Exercicis: L'Estat del benestar i la redistribució

Explica què és l'Estat del benestar i anomena quatre serveis o prestacions que garanteix (sanitat, educació, pensions, atur, ajudes a la dependència). Explica'n un que hagis utilitzat tu aquesta setmana i un altre que faci servir algú de la teva família, encara que no us en doneu compte.

Explica amb les teves paraules què és la redistribució: com els diners dels impostos surten més d'unes butxaques que d'altres i tornen en serveis per a tothom i en ajudes per a qui més ho necessita. Il·lustra-ho amb un exemple concret (una beca de menjador, una operació a la sanitat pública, la prestació per atur d'un veí).

La figura mostra el viatge dels diners de l'Estat del benestar: les famílies i les empreses paguen impostos i cotitzacions, l'Estat els recapta i els retorna en serveis i prestacions. Una de les sortides està sense etiquetar.

1. a) Indica dues partides que podrien anar a la capsa buida (pensa en serveis públics que coneixes: carreteres, seguretat, cultura, justícia) i explica per què hi encaixen.
2. b) Explica amb les teves paraules el circuit complet de la figura i en quin sentit aquest circuit «redistribueix» la renda.

Alguns serveis de l'Estat del benestar són universals (per a tothom, rics o pobres: la sanitat, l'educació) i d'altres són selectius (es reserven a qui els necessita: la beca de menjador, l'ingrés mínim).

1. a) Classifica en universal o selectiu: la vacuna de la grip, la beca de llibres, l'ambulatori del barri i l'ajuda de lloguer per a famílies sense ingressos.
2. b) Explica un avantatge del model universal i un avantatge del model selectiu.

La prestació per atur es cobra si has treballat i cotitzat abans i ara perds la feina; surt de les cotitzacions de tots els treballadors i és temporal.

1. a) Explica per què s'exigeix haver cotitzat abans (funciona com una assegurança).
2. b) Raona per què és temporal i va baixant amb el temps (animar a buscar feina; els diners són de tothom).

«La meva àvia cobra la pensió perquè va estalviar el que li tocava en una guardiola de l'Estat.» Corregeix la frase: explica el sistema de repartiment, en què les cotitzacions dels treballadors d'avui paguen les pensions d'avui, i les de la teva àvia van pagar els jubilats de la seva època. Raona quin problema apareix si hi ha molts jubilats i pocs treballadors.

«L'institut públic és de franc.» No exactament: educar cada alumne costa uns milers d'euros a l'any que paga l'Estat.

1. a) Explica qui ho paga en realitat i per què es diu «gratuït en el moment d'ús».
2. b) Posa dos exemples més de serveis «de franc» que es paguen amb impostos i raona per què convé saber el que costen (per valorar-los i cuidar-los).

La llei de dependència ajuda persones que no poden valer-se per si mateixes —una àvia amb alzheimer, un infant amb discapacitat—: paga cuidadors, centres de dia o ajudes a la família. Explica per què una societat decideix pagar això entre tots en comptes de deixar-ho només a cada família, i quina relació té amb la idea que són riscos que li poden tocar a qualsevol.

La família A ingressa $4.000\ \text{€}$ al mes i paga $800\ \text{€}$ entre impostos i cotitzacions; la família B ingressa $1.000\ \text{€}$ i paga $100\ \text{€}$. Totes dues utilitzen per igual l'escola pública, la sanitat i els carrers.

1. a) Calcula quin percentatge de la seva renda paga cada família.
2. b) Explica en quin sentit el sistema redistribueix: qui posa més a la guardiola comuna i qui rep més en relació amb el que té.

Al país imaginari de Longèvia, les pensions es paguen per repartiment: el que cotitzen avui els treballadors paga les pensions d'avui. Hi ha $1.000$ treballadors que cotitzen $200\ \text{€}$ al mes cadascun i $400$ pensionistes.

1. a) Calcula la pensió mitjana mensual que pot pagar el sistema.
2. b) Vint anys després hi ha els mateixos $1.000$ treballadors cotitzant el mateix, però $800$ pensionistes: calcula la nova pensió mitjana.
3. c) Explica el repte de l'envelliment i anomena dues possibles respostes (apujar cotitzacions, treballar més anys, arribada de treballadors immigrants, complementar amb estalvi privat).

El $1990$ hi havia a Espanya unes $5$ persones en edat de treballar per cada persona jubilada; avui en queden unes $3$ i s'espera arribar a $2$.

1. a) Explica què significa aquesta evolució per al sistema de repartiment de les pensions (els treballadors d'avui paguen les pensions d'avui).
2. b) Proposa dues mesures per sostenir el sistema i comenta un inconvenient de cadascuna (apujar impostos o cotitzacions, endarrerir l'edat de jubilació, atraure treballadors de fora).

Al país de Repàrtia, la pensió es calcula així: per cada any cotitzat, un $2,5\ \%$ del sou mitjà dels últims anys. La senyora Paca va cotitzar $30$ anys amb un sou mitjà de $1.600\ \text{€}$.

1. a) Calcula quin percentatge del sou li queda de pensió i la seva pensió mensual.
2. b) El seu fill porta $12$ anys cotitzats amb el mateix sou mitjà: calcula quina pensió li correspondria avui.
3. c) Explica per què el sistema premia cotitzar molts anys.

El menjador de l'institut costa $4\ \text{€}$ per menú. Les famílies amb renda baixa paguen $1\ \text{€}$ i l'ajuntament posa la resta. Hi ha $60$ alumnes becats que mengen $170$ dies a l'any.

1. a) Calcula el cost anual de les beques per a l'ajuntament.
2. b) Calcula a quants menús complets d'alumnes sense beca equival aquesta despesa i redacta un argument a favor de mantenir les beques (igualtat d'oportunitats, salut, rendiment escolar).

Educar un alumne de secundària costa uns $6.500\ \text{€}$ a l'any; al teu institut hi ha $600$ alumnes.

1. a) Calcula el cost anual total que assumeix l'Estat.
2. b) Calcula quant «estalvia» una família amb dos fills en aquest institut comparat amb pagar una escola privada a aquest preu.
3. c) Explica per què l'educació pública és la principal eina d'igualtat d'oportunitats.

L'ajuntament dissenya una ajuda de lloguer de $200\ \text{€}$ al mes per a famílies amb ingressos inferiors a $1.200\ \text{€}$. La família Vives ingressa $1.150\ \text{€}$ i la família Soler, $1.210\ \text{€}$.

1. a) Analitza el problema de «l'efecte llindar»: és just que $60\ \text{€}$ de diferència decideixin $200\ \text{€}$ d'ajuda?
2. b) Proposa un disseny millor (que l'ajuda baixi a poc a poc a mesura que puja la renda, en comptes de tallar-se de cop) i explica per què evita paranys com rebutjar un augment de sou.

Una operació d'apendicitis costa al sistema públic uns $4.000\ \text{€}$, pagats amb impostos; en un sistema d'assegurances privades, cada família pagaria la seva prima, i qui no té assegurança, l'operació sencera.

1. a) Compara els dos sistemes: qui corre el risc en cadascun?
2. b) Explica per què la sanitat pública funciona com una assegurança gegant (entre sans i malalts, entre joves i grans) i quin avantatge té compartir el risc entre milions de persones.

Dos programes electorals: (A) apujar els impostos a les rendes altes per contractar més metges i retallar les llistes d'espera; (B) abaixar els impostos a tothom i que qui vulgui es pagui una assegurança mèdica privada.

1. a) Resumeix què guanya i què perd la societat amb cada programa, i qui en surt més ben parat i més mal parat en cadascun.
2. b) Pren una posició fent servir els conceptes del tema: redistribució, serveis universals i llibertat d'elecció.

Al país de Desigualia, la ràtio $80/20$ és de $8$ (el $20\ \%$ amb ingressos més alts guanya $8$ vegades més que el $20\ \%$ més pobre). Per reduir-la, el Govern estudia dues propostes econòmiques alternatives:

• Proposta A: Augmentar el Salari Mínim Interprofessional un $25\ \%$ i mantenir congelats els tipus impositius actuals.

• Proposta B: Mantenir els salaris segons el mercat i implantar un IRPF amb trams més progressius per finançar un subsidi garantit a les rendes per sota del llindar de pobresa i beques d'estudi completes.

1. a) Prediu l'impacte de la Proposta A sobre la desigualtat: quins efectes positius immediats i quins possibles riscos econòmics (en l'ocupació poc qualificada o en els preus) podria generar?
2. b) Analitza com actua la Proposta B sobre la desigualtat: per què els economistes diferencien entre redistribuir la renda corrent (a curt termini) i igualar oportunitats de partida (a llarg termini)?
3. c) Justifica quina de les dues propostes redueix la bretxa social de manera més sostenible a llarg termini sense posar en risc la recaptació pública.

Un professional independent que factura $75.000\ \text{€}$ a l'any treballant amb el seu ordinador des de casa afirma: «Tinc assegurança mèdica privada, no tinc fills i treballo per a clients estrangers. Per tant, que l'Estat em retingui un $35\ \%$ en impostos és un robatori perquè jo no rebo res a canvi dels serveis públics».

1. a) Rebat el seu argument demostrant com la seva activitat econòmica i els seus ingressos depenen, directament i indirectament, de béns públics i institucions finançats amb impostos que ell dona per descomptats.
2. b) Utilitza els principis de progressivitat fiscal i capacitat econòmica per justificar per què ha d'aportar una proporció més gran de la seva renda que una persona amb un salari de $16.000\ \text{€}$.
3. c) Planteja en quina circumstància aquest ciutadà tindria una queixa econòmica legítima sobre el sistema fiscal (per exemple, en relació amb el frau fiscal o la ineficiència de la despesa pública) i analitza quin efecte provoca aquesta percepció ciutadana en la moral fiscal d'un país.

El municipi de Cerezales compta amb $3.000$ habitants: $900$ persones majors de $65$ anys, $1.600$ en edat de treballar i $500$ menors de $16$ anys. Les projeccions demogràfiques indiquen que d'aquí a una dècada la gent gran representarà el $40\ \%$ del cens i els menors amb prou feines el $10\ \%$.

1. a) Interpreta les dades calculant la taxa de dependència demogràfica actual (població dependent sobre població en edat de treballar) i prediu quines partides del pressupost municipal patiran una major tensió de despesa i quines perdran usuaris.
2. b) L'Ajuntament disposa d'un fons extraordinari d'inversió de $600.000\ \text{€}$ i ha de triar entre dos projectes excloents:

• Projecte 1: Construir un centre de dia comarcal i habilitar un servei d'atenció domiciliària assistencial.

• Projecte 2: Rehabilitar habitatges municipals per a lloguer assequible i crear un espai de teletreball destinat a atraure famílies joves amb feina.

Avalua el cost d'oportunitat de cada opció i justifica quina de les dues estratègies garantiria millor la viabilitat econòmica del poble a llarg termini.

Analitza la següent afirmació: «El sistema públic de pensions de repartiment és econòmicament inviable: com que cada vegada hi ha més jubilats i menys cotitzants, d'aquí a uns anys farà fallida del tot».

1. a) Explica el funcionament financer d'un sistema de repartiment (enfront d'un de privat de capitalització) i per què la ràtio cotitzants/pensionistes és determinant per a la seva sostenibilitat.
2. b) Suposa que en les properes dècades aquesta ràtio descendeix de $2,2$ a $1,4$ treballadors per pensionista. Avalua els pros, els contres i a quin col·lectiu perjudica cadascuna d'aquestes tres vies d'ajust:

1. Endarrerir l'edat legal de jubilació.

2. Pujar els tipus de cotització social que paguen empreses i treballadors.

3. Finançar part del dèficit de les pensions mitjançant impostos generals (com l'IRPF o l'IVA).

1. c) A partir de la teva anàlisi, justifica si l'afirmació inicial és rigorosa o si confon una fallida tècnica inevitable amb una necessitat de reforma política i econòmica.

Per frenar la saturació de les consultes mèdiques, una comunitat autònoma implanta una taxa moderadora (copagament) de $4\ \text{€}$ per cada consulta d'atenció primària. Dos anys després, la Conselleria de Sanitat publica les dades següents:

• Les visites per afeccions lleus (refredats, revisions menors) s'han reduït un $22\ \%$.

• Els ingressos a urgències hospitalàries per complicacions de patologies cròniques en pacients de rendes baixes han augmentat un $16\ \%$.

1. a) Interpreta aquests resultats econòmics i sanitaris utilitzant els conceptes de demanda elàstica/inelàstica i el cost assistencial preventiu enfront de l'hospitalari: la mesura va aconseguir estalviar diners al sistema públic o va augmentar la despesa total? Justifica la teva deducció.
2. b) Dissenya una alternativa de gestió per descongestionar les consultes d'atenció primària que no introdueixi barreres econòmiques ni desincentivi el control mèdic en pacients vulnerables. Justifica la seva equitat i el seu impacte pressupostari.

A Espanya, al voltant del $27\ \%$ dels menors resideix en llars en risc de pobresa relativa (amb ingressos inferiors al $60\ \%$ de la mediana de renda nacional), malgrat que la gran majoria d'aquestes famílies compta amb ocupació i serveis bàsics de subsistència garantits.

1. a) Interpreta el concepte de pobresa relativa: per què s'utilitza aquest indicador per mesurar la cohesió social en economies desenvolupades en lloc del concepte de pobresa absoluta? Explica per què una persona pot ser considerada pobra en aquest context tot i tenir cobertes les seves necessitats biològiques bàsiques.
2. b) Per combatre aquest problema, un Govern autonòmic disposa d'un pressupost de $40$ milions d'euros i debat entre dues polítiques:

• Política 1: Una transferència monetària directa i mensual de $120\ \text{€}$ per fill a famílies per sota del llindar.

• Política 2: Garantir places gratuïtes en escoles bressol de $0$ a $3$ anys i menjadors escolars gratuïts per a aquestes famílies.

Avalua totes dues polítiques: quina alleuja de manera més immediata la liquiditat de la llar i quina actua amb més eficàcia trencant el «parany de la pobresa» a llarg termini? Justifica la teva decisió.

El Consell Escolar d'un centre educatiu amb $600$ estudiants vol crear un «Fons de Benestar Escolar» per garantir l'equitat educativa (material didàctic, sortides pedagògiques, reforç escolar). Per dissenyar-lo, ha de resoldre dos dilemes econòmics:

1. a) Via d'ingressos: Es debat entre cobrar una quota fixa de $15\ \text{€}$ per alumne o establir una quota progressiva per trams de renda familiar ($0\ \text{€}$ per a famílies vulnerables, $15\ \text{€}$ per a rendes mitjanes i $35\ \text{€}$ per a rendes altes). Avalua totes dues opcions aplicant els principis d'equitat tributària (vertical i horitzontal) i analitza els problemes d'incentius o risc de «polissó» (free rider) que planteja la quota voluntària o declarada.
2. b) Assignació de la despesa: Amb un pressupost estimat de $9.000\ \text{€}$, dissenya el repartiment dels recursos triant quina proporció destinaries a serveis universals (que aprofiten tots els alumnes per igual) i quant a ajuts focalitzats (exclusius per a l'alumnat vulnerable). Justifica econòmicament la teva proposta resolent el conflicte entre universalisme i focalització de l'Estat del benestar.