físic enfront de capital humà) i explica en què consisteix la diferència econòmica entre tots dos.
2. b) Demostra mitjançant càlculs de capacitat productiva (creps elaborats per hora) quina de les dues opcions resol millor el coll d'ampolla actual del negoci.
3. c) Si la previsió de l'empresa fos contractar un ajudant el mes que ve per atendre la finestreta, quina de les dues inversions inicials passaria a ser més rendible? Justifica la teva recomanació.

Una fusteria industrial estudia modernitzar el seu taller adquirint un centre de mecanització automatitzat per 90.000 €. La màquina realitza el tall de peces que actualment executen dos operaris, els salaris i cotitzacions dels quals suposen a l'empresa 18.000 € anuals per persona. El funcionament i manteniment del robot implicarà un cost de 6.000 € a l'any. Així mateix, la major precisió del robot reduirà el malbaratament de fusta en 500 € al mes.

1. a) Identifica quina substitució de factors productius es produeix i calcula el termini exacte d'amortització (en anys) de la inversió, considerant tant l'estalvi en mà d'obra com l'estalvi en consums de matèria primera i el sobrecost tècnic.
2. b) La direcció rumia no acomiadar els dos treballadors, sinó recol·locar-los en disseny per ordinador i acabats artesanals a mida, la qual cosa permetria ingressar 1.800 € nets addicionals al mes per mobles personalitzats. Avalua numèricament si la compra del robot continua sent viable amb aquesta decisió i reflexiona sobre el concepte de cost d'oportunitat que afronta l'empresa.
3. c) Explica quin impacte tindrà la introducció del robot sobre la productivitat del factor treball del personal que continuï operant a la fàbrica.

En l'assemblea sindical d'una empresa logística, un grup de treballadors exigeix frenar la instal·lació de carretons autònoms i programari de preparació de comandes, argumentant: «Tota màquina nova que entra a l'empresa destrueix ocupació i condemna els treballadors a l'atur permanent».

1. a) Rebat l'afirmació dels treballadors a partir de la història econòmica i la teoria de la complementarietat de factors: explica per què el progrés tècnic sol transformar la naturalesa de les ocupacions en comptes de provocar desocupació tecnològica neta agregada.
2. b) Dissenya una proposta d'adaptació per a la plantilla que compatibilitzi la instal·lació de les màquines amb el manteniment de l'ocupació a l'empresa, concretant quines noves funcions amb més valor afegit podrien assumir els operaris reubicats.
3. c) Prediu quines conseqüències afrontarien la viabilitat de l'empresa i els llocs de treball de tota la plantilla si la direcció decidís rebutjar la tecnologia mentre els seus competidors directes sí que automatitzen els seus magatzems.

Un grup empresarial espanyol dedicat al calçat produeix artesanalment a Alacant i gestiona botigues pròpies. Per abaratir costos, la direcció decideix traslladar els tallers de tall i cosit a un país extracomunitari on els costos laborals són un 70 % menors, però manté en territori nacional la seu d'R+D, el disseny gràfic, la logística central i la xarxa de botigues comercials.

1. a) Justifica per què determinades activitats de la cadena de producció es poden deslocalitzar geogràficament amb relativa facilitat mentre que els serveis comercials o el disseny presenten una forta inèrcia territorial.
2. b) Analitza l'impacte econòmic a la comarca d'origen: a més de la desocupació directa als tallers, quin efecte arrossegament patiran les empreses auxiliars (adobers, packaging, manteniment tècnic) i el sector serveis local?
3. c) Dissenya dues polítiques econòmiques que un govern local o regional podria posar en marxa per retenir empreses industrials sense recórrer a una devaluació salarial ni a barreres comercials proteccionistes.

Un municipi de muntanya afectat per l'èxode rural i l'envelliment demogràfic disposa d'un fons europeu de 300.000 € per reactivar la seva economia. L'ajuntament ha de triar exclusivament una d'aquestes tres iniciatives fonamentades en recursos locals:

• Projecte 1 (Biomassa forestal): Planta de triturat i assecat per produir pèl·lets a partir de la neteja de boscos comarcals. Requereix maquinària pesant i genera 3 llocs de treball tècnics fixos durant tot l'any, reduint el perill d'incendis.

• Projecte 2 (Complex d'ecoturisme actiu): Creació de rutes de barranquisme, lloguer de bicicletes elèctriques i alberg municipal. Genera 11 llocs de treball de serveis, però concentrats en un 80 % entre juny i setembre.

• Projecte 3 (Formatgeria cooperativa amb denominació protegida): Instal·lació de formatgeria i centre de maduració que compra la llet als ramaders locals. Genera 5 llocs de treball estables tot l'any i eleva el preu cobrat pels pastors de la comarca.

1. a) Identifica la combinació de factors de producció (terra/recursos naturals, treball i capital) preponderant en cadascun dels tres projectes.
2. b) Avalua comparativament el Projecte 1 i el Projecte 2 atenent a l'estabilitat de l'ocupació, la productivitat i la seva vulnerabilitat davant el cicle econòmic.
3. c) Com a assessor econòmic del municipi, emet una recomanació justificada sobre quina de les tres propostes generarà un major efecte multiplicador i fixarà de manera més efectiva població jove a llarg termini.

Si analitzes les empreses més valuoses del món en la dècada de 1970, la majoria basava el seu patrimoni en fàbriques siderúrgiques, pous petrolífers o infraestructures físiques. Avui, les companyies que encapçalen les borses mundials amb prou feines posseeixen plantes industrials pròpies i la seva valoració multiplica diverses vegades el valor comptable de les seves instal·lacions i maquinària.

1. a) Interpreta aquest canvi estructural a partir dels factors de producció: explica com ha evolucionat el pes relatiu de la terra i el capital físic enfront del capital humà, la tecnologia i els actius intangibles.
2. b) Una pime manufacturera decideix destinar el 100 % dels seus beneficis a comprar més maquinària tradicional idèntica a la que ja té, descartant invertir en programari, ciberseguretat o formació d'operaris. Recolzant-te en la llei de rendiments decreixents, prediu què passarà amb la productivitat de l'empresa enfront d'un rival que combini millores en capital físic amb inversió en R+D+i.
3. c) Utilitza els conceptes de cost d'oportunitat i rendiment del capital humà per argumentar econòmicament per què abandonar la formació acadèmica als 16 anys per un sou immediat en una feina no qualificada sol derivar en una pèrdua econòmica neta al llarg del cicle vital laboral.