Exercicis: La despesa pública i els impostos

Fes una llista de sis coses pagades amb diners públics que hagis fet servir aquest mes (l'institut, el CAP, l'enllumenat del carrer, la biblioteca, el parc, la policia) i explica què passaria si cadascuna es pagués directament per usuari: qui es podria permetre l'institut o una operació?

Els impostos directes graven el que guanyes o tens; els indirectes, el que gastes. Classifica aquests impostos en directes o indirectes: (a) l'IRPF que es descompta de la nòmina; (b) l'IVA d'un videojoc; (c) l'impost sobre societats, que paga una empresa pels seus beneficis; (d) l'IVA del pa; (e) l'impost de circulació del cotxe. Explica després la diferència amb les teves paraules.

La figura mostra com reparteix el seu pressupost l'ajuntament de Valdeluz entre les seves quatre grans partides, en percentatge. La dada de cultura i esport està tapada.

1. a) Calcula quin percentatge del pressupost va a cultura i esport, sabent que les quatre partides sumen el $100\ \%$.
2. b) Si el pressupost total és de $2.000.000\ \text{€}$, calcula quants euros van a cadascuna de les quatre partides.

El pressupost de l'Estat funciona com el d'una casa gegant: d'una banda els ingressos (impostos i cotitzacions), de l'altra les despeses (sanitat, educació, pensions).

1. a) Explica què passa si gasta més del que ingressa (dèficit: ha de demanar prestat) i si ingressa més del que gasta (superàvit).
2. b) Compara-ho amb el teu propi pressupost mensual: què fas tu quan les teves despeses superen la teva paga?

No tot el que es paga a l'Estat és un impost: les taxes es paguen per un servei concret que fas servir, com la piscina municipal, la recollida d'escombraries o l'examen del carnet de conduir.

1. a) Explica la diferència entre impost i taxa amb aquests exemples.
2. b) Digues com et sembla més just finançar la biblioteca pública: amb una taxa només per a qui la fa servir o amb un impost que paguem tots, i raona la teva resposta.

Quan compres unes vambes per $60\ \text{€}$ amb IVA inclòs, la botiga no es queda aquest impost: el guarda i cada trimestre l'ingressa a Hisenda.

1. a) Explica qui paga de debò l'IVA (el comprador final) i qui fa de recaptador (la botiga).
2. b) Raona per què l'Estat utilitza les botigues per recaptar en lloc de demanar-nos l'IVA a cadascun a final d'any.

Cada primavera molts treballadors fan la declaració de la renda: ajusten comptes amb Hisenda pel que se'ls ha retingut a les nòmines de l'any anterior.

1. a) Explica per què a uns els tornen diners (els van retenir de més) i a d'altres els surt a pagar (els van retenir de menys, per exemple per haver tingut dos pagadors).
2. b) Explica què significa que l'IRPF es va pagant «a compte» cada mes a la nòmina.

A més dels impostos, els treballadors i les empreses paguen cotitzacions a la Seguretat Social.

1. a) Explica a canvi de què es cotitza: la sanitat pública, la prestació per atur, la futura pensió de jubilació i les baixes per malaltia o maternitat.
2. b) Posa un exemple de cada prestació en una família que coneguis, real o inventada.

Una videoconsola costa $350\ \text{€}$ sense IVA, i el tipus general d'aquest impost és del $21\ \%$.

1. a) Calcula quants euros d'IVA es paguen i quin és el preu final de la consola.
2. b) En una altra botiga, la mateixa consola marca $423,50\ \text{€}$ amb l'IVA ja inclòs: calcula quina part d'aquest preu és IVA.

Un impost imaginari funciona per trams: dels primers $1.000\ \text{€}$ del sou mensual es paga el $10\ \%$, i del que passi de $1.000\ \text{€}$, el $20\ \%$. L'Ana guanya $900\ \text{€}$ al mes i el Berto, $2.000\ \text{€}$.

1. a) Calcula quant paga cadascun al mes.
2. b) Calcula quin percentatge del seu sou total paga cadascun i explica per què aquest impost s'anomena progressiu.
3. c) Compara-ho amb un impost proporcional del $15\ \%$ per a tothom: qui en sortiria guanyant i qui perdent?

Aquesta és la nòmina simplificada de la mare del Teo: salari brut $1.400\ \text{€}$, cotitzacions a la Seguretat Social $95\ \text{€}$, retenció d'IRPF $140\ \text{€}$.

1. a) Calcula el salari net, el que de debò entra al compte.
2. b) Explica a què es destinen les cotitzacions (atur, jubilació, sanitat) i què paga la retenció d'IRPF.
3. c) La seva companya de feina cobra el mateix brut però li retenen $180\ \text{€}$ d'IRPF: dona una possible explicació (situació familiar, nombre de fills) i calcula la diferència de net entre totes dues.

A la cafeteria, un menú costa $11\ \text{€}$ sense IVA; l'hostaleria té un tipus reduït del $10\ \%$.

1. a) Calcula el preu final que pagues.
2. b) Si aquest mateix menú tributés al tipus general del $21\ \%$, calcula el nou preu i la diferència.
3. c) Explica per què l'Estat aplica tipus reduïts a certs productes (hostaleria, transport, cultura) en comptes del tipus general per a tot.

Al país de Tributània l'IRPF té dos trams: els primers $12.000\ \text{€}$ anuals tributen al $10\ \%$ i el que passi d'aquí, al $25\ \%$. La Nora guanya $10.000\ \text{€}$ a l'any i el Pablo, $20.000\ \text{€}$.

1. a) Calcula quant paga cadascun (alerta: el Pablo paga el $10\ \%$ pels seus primers $12.000\ \text{€}$ i el $25\ \%$ només per la resta).
2. b) Calcula el tipus mitjà que paga cadascun sobre el seu sou total.
3. c) Explica per què el sistema és progressiu encara que el Pablo no pagui el $25\ \%$ per tot el seu sou.

La primera nòmina de la Samira: salari brut anual de $15.400\ \text{€}$ en $14$ pagues, amb un $6,35\ \%$ de cotitzacions a la Seguretat Social i una retenció del $8\ \%$ d'IRPF.

1. a) Calcula el brut mensual.
2. b) Calcula els descomptes aproximats de cada mes i el net que li arribarà al banc.
3. c) Explica la diferència entre brut i net, i per què en negociar un sou cal preguntar sempre pel brut anual.

El teu ajuntament reserva $50.000\ \text{€}$ de pressupost participatiu: els veïns proposen i voten projectes. Les propostes finalistes són: arreglar el parc caní ($8.000\ \text{€}$), un circuit de bicis ($35.000\ \text{€}$), wifi a la plaça ($7.000\ \text{€}$) i bancs amb ombra ($10.000\ \text{€}$).

1. a) Tria quins projectes finançaries sense passar-te del pressupost i justifica'ls amb criteris (quanta gent els utilitza, urgència, preu per beneficiari).
2. b) Explica què guanya un poble en decidir així part de la despesa i quin risc té (que voti només la gent més activa).

El lampista ofereix al teu veí dos preus per arreglar la caldera: $400\ \text{€}$ amb factura (IVA del $21\ \%$ inclòs) o $350\ \text{€}$ «sense factura».

1. a) Calcula quant d'IVA es deixa d'ingressar a Hisenda amb la segona opció (una part dels $400\ \text{€}$ és IVA).
2. b) Explica qui hi perd amb el tracte i com s'anomena aquesta pràctica.
3. c) Raona per què de vegades la gent ho accepta malgrat tot.

L'Ajuntament de Villalba liquida el seu pressupost anual amb les xifres següents:

• Despeses corrents i d'inversió: $10$ milions d'euros (enllumenat, neteja viària i recollida de residus, policia local, serveis socials municipals, cultura i interessos de deute previ).

• Ingressos tributaris i taxes municipals: $9,2$ milions d'euros.

1. a) Determina el saldo pressupostari de l'ajuntament i interpreta el seu significat econòmic. Analitza quines vies immediates té el consistori per finançar aquesta diferència a curt termini i quines conseqüències financeres comportarà cadascuna en els exercicis futurs.
2. b) Un grup municipal proposa una rebaixa generalitzada del $10\ \%$ en els tributs locals al·legant que «la baixada dinamitzarà l'economia i no afectarà els serveis». Calcula la nova bretxa pressupostària assumint que la despesa es manté i rebat tècnicament la viabilitat d'aquesta proposta a curt termini.
3. c) Dissenya un pla d'ajust fiscal de dues fases per equilibrar els comptes sense desprotegir els ciutadans més vulnerables: combina una mesura sobre els ingressos i una altra sobre les despeses, justificant-ne l'equitat i l'eficiència.

Dues famílies d'una mateixa ciutat presenten les pautes mensuals de renda i consum següents:

• Família A: Ingressos nets de $1.200\ \text{€}$. Destina $1.100\ \text{€}$ al consum ($700\ \text{€}$ en béns amb IVA general del $21\ \%$ i $400\ \text{€}$ en alimentació bàsica subjecta a l'IVA superreduït del $4\ \%$) i estalvia $100\ \text{€}$.

• Família B: Ingressos nets de $5.000\ \text{€}$. Destina $2.500\ \text{€}$ al consum ($2.000\ \text{€}$ en béns al $21\ \%$ i $500\ \text{€}$ en alimentació al $4\ \%$) i estalvia $2.500\ \text{€}$.

1. a) Calcula l'import total que paga cada família en concepte d'IVA i calcula la càrrega efectiva de l'impost (percentatge que representa l'IVA pagat respecte als ingressos totals de cada llar).
2. b) A partir dels teus càlculs, demostra rigorosament si l'IVA es comporta com un impost regressiu, proporcional o progressiu respecte a la renda de les llars.
3. c) Per combatre la inflació, el Govern es planteja dues opcions: suprimir temporalment l'IVA dels aliments bàsics per a tota la població o mantenir l'impost i concedir una transferència directa mensual de $60\ \text{€}$ a les famílies amb ingressos inferiors a $1.500\ \text{€}$. Avalua ambdues alternatives en termes de justícia redistributiva i de cost per a les arques públiques.

El Ministeri d'Hisenda estudia implantar un impost especial del $20\ \%$ sobre les begudes ensucrades per corregir els costos sanitaris associats a la diabetis i l'obesitat infantil (externalitats negatives).

1. a) Recolzant-te en el concepte d'elasticitat-preu de la demanda, prediu què passarà amb la recaptació fiscal i amb el canvi d'hàbits de consum si la demanda d'aquests refrescos és molt elàstica enfront de si és molt inelàstica. En quin cas es compleix millor l'objectiu recaptatori i en quin el de salut pública?
2. b) Argumenta per què diversos analistes consideren que aquest tipus de gravàmens pot tenir un caràcter regressiu, analitzant l'estructura de despesa de les llars amb menor nivell de renda.
3. c) Dissenya una política pública integral alternativa que utilitzi els ingressos que generi aquest tribut per potenciar hàbits saludables, justificant a quina destinació específica assignaries la recaptació per compensar l'impacte regressiu sobre les famílies vulnerables.

A Equilàndia viuen tres famílies: la A guanya $1.000\ \text{€}$ al mes; la B, $2.000\ \text{€}$, i la C, $5.000\ \text{€}$. Es comparen dos sistemes: (1) un impost proporcional del $20\ \%$ per a tothom; (2) un impost progressiu: $10\ \%$ fins a $1.500\ \text{€}$ i $30\ \%$ a partir d'aquí.

1. a) Calcula quant paga cada família en cada sistema.
2. b) Calcula el tipus mitjà de cada família en el sistema progressiu.
3. c) Analitza quin sistema redistribueix més i defensa quin triaries per a un país amb molta desigualtat, amb un argument econòmic i un de justícia.

Un tertulià econòmic sosté a la televisió: «Si l'Estat puja els tipus impositius un $30\ \%$, la recaptació fiscal augmentarà automàticament en aquest mateix percentatge».

1. a) Refuta aquesta afirmació recolzant-te en la teoria de la corba de Laffer. Explica com reaccionen les bases imposables (oferta de treball, inversió i consum) quan la pressió fiscal supera un cert llindar crític.
2. b) Considera l'impost sobre els carburants: inicialment el tipus impositiu és de $0,40\ \text{€}$ per litre i es venen $10$ milions de litres al mes. L'Estat incrementa el tipus a $0,70\ \text{€}$ per litre, la qual cosa provoca que les vendes caiguin a $5$ milions de litres per l'ús del transport públic i la reducció de desplaçaments. Calcula la recaptació abans i després de la reforma i interpreta el resultat econòmic.
3. c) Prediu quines conseqüències imprevistes (deslocalització fiscal, proliferació de l'economia submergida o elusió) poden sorgir si un país manté tipus impositius substancialment més elevats que els dels seus països veïns.

En una comarca s'estima que prop d'un terç dels serveis de fontaneria, paleta i reparacions es realitzen sense factura («en B»). Un autònom cobra $1.200\ \text{€}$ més IVA ($21\ \%$) per una instal·lació, però ofereix al client realitzar-la per $1.100\ \text{€}$ en efectiu si no emet factura.

1. a) Analitza els incentius immediats de tots dos per defraudar i demostra els costos ocults o perjudicis que aquesta pràctica genera a mitjà i llarg termini sobre tres fronts: la protecció social del mateix treballador, la viabilitat de les empreses que compleixen la llei i la qualitat dels serveis públics essencials.
2. b) Compara dues mesures per combatre aquesta situació:

• Mesura 1: Prohibir el pagament en efectiu per a qualsevol transacció professional superior a $500\ \text{€}$.

• Mesura 2: Permetre que els particulars dedueixin en el seu IRPF el $15\ \%$ de la despesa realitzada en reformes de la llar sempre que presentin factura oficial.

Avalua quina de les dues mesures incentiva de manera més eficaç el compliment voluntari i preveu quins inconvenients o costos d'inspecció presenta cadascuna.

1. c) Argumenta per què un volum elevat de frau fiscal acaba obligant l'Estat a elevar la pressió tributària sobre els contribuents que sí que paguen.

L'economia d'un país entra de manera imprevista en recessió: el PIB descendeix un $2,5\ \%$ i la taxa d'atur puja del $12\ \%$ al $16\ \%$. Sense que el Govern modifiqui cap llei fiscal ni decideixi nous programes de despesa, els comptes públics passen d'estar en equilibri a registrar un dèficit del $5\ \%$ del PIB.

1. a) Explica detalladament el funcionament dels estabilitzadors automàtics que expliquen aquesta evolució pressupostària: analitza què passa de manera espontània amb la recaptació de l'IRPF i de l'IVA i amb la despesa en transferències socials.
2. b) Dues corrents econòmiques debaten la resposta adequada davant aquest escenari:

• Postura A (austeritat pressupostària): retallar la despesa pública immediatament per tapar el dèficit i complir amb els objectius d'estabilitat fiscal.

• Postura B (estímul contracíclic): sostenir la despesa pública mitjançant endeutament per reactivar la demanda agregada.

Prediu les repercussions a curt termini d'aplicar la postura A sobre el consum i la desocupació, i pren posició raonada justificant quins riscos comporta també la postura B si el deute públic ja era elevat.

Diversos països han introduït impostos sobre activitats amb impacte ambiental o hàbits de consum perjudicials (bosses de plàstic, emissions de CO2 o begudes amb sucres afegits).

1. a) Explica la paradoxa a la qual s'enfronten aquests tributs sobre el comportament: per què un impost que compleixi amb èxit ple la seva meta regulatòria (social o mediambiental) resulta un fracàs com a instrument de recaptació a mitjà termini?
2. b) Analitza el paper de l'elasticitat-preu de la demanda en l'efectivitat d'aquests tributs: prediu què passarà amb la conducta ciutadana si es grava fortament el combustible sense oferir una xarxa eficient de transport públic alternatiu.
3. c) Dissenya un nou impost de comportament per al teu municipi. Defineix amb precisió el fet imposable, la finalitat de canvi de conducta que persegueixes, a quina partida pressupostària finalista destinaries els fons i quina mesura correctora aplicaries per evitar que perjudiqui de manera desproporcionada les rendes més baixes.