Exercicis: Tipus d'empresa i formes jurídiques

Per la seva dimensió, les empreses es classifiquen a nivell orientatiu en microempreses (menys de $10$ treballadors), petites (de $10$ a $49$), mitjanes (de $50$ a $249$) i grans ($250$ o més). Classifica: (a) la fruiteria del barri, amb $2$ empleats; (b) la fàbrica de mobles del polígon, amb $120$; (c) una consultora amb $35$; (d) una cadena de supermercats amb milers d'empleats. Explica per què la dimensió importa (ajuts, tràmits, capacitat de negociar amb bancs).

L'Ana és llaunera autònoma i el seu negoci deu $20.000\ \text{€}$ a un proveïdor. Si no pot pagar, respon amb tot el que té, fins i tot els seus estalvis i, en el pitjor dels casos, casa seva: això és la responsabilitat il·limitada. Si el negoci fos una societat limitada, només perdria el que ha aportat a la societat. Explica la diferència entre responsabilitat limitada i il·limitada i per què es diu que la societat limitada «protegeix» el patrimoni personal.

La figura resumeix les quatre formes jurídiques més habituals en crear una empresa i els seus trets principals. A sota hi ha una fitxa amb un cas concret sense resoldre.

1. a) Tria la forma jurídica que encaixa amb la Marta i explica per què (treballa sola, assumeix poc risc i no necessita socis ni capital).
2. b) Tria ara per a tres amics que llancen una app aportant $6.000\ \text{€}$ entre tots tres i volen arriscar només aquests diners, no els seus estalvis ni casa seva.

Quan l'Ana, la llaunera autònoma, constitueix una societat limitada, neix una «persona» nova: la societat té el seu propi patrimoni, signa contractes i pot deure diners a banda de l'Ana.

1. a) Explica què significa que una societat té personalitat jurídica pròpia.
2. b) Raona per què això separa els deutes del negoci dels deutes personals de la sòcia.

Les grans empreses divideixen el seu capital en accions: petits trossos de propietat que es poden comprar i vendre.

1. a) Explica què és ser accionista (propietari d'una part, amb dret al seu tros dels beneficis) i quina diferència hi ha entre ser accionista i ser el cap.
2. b) Raona per què a una fàbrica que necessita molts diners li pot interessar vendre accions a molta gent.

A la cooperativa de l'institut venen esmorzars saludables a l'hora del pati.

1. a) Explica com es prenen les decisions en una cooperativa (en assemblea, cada soci té un vot, tingui els diners que tingui) i com es reparteix el que s'ha guanyat (segons el que s'ha treballat o el que s'ha pactat, no segons el capital aportat).
2. b) Compara-ho amb una societat limitada on una sòcia aporta el $90\ \%$ del capital: qui mana en cada cas?

Crear una empresa exigeix tràmits.

1. a) Ordena de més senzill a més complex: donar-se d'alta com a autònom (Hisenda i Seguretat Social), constituir una societat limitada (escriptura davant de notari, registre mercantil, capital mínim), treure's el DNI.
2. b) Explica per què molts negocis petits comencen com a autònoms i només es fan societat quan creixen o augmenta el risc.

Detectiu jurídic: fixa't en els rètols o els webs de tres negocis de la teva zona i esbrina la seva forma jurídica (S.L., S.A., S.Coop. o el nom del propietari a seques).

1. a) Classifica'ls i explica què et diu cada sigla.
2. b) Tria'n un i raona per què creus que va triar aquesta forma (dimensió, nombre de socis, risc del negoci).

Tria la forma jurídica més adequada per a cada cas i justifica-la: (a) la Lucía, dissenyadora gràfica que treballa sola per a diversos clients; (b) tres amics amb una app que volen arriscar només els $6.000\ \text{€}$ que aporten; (c) cinc treballadors d'un taller que tanca i volen comprar-lo entre tots i decidir en assemblea; (d) una fàbrica de bicis que busca inversors que aportin $200.000\ \text{€}$ i puguin vendre la seva part quan vulguin.

Per crear una societat limitada (SL) la llei exigeix avui un capital mínim de només $1\ \text{€}$, però mentre no s'arribi a $3.000\ \text{€}$ imposa restriccions (per exemple, destinar part dels beneficis a reserves); per a una societat anònima (SA), n'exigeix $60.000\ \text{€}$.

1. a) Explica què és aquest capital inicial i a qui protegeix la llei en exigir-lo (pensa en els proveïdors que venen a crèdit a l'empresa).
2. b) La Sara i el Leo aporten $2.000\ \text{€}$ cadascun per al seu estudi de videojocs: poden constituir la SL? Els sobra o els falta per arribar als $3.000\ \text{€}$ sense restriccions?
3. c) Anys després volen sortir a borsa per finançar-se a gran escala: quina forma necessitaran i per què?

Classifica aquestes organitzacions segons la seva propietat —privada, pública o social (cooperatives i economia social)— i explica què canvia en cada cas (qui és el propietari i amb quina finalitat funciona): (a) la televisió pública; (b) el supermercat de la cantonada, que és d'una família; (c) una cooperativa d'agricultors que ven l'oli dels seus socis; (d) l'hospital de la ciutat; (e) una fàbrica de bicis amb $200$ accionistes.

Dues amigues munten una SL a mitges: cadascuna aporta $1.500\ \text{€}$. El primer any guanyen $4.000\ \text{€}$ i decideixen repartir la meitat i deixar l'altra meitat a l'empresa per créixer.

1. a) Calcula quant rep cadascuna.
2. b) Explica quin avantatge té deixar beneficis dins de l'empresa (reserves per comprar una màquina sense demanar cap préstec).
3. c) Raona com canviaria el repartiment si una hagués aportat el $70\ \%$ i l'altra el $30\ \%$ (el que és habitual és repartir segons el capital aportat, llevat de pacte diferent).

Les cosines Ainhoa i Nerea hereten el forn de pa familiar. La Ainhoa vol continuar com a empresària individual al seu nom; la Nerea proposa una societat limitada entre totes dues. El negoci gestiona deutes amb proveïdors d'uns $25.000\ \text{€}$.

1. a) Analitza què arrisca cadascuna en cada opció.
2. b) Recomana una forma tenint en compte que són dues sòcies, que hi ha deutes i que el negoci és estable, i assenyala un inconvenient de la teva recomanació.

L'empresa «BikeSur» acumula deutes de $40.000\ \text{€}$ i tanca.

1. a) Si era un negoci d'autònom, explica quant pot arribar a perdre el propietari.
2. b) Si era una societat limitada a la qual els socis havien aportat $5.000\ \text{€}$, explica quant perden com a màxim i què passa amb la resta del deute.
3. c) Raona per què la llei permet la responsabilitat limitada malgrat aquest risc per als proveïdors (vol fomentar que la gent emprengui).

El Leo fa tres anys que treballa com a dissenyador autònom i li va bé: factura $3.000\ \text{€}$ al mes, ha contractat un ajudant i demanarà un préstec per muntar un estudi.

1. a) Assenyala tres indicis que potser li convé passar-se a una societat limitada (té empleats, els deutes creixen, assumeix més riscos).
2. b) Explica què el frenarà (tràmits, costos de constitució, més obligacions comptables) i què li recomanaries.

La vostra classe crea una cooperativa per vendre esmorzars a l'hora del pati durant un trimestre. Dissenya les seves tres regles bàsiques i justifica-les:

1. a) Com s'entra i se surt de la cooperativa (cal aportar diners? es tornen en sortir-ne?).
2. b) Com es reparteix el que s'ha guanyat (per hores treballades, a parts iguals, es reinverteix?).
3. c) Com es decideix (assemblea, un alumne un vot, majoria simple).

En Marcos treballa com a lampista autònom. Li ofereixen una obra de reforma integral pressupostada en $45.000\ \text{€}$. Per assumir-la, necessita demanar un préstec bancari de $30.000\ \text{€}$ amb el qual adquirir maquinària i una furgoneta, a més de contractar dos peons. El seu patrimoni personal inclou un habitatge habitual valorat en $140.000\ \text{€}$ i uns estalvis de $12.000\ \text{€}$.

1. a) Dissenya una comparativa de riscos patrimonials avaluant què passaria si el client fa fallida i deixa l'obra sense pagar: contrasta el desenllaç si en Marcos manté la seva condició d'autònom individual enfront de si constitueix prèviament una Societat Limitada (SL).
2. b) Assessora en Marcos amb una recomanació raonada: pesa la protecció del seu habitatge enfront de les majors obligacions de gestió, costos de constitució i tràmits comptables d'una SL per a aquest cas específic.

Les vuit treballadores d'una impremta en fallida volen rescatar el negoci aportant les seves liquidacions. Quatre d'elles poden aportar $15.000\ \text{€}$ cadascuna (en tenir més antiguitat), mentre que les altres quatre només disposen de $3.000\ \text{€}$ cadascuna. Dubten entre constituir una Societat Cooperativa de Treball Associat o una Societat Limitada (SL).

1. a) Avalua la distribució del poder de vot i dels excedents en tots dos models societaris a partir de la disparitat de capital aportat. Prediu quines tensions internes poden sorgir a l'assemblea o junta general segons la fórmula triada.
2. b) Si la impremta necessita amb urgència finançament bancari extern per renovar la seva maquinària, anticipa i justifica quins obstacles o fortaleses específiques afrontarà el projecte segons la forma jurídica adoptada.

En un fòrum sobre creació d'empreses llegeixes la següent afirmació: «Constituir una Societat Limitada és sempre la millor opció per a qualsevol negoci, ja que garanteix que mai respondràs amb el teu patrimoni personal i aporta més prestigi».

1. a) Rebat críticament aquesta afirmació: exposa dues situacions reals on la suposada protecció patrimonial de la SL resulti ineficaç (per exemple, davant d'avals bancaris o deutes amb la Seguretat Social i Hisenda).
2. b) Dissenya dos casos d'emprenedoria amb característiques oposades (atenent a inversió inicial, risc i socis) i justifica per què per a un és més eficient iniciar l'activitat com a empresari individual (autònom) i per a l'altre resulta imprescindible recórrer a una societat mercantil.

Tres sòcies funden una empresa de videojocs com a SL amb un capital de $18.000\ \text{€}$: Mara aporta $10.000\ \text{€}$, Íker $5.000\ \text{€}$ i Zoe $3.000\ \text{€}$. Mara i Íker tenen altres feines i no aporten temps, mentre que Zoe treballa a jornada completa desenvolupant els videojocs. En acabar l'any, l'empresa obté un benefici net de $24.000\ \text{€}$.

1. a) Analitza la distribució de vots i el repartiment de dividends que correspondria estrictament segons les participacions de capital. Justifica per què aquest repartiment estàndard resulta injust per a Zoe.
2. b) Dissenya una solució jurídica i retributiva que compensi de manera档案馆 equitativa el treball de Zoe sense vulnerar els drets de propietat de Mara i Íker, diferenciant retribució laboral de retorn de capital.
3. c) Suposa que Mara pretén aprovar unilateralment la reinversió total dels beneficis en un projecte arriscat que Zoe rebutja. Determina si Mara té la majoria necessària i formula una clàusula o pacte de socis que eviti abusos de les majories.

Un informe empresarial afirma: «Les cooperatives són una fórmula desfasada i inoperant en el mercat actual, pel fet que la gestió democràtica alenteix les decisions i no tenen incentius per atreure capital».

1. a) Rebat aquest argument analitzant la resiliència i el comportament de les cooperatives davant de les societats anònimes en períodes de recessió o crisis sectorials.
2. b) Dissenya un projecte d'empresa cooperativa pensat per donar resposta a una necessitat insatisfeta en una zona rural o en un barri vulnerable. Justifica la tipologia de cooperativa triada i explica de quina manera els seus principis fundacionals es converteixen en un avantatge competitiu enfront d'una gran corporació.
3. c) Anticipa dues barreres financeres o operatives que afrontarà aquest projecte i formula una estratègia per superar-les sense desvirtuar la seva identitat democràtica.

L'empresa de missatgeria «Última Milla» opera com a entitat d'economia social: decideix les seves línies d'actuació en assemblea de treballadors, ofereix contractes indefinits a persones en risc d'exclusió i reinverteix el $50\ \%$ dels seus beneficis en projectes d'inserció sociolaboral.

1. a) Contrasta l'estructura de costos d'«Última Milla» amb la d'una plataforma multinacional de repartiment basada en contractes per hores o repartidors autònoms. Analitza com condiciona això el seu llindar de rendibilitat.
2. b) Dissenya una proposta de valor i comercialització que permeti a «Última Milla» captar clients i fidelitzar-los sense necessitat de competir en una guerra de preus baixos.
3. c) Preveu a quins dilemes ètics i de governança s'enfrontarà l'assemblea si l'empresa entra en pèrdues durant dos trimestres consecutius i necessita captar capital extern per renovar les seves furgonetes.

«Lácteos de la Sierra», una empresa familiar de iogurts d'alta qualitat que factura $3$ milions d'euros, necessita una injecció de $5$ milions d'euros per obrir una planta industrial automatitzada. La família fundadora es debat entre sol·licitar un préstec sindicat a llarg termini o transformar l'empresa en Societat Anònima (SA) i vendre el $45\ \%$ del capital en un mercat de valors (com ara BME Growth).

1. a) Avalua els avantatges i inconvenients d'ambdues opcions considerant el risc de fallida financera (apalancament), la pèrdua d'autonomia en la gestió i les obligacions de transparència corporativa.
2. b) Suposa que, després de sortir a borsa, una gran multinacional competidora compra al mercat el $45\ \%$ de les accions cotitzades i convenç un dels hereus de la família perquè li vengui un $6\ \%$ addicional. Preveu les conseqüències per al control de l'empresa i explica en quina mesura les regles de transmissió d'accions d'una SA faciliten o impedeixen aquest desenllaç en comparació amb una SL.

Tres estudiants de 4t d'ESO heu ideat un producte escolar innovador i voleu vendre'l de manera continuada en fires i per internet. Preveieu uns ingressos de $900\ \text{€}$ al trimestre amb un cost de producció de $300\ \text{€}$ (benefici brut de $600\ \text{€}$ al trimestre entre tots tres, és a dir, $200\ \text{€}$ trimestrals per persona). No teniu deutes ni empleats.

1. a) Avalua la viabilitat econòmica real de donar-vos d'alta com a autònoms o de constituir una Societat Limitada davant dels costos fixos de cotització, gestoria, notaria i impostos que exigeix la normativa a Espanya. Interpreta els resultats calculant el saldo net final de l'activitat.
2. b) Dissenya una alternativa operativa o fórmula legal adaptada (com una cooperativa escolar o una associació juvenil sense ànim de lucre) que us permeti testar el producte i facturar sense incórrer en pèrdues per costos de formalització.
3. c) Determina quins llindars concrets de facturació, risc patrimonial o necessitat de finançament bancari marcarien el moment exacte en què seria imprescindible fer el salt a una Societat de Responsabilitat Limitada.