El Sistema Internacional

Quan la profe de tecnologia diu que la taula del taller fa «6 pams», està comparant la seva longitud amb la de la seva mà, com mostra la figura.

Explica amb les teves paraules què significa mesurar una magnitud i posa un exemple nou, diferent del de la taula.

D'aquesta llista de paraules, digues quines són magnituds i quines són unitats: longitud, segon, massa, metre, temperatura, amperi, temps, quilogram.

A la final dels $100\ \text{m}$ llisos, el marcador va mostrar només això: «GUANYADOR: $9,98$», com es veu a la figura.

1. a) Què li falta a aquesta dada per ser una mesura completa? b) Completa el marcador amb la unitat que correspongui i el seu símbol.

Escriu el nom i el símbol de la unitat del Sistema Internacional que correspon a cada magnitud fonamental: la longitud, la massa, el temps, la temperatura, el corrent elèctric i la quantitat de substància.

A la nevera de casa hi ha un comandament que posa «$4\ \celsius$». a) Quina magnitud regula aquest comandament? b) Quina és la unitat d'aquesta magnitud en el Sistema Internacional? c) En quina unitat la solem donar a casa i a les notícies?

A l'etiqueta del carregador del mòbil de l'Hugo posa «sortida: $2\ \text{A}$». a) Quina magnitud es mesura en amperis? b) Els químics fan servir una altra magnitud fonamental per comptar partícules: com es diu i quina és la seva unitat en el Sistema Internacional?

La velocitat es calcula dividint la distància recorreguda entre el temps emprat. a) És una magnitud fonamental o derivada? Explica la diferència. b) Dedueix quina és la seva unitat en el Sistema Internacional a partir de les del metre i del segon, i escriu el seu símbol correctament.

Classifica aquestes magnituds en fonamentals o derivades: longitud, superfície, massa, volum, temps, velocitat. Explica quin criteri has fet servir per decidir-ho.

La superfície s'obté multiplicant dues longituds i el volum, tres. a) Dedueix la unitat del Sistema Internacional de la superfície a partir del metre i escriu el seu símbol. b) Fes el mateix amb el volum. La figura mostra el cub de què parla l'apartat c:

1. c) El litre no és la unitat del SI, però es fa servir molt: sabent que $1\ \text{L}$ és el volum d'un cub de $10\ \text{cm}$ d'aresta, calcula a quants metres cúbics equival $1\ \text{L}$.

En la paraula «quilogram» apareix el prefix «quilo-», que significa mil. a) Què signifiquen els prefixos de $\text{km}$, $\text{mm}$ i $\text{ms}$? b) Escriu el nom complet de cada unitat i la magnitud que mesura. c) Quants mil·límetres hi ha en un metre?

Un equip de científics del Japó envia a un altre d'Espanya un informe que diu: «el cable fa $12$». a) Quin problema té aquesta dada? b) Com se soluciona si tothom fa servir el Sistema Internacional? c) Per què creus que el SI es fa servir a tot el món i no cada país el seu?

Durant molt de temps van existir «el metre patró» i «el quilogram patró»: objectes de metall guardats en un museu de París que eren la referència mundial. a) Quin problema hi ha si el quilogram patró s'embruta o es desgasta una mica? b) Avui dia les unitats es defineixen amb constants de la naturalesa, com la velocitat de la llum: per què és un sistema millor? c) Si desapareguessin alhora tots els patrons antics del món, es perdrien les unitats? Raona la resposta.

El 1999 la sonda espacial Mars Climate Orbiter es va perdre a Mart perquè un equip d'enginyers feia els càlculs en lliures i un altre en newtons, i ningú no va convertir les unitats. a) Explica amb les teves paraules què va fallar. b) Si una lliura força equival a uns $4,45\ \text{N}$, a quants newtons equival una empenta de $100$ lliures força? c) L'ordinador de la sonda esperava la dada en newtons i va rebre el número $100$ a seques: l'empenta aplicada va ser més gran o més petita del que s'havia previst? Quantes vegades?