Exercicis: Economia col·laborativa, circular, social i solidària

Explica la diferència entre economia lineal (fabricar → utilitzar → llençar) i economia circular amb l'exemple d'un mòbil: què li passa en cada model quan deixes d'utilitzar-lo?

L'economia col·laborativa consisteix a compartir recursos infrautilitzats. Classifica aquests exemples com a col·laboratius o no i justifica-ho: (a) una biblioteca de jocs de taula del barri; (b) comprar-se un trepant que faràs servir dues vegades a la vida; (c) el banc de llibres de text de l'institut; (d) llogar un pis turístic gestionat per una empresa amb $200$ pisos.

La figura mostra el cicle de l'economia circular aplicat a la roba de l'armari de l'institut, però una de les estacions està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica quina estació falta entre «utilitzar» i «reutilitzar» (allarga la vida de la peça arreglant-la) i explica per què és l'opció preferida abans de reciclar.
2. b) Recorre el cicle amb una dessuadora de l'institut: què li passa a cada estació si el sistema funciona bé.

Ordena les «tres erres» segons la seva prioritat ambiental — reduir, reutilitzar, reciclar — i explica amb l'exemple d'una ampolla d'aigua per què reciclar és l'última opció i no la primera. Què significa «la millor ampolla és la que no es fabrica»?

Explica què és l'economia social i solidària amb les teves paraules i anomena dos exemples que podrien funcionar al teu institut o barri (una cooperativa, una associació de barata, un banc del temps). Què la diferencia d'un negoci tradicional?

Classifica aquestes accions de l'institut en reduir, reutilitzar o reciclar: (a) el banc de llibres de text usats; (b) imprimir a doble cara i només el necessari; (c) separar el paper al contenidor blau; (d) treure els gots d'un sol ús de la màquina de cafè; (e) arreglar les cadires trencades al taller en comptes de llençar-les.

Explica què és un banc del temps (intercanvi d'hores d'habilitats sense diners) i posa tres exemples de serveis que podries oferir tu i tres que t'agradaria rebre. Quin problema dels diners resol i quin problema nou crea?

Defineix «consum responsable» i escriu tres preguntes que un consumidor responsable es fa abans de comprar (ho necessito?, qui ho ha fet?, què passarà quan no ho utilitzi?). Aplica-les a la compra d'un mòbil nou.

La petjada ecològica mesura l'impacte que generem. Calcula aquesta comparació: una ampolla de plàstic d'un sol ús al dia durant el curs ($200$ dies) enfront d'una ampolla reutilitzable d'acer que dura $5$ cursos.

1. a) Quantes ampolles de plàstic consumeix cada opció en $5$ cursos ($1.000$ dies)?
2. b) Si fabricar l'ampolla d'acer equival a $30$ ampolles de plàstic, a partir de quin dia compensa utilitzar la reutilitzable? Raona el càlcul.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són $17$ fites mundials (fi de la pobresa, energia neta, ciutats sostenibles, producció i consum responsables…). Tria dos ODS que encaixin amb aquest projecte escolar: «un punt d'intercanvi d'uniformes i llibres de l'institut». Explica què aporta el projecte a cadascun i com ho mesuraries (quin número apuntaries cada mes).

Al mercat de productors del poble, els $20\ \text{€}$ que gastes en formatge de l'obrador local es queden gairebé tots al poble (el formatger compra el pinso a la cooperativa, la cooperativa contracta veïns…), mentre que els $20\ \text{€}$ d'una gran superfície surten gairebé tots a fora. Explica què és el desenvolupament local i per què els diners que circulen a prop «multipliquen» el seu efecte.

El menjador de l'institut llença cada dia $12$ kg de menjar, uns $2.160$ kg al curs. Un grup proposa pesar les restes diàriament i publicar-les en un panell.

1. a) Explica com un simple mesurament visible pot canviar el comportament (quin mecanisme psicològic fa servir) i proposa dues accions més per reduir el malbaratament a la meitat.
2. b) Calcula quants menús complets de $400\ \text{g}$ es podrien aprofitar amb els $2.160$ kg i raona a qui es podrien donar legalment.

La teva cooperativa escolar debat si comprar gots de plàstic ($0,03\ \text{€}$ la unitat) o gots compostables ($0,08\ \text{€}$). A la fira se'n faran servir uns $400$.

1. a) Calcula el sobrecost de l'opció compostable en euros i com a percentatge sobre el cost de l'opció barata.
2. b) El benefici previst de la parada és de $150\ \text{€}$ i la meitat es dona a una ONG. Raona quina opció triaríeu si els vostres valors diuen «cuidem l'entorn», i explica com comunicar-ho als clients perquè el sobrecost es converteixi en un argument de venda.

Un grup de mares del barri ha muntat un grup de compra: encarreguen verdura directament a un hort proper, sense intermediaris, i la reparteixen els dijous. Explica quin tipus d'economia és (col·laborativa, social, circular, local), què guanya cada part (famílies, agricultor, barri) i quines dues dificultats pràctiques haurà de resoldre (repartiment, comandes mínimes, qui coordina).

L'empresa de paqueteria que fas servir canvia les caixes de cartó noves per caixes «de segona vida» (caixes ja usades, revisades i reforçades). Explica quin principi de l'economia circular aplica, calcula l'estalvi d'arbres si cada caixa nova equival a $0{,}2\text{ kg}$ de fusta, un arbre mitjà produeix $100\text{ kg}$ de fusta i envien $50.000$ caixes a l'any, i anomena un possible problema d'imatge que haurà de gestionar l'empresa.

Tria un dels ODS (per exemple: ciutats sostenibles, producció i consum responsables, acció pel clima) i dissenya un miniprojecte per al teu institut que hi contribueixi: què faríeu, quin número mesuraríeu cada mes per saber que funciona (indicador) i quina fita us posaríeu per a final de curs.

El teu institut genera cada any armaris sencers de roba perduda, llibres abandonats i material esportiu trencat. Dissenya un sistema circular per al centre: què es recull, com es classifica (reparar, reutilitzar, reciclar), qui ho gestiona i com es finança. Indica dos indicadors per comprovar que funciona (kg reutilitzats, % de material recuperat…).

Una fruiteria del barri es planteja convertir-se en cooperativa de treball: els empleats en serien propietaris i decidirien en assemblea, repartint els beneficis entre ells.

1. a) Compara els seus objectius amb els d'una fruiteria d'una cadena propietat d'un inversor: què canvia en les decisions de preus, sous i proveïdors.
2. b) Analitza dos avantatges i dues dificultats del model cooperatiu per a aquest cas concret.

Una cadena de «moda ràpida» ven samarretes a $4\ \text{€}$ que duren $10$ rentades; una marca local ven samarretes a $20\ \text{€}$ que duren $100$ rentades.

1. a) Calcula el cost per rentada de cada samarreta i discuteix quina és «més barata» de debò.
2. b) Analitza quins altres costos no apareixen en el preu de la samarreta de $4\ \text{€}$ (ambientals i socials) i qui els paga.

El mercadet de segona mà de l'institut vol passar d'esdeveniment anual a botiga permanent en línia. Uns diuen que així es reutilitzarà molt més; altres, que una botiga permanent converteix la donació en negoci i perdrà l'esperit.

1. a) Resumeix el millor argument de cada postura i detecta quina tensió hi ha entre créixer i mantenir els valors.
2. b) Dissenya el model que triaries (gestió, preus, destinació del marge) amb dues regles escrites que protegeixin el caràcter social del projecte encara que vengui molt.

Una ciutat estudia prohibir els cotxes de combustió al centre en $5$ anys. Afecta $2.000$ veïns que viuen a dins i $400$ comerços que reben mercaderies.

1. a) Analitza la mesura amb els criteris de sostenibilitat: quin problema ambiental ataca, qui paga el cost de la transició i quins efectes socials pot tenir sobre qui no pot canviar de cotxe.
2. b) Proposa un pla de transició amb tres mesures d'acompanyament (ajuts, transport alternatiu, excepcions) i defensa per què el conjunt és més just que la prohibició a seques.

«L'economia circular és impossible: reciclar costa més que fabricar nou, així que ningú no ho farà per voluntat pròpia.»

1. a) Explica per què els preus actuals no inclouen tots els costos (contaminació, abocadors, salut) i què és una «externalitat» amb un exemple del teu entorn.
2. b) Proposa dos mecanismes que farien rendible el model circular sense dependre de la bona voluntat (taxes a l'abocament, dipòsit i devolució d'envasos, compra pública verda) i analitza qui paga en cada cas.

La teva cooperativa vol calcular la petjada de la seva parada d'esmorzars. Dades estimades per esmorzar: got compostable $12\ \text{g}$ de residu, estovalló $2\ \text{g}$, restes de fruita $30\ \text{g}$ (compostables), embolcall del pa $5\ \text{g}$. A la fira vendran $300$ esmorzars.

1. a) Calcula els quilos de residu totals, separant compostables de no compostables, i el percentatge de cada tipus.
2. b) Proposa tres canvis de la parada ordenats de menor a major esforç (senyalitzar papereres, canviar d'estovalló, eliminar l'embolcall) i estima el nou percentatge compostable si s'apliquen els dos primers, explicant els teus supòsits.

Dos projectes demanen el mateix local municipal: una «biblioteca de coses» (préstec d'eines, jocs i equipament, quota de $10\ \text{€}$ a l'any) i una cafeteria ecològica que pagaria $400\ \text{€}$ al mes de lloguer.

1. a) Compara el que aporta cada projecte al barri amb els criteris d'economia social i circular: ús de recursos, cohesió, diners que entren a l'ajuntament.
2. b) Com a regidor, decideix i defensa la teva decisió explicant com valores els beneficis que no són euros i què faries perquè el projecte no triat no mori.