Exercicis: El repte o desafiament com a objectiu

Explica quines característiques té un repte ben formulat (concret, mesurable, assolible, amb termini). Reescriu aquest repte difús perquè les compleixi: «volem millorar el pati».

Quines tres coses necessita tota tasca d'un pla perquè no es quedi en bona intenció? Aplica-les a organitzar la festa de l'escola: escriu tres tasques reals amb el seu responsable, el seu termini i com se sabrà que estan fetes.

La figura mostra el cronograma de $6$ setmanes de la parada d'esmorzars de la fira: cada barra és una tasca i la seva longitud, les setmanes que ocupa. L'última tasca està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Pensa quina tasca ocupa les setmanes $5$ i $6$, just abans de la fira, i justifica per què no pot començar abans.
2. b) Indica quines tasques encavalquen en la setmana $2$ i explica què passaria amb la resta del pla si «comprar material» s'endarrereix una setmana.

Explica quina diferència hi ha entre un objectiu i un repte ben formulat. Converteix aquests objectius vagues en reptes mesurables: (a) «vendre més que l'any passat»; (b) «que l'aplicació la faci servir molta gent». Recorda: concret, mesurable, assolible i amb termini.

Defineix què és una tasca, un responsable i un termini dins d'un pla. Escriu la llista de les quatre primeres tasques per organitzar el torneig d'escacs de l'institut, cadascuna amb el seu responsable (inventat) i la seva data límit.

Explica què és una fita en un projecte (una data de comprovació important) i anomena dues fites raonables del projecte «parada d'esmorzars per a la fira de maig». En què es diferencia una fita d'una tasca normal?

Classifica aquests reptes en ben formulats o mal formulats i corregeix els dolents: (a) «aconseguir $50$ seguidors al compte del projecte abans del dia $20$»; (b) «ser més sostenibles»; (c) «repartir $200$ fullets al barri dissabte al matí entre quatre persones»; (d) «que la fira surti bé».

Explica què significa descompondre un repte en tasques i per què facilita començar. Aplica-ho: descompon «organitzar la festa de fi de curs» en almenys cinc tasques i assenyala quina faries la primera setmana i per què aquesta.

Descompon el repte «muntar una parada d'esmorzars saludables a la fira de l'institut en $6$ setmanes» en almenys sis tasques ordenades. Per a cadascuna indica quina tasca ha d'estar acabada abans de començar-la i quants dies li donaries.

El teu equip calcula els temps del projecte: disseny $4$ dies, compra de material $3$ dies, muntatge $5$ dies i proves $2$ dies. Disseny i compra no es poden encavallar, però el muntatge de l'estand i la prova de cuina sí que es poden fer alhora amb persones diferents.

1. a) Calcula la durada total si tot va en cadena i la durada si aprofites l'encavallament.
2. b) Explica quines condicions calen (persones, material) perquè l'encavallament sigui real i no només sobre el paper.

L'equip del mercat ambulant planifica «just»: cada tasca acaba el mateix dia que comença la següent. Explica què és un marge (marge de seguretat) de temps, on el posaries en aquest pla i per què planificar sense marge és una manera disfressada d'arribar tard. Posa un exemple escolar d'imprevist típic.

El teu repte: «vendre $150$ xapes de l'institut durant les $3$ setmanes de maig a $1,50\ \text{€}$ cadascuna». Descompon-lo en un pla: disseny de $4$ models (setmana $1$), enquesta ràpida per triar-ne $2$ (setmana $1$), encàrrec a la impremta (setmana $2$), venda als patis (setmanes $2$ i $3$).

1. a) Assigna responsables i dates a cada tasca i assenyala quines tasques depenen d'altres.
2. b) Calcula quantes xapes al dia cal vendre durant els $10$ dies de venda i explica què faries si a meitat de termini aneu per $50$.

L'equip del curtmetratge té $20$ dies de rodatge i $4$ escenes: escola ($6$ dies), parc ($4$), casa del director ($5$) i estació ($3$), més $4$ dies de muntatge que no poden començar fins a acabar el rodatge.

1. a) Calcula la durada total en cadena i explica si es pot rodar al parc i a casa alhora (actors diferents): quant de temps s'estalviaria?
2. b) L'actor principal es trenca un braç i no pot rodar durant $5$ dies. Refés el pla explicant quines escenes avances i on col·loques el marge.

Un equip formula el seu repte així: «volem que la fira d'enguany sigui inoblidable». Explica per què aquest repte no es pot planificar (com saps si ho has aconseguit?), i reescriu-lo en dos reptes mesurables diferents que podrien amagar-se darrere «d'inoblidable» (assistència, vendes, satisfacció mesurada). Què es perd en convertir l'emoció en número?

La cooperativa planifica la fira amb aquestes tasques i durades: permís ($10$ dies d'espera, no es pot accelerar), disseny de producte ($5$ dies), compra de material ($3$ dies, després del disseny), prova de cuina ($2$ dies, després de la compra), difusió ($3$ dies, pot començar després del disseny).

1. a) Dibuixa amb paraules l'ordre de les tasques i calcula la durada mínima del projecte si el permís es demana el primer dia i difusió va en paral·lel.
2. b) Explica què és el camí crític del pla (la cadena de tasques que marca la durada total) i per què un retard a «difusió» preocupa menys que un a «prova de cuina».

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

El teu equip es proposa el repte «recaptar $500\ \text{€}$ per a l'ONG del barri abans de Nadal». Falten $8$ setmanes. Munta el pla: dues activitats (mercat solidari i concert), quant ha de recaptar cadascuna, a quina setmana va cada activitat, quines tasques prèvies necessita cadascuna i una fita de control a la setmana $4$ amb el seu criteri («si no portem $200\ \text{€}$, activem…»).

L'any passat, l'equip de la fira va començar la primera setmana «a veure què sortia», va comprar material sense llista (es van oblidar del canvi per tornar), va muntar la parada la nit anterior i va arribar a la fira sense haver provat la recepta. Van vendre la meitat del que tenien previst.

1. a) Reconstrueix què va fallar en la planificació, peça a peça.
2. b) Escriu el pla d'enguany perquè no es repeteixi: repte ben formulat, tasques amb terminis, una fita intermèdia de comprovació i un marge per a imprevistos.

Elabora el pla complet del projecte que la teva classe té entre mans (o de la parada d'esmorzars): repte formulat en una frase comprovable, llista de tasques amb responsable i termini, dues fites amb data i el seu criteri de «fet», els dos riscos més probables i què fareu si ocorren. Defensa les dues decisions més difícils del pla.

Una cooperativa escolar de 4t d'ESO debat com formular el repte de la seva parada d'esmorzars saludables per a la setmana de la salut. Disposen d'un pressupost inicial de $60$ €, un pati de $30$ minuts cada dia durant $5$ dies i dues persones atenent la parada. Cada esmorzar costa d'elaborar $0,80$ € i es vendrà a $1,50$ €. El temps d'atenció estimat és d'$1$ minut per client.

L'equip debat aquestes tres propostes de repte:

• Proposta A: «Vendre el màxim possible i ser la parada preferida de l'institut».

• Proposta B: «Servir $250$ esmorzars cada dia durant el pati».

• Proposta C: «Vendre $50$ esmorzars en total en acabar la setmana».

1. a) Analitza la viabilitat econòmica i operativa de les tres propostes: calcula el límit físic de clients que poden atendre per pati i el límit d'esmorzars que poden produir inicialment amb el seu pressupost. Justifica per què la proposta A genera paràlisi operativa, per què la B desmotivarà l'equip per ser matemàticament inviable i quin problema d'incentius i rendibilitat presenta la C.
2. b) Dissenya la formulació definitiva del repte en una sola frase comprovable (amb meta quantitativa, termini, ingressos previstos i un indicador de qualitat o satisfacció) que equilibri ambició i viabilitat operativa. Justifica les xifres triades.

L'equip de l'any passat es va proposar «fer el millor mercat de la història de l'institut». Va fracassar: sense xifres no van saber si anaven bé, van discutir sobre el que significava «millor» i cadascú va tirar pel seu compte.

1. a) Analitza quins tres problemes de formulació tenia aquest repte i com van contaminar tot el pla.
2. b) Escriu el repte d'enguany ben formulat (amb xifres, termini i criteri d'èxit) i les dues regles que posaries per escrit perquè l'equip no es desviï.

La vostra classe té $6$ setmanes per preparar la fira d'emprenedoria i aquestes tasques: triar producte ($3$ dies), validar-lo amb enquesta ($4$ dies), pressupost ($2$ dies), compra ($5$ dies després del pressupost), producció ($10$ dies després de la compra), difusió ($7$ dies, després de triar producte) i muntatge ($2$ dies, al final).

1. a) Munta el cronograma setmana a setmana assenyalant què va en paral·lel i calcula si hi arribeu amb marge o justos.
2. b) El proveïdor avisa que la compra trigarà $10$ dies en lloc de $5$. Replanifica: què es mou, què es pot avançar i on col·loques un marge, explicant cada decisió.

Dos equips reben el mateix repte: «vendre $100$ esmorzars a la fira». L'equip A el descompon en subtasques amb dates i revisa cada divendres; el B ho té «molt clar al cap» i treballa «quan pot».

1. a) Prediu què li passarà a cada equip la setmana abans de la fira i explica quin mecanisme psicològic fa que un pla escrit empenyi a actuar (compromís, tasques petites, sensació d'avanç).
2. b) Escriu el tauler de revisió setmanal de l'equip A: quines tres preguntes es fan cada divendres i què fan quan una tasca s'endarrereix dues setmanes seguides.

El teu equip ha fixat el repte «que el $80\ \%$ de l'alumnat conegui el punt d'intercanvi de llibres abans de desembre». Un company diu que és impossible i proposa «fer difusió».

1. a) Analitza el debat: quin risc té un repte percebut com a impossible i quin risc té una activitat sense fita («fer difusió» mai s'acaba ni s'avalua).
2. b) Proposa una reformulació intermèdia amb dos esglaons (meta mínima i meta d'aspiració) i explica com mantenir l'ambició sense trencar la motivació.

Elabora el document d'«una pàgina» del projecte que la teva classe llançarà aquest trimestre: repte en una frase mesurable, tres fites amb data i criteri d'èxit, llista de les sis tasques principals amb responsable, els dos riscos més probables amb el seu pla B i la data i format de la revisió setmanal. Defensa davant la classe les dues decisions que més et van costar i explica per què una pàgina obliga a pensar millor que vint.