Desenvolupament sostenible

Defineix amb les teves paraules què és el desenvolupament sostenible i descriu una decisió que podria prendre el teu ajuntament (en transport, energia o gestió de residus) que sigui coherent amb aquest concepte, justificant-la.

Diferencia els conceptes d'impacte ambiental i de petjada ecològica utilitzant com a exemple la construcció d'una gran autopista per una zona rural.

Explica què mesura la petjada ecològica i en quina unitat s'expressa. Esmenta dues activitats quotidianes que l'augmentin i dues que la redueixin, raonant cadascuna.

Esmenta els components principals de la petjada ecològica (petjada de carboni, terres de conreu, pastures, pesca, bosc i sòl ocupat per infraestructures) i explica en què consisteixen dos d'ells a la teva elecció.

Ordena de menor a major petjada ecològica aquestes maneres d'anar a l'institut i justifica l'ordre: anar en bicicleta, anar sol en cotxe, anar en autobús urbà i compartir cotxe entre quatre persones.

Defineix biocapacitat i explica la diferència amb la petjada ecològica, indicant quina relació hi ha entre totes dues quan un territori viu per sobre de les seves possibilitats.

Explica què és el dèficit ecològic d'un país i raona què implica que Espanya tingui un dèficit persistent: d'on surten els recursos que el seu propi territori no produeix?

L'esquema compara la petjada ecològica i la biocapacitat disponible per habitant d'una ciutat. Calcula el seu dèficit ecològic per habitant (el tram assenyalat amb «?») i explica què significa aquest resultat.

Ordena de menor a major petjada ecològica aquestes tres dietes i justifica l'ordre atenent a la superfície de terra, l'aigua i l'energia que requereix cadascuna: dieta vegetariana, dieta rica en carn de boví i dieta mediterrània.

La biocapacitat mitjana del planeta és d'aproximadament $1,6\ \text{gha/hab}$. En un país desenvolupat (A), la petjada ecològica mitjana arriba a $4,7\ \text{gha/hab}$, mentre que la seva pròpia biocapacitat territorial és d'$1,4\ \text{gha/hab}$. En un país en desenvolupament (B), la petjada és d'$1,1\ \text{gha/hab}$ i la seva biocapacitat territorial és de $2,6\ \text{gha/hab}$.

1. a) Calcula quants planetes Terra es necessitarien si tota la població mundial adoptés el patró de consum del país A. Amb aquesta dada, calcula de manera justificada en quin dia de l'any (Dia de la Sobrecapacitat de la Terra) esgotaria la humanitat els recursos regeneratius del planeta si regís aquest patró.
2. b) Calcula el dèficit o superàvit ecològic d'ambdós països (biocapacitat territorial menys petjada). Explica, en termes biogeoquímics i comercials, com aconsegueix el país A mantenir un consum molt superior a la seva capacitat biològica local sense col·lapsar de manera immediata.
3. c) Valora el resultat des de la perspectiva de l'equitat global i el deute ecològic: quines conseqüències biofísiques a llarg termini té per al país B i per al conjunt de la biosfera el patró de consum del país A?

Un gran complex agroindustrial intensiu ubicat en una conca mediterrània defensa en la seva memòria ambiental que ha reduït la petjada ecològica un $30\ \%$ en cinc anys perquè ha electrificat la maquinària amb energia solar i ha substituït embalatges plàstics per derivats de cel·lulosa forestal certificada. No obstant això, l'informe tècnic de la conca adverteix que durant aquest mateix període l'empresa va esgotar els aqüífers locals per sobreexplotació de pous de regadiu, va incrementar la contaminació per nitrats a les aigües subterrànies i va provocar una davallada del $70\ \%$ en les poblacions d'ocells esteparis per eliminació de bardisses i marges.

1. a) Explica per què la metodologia habitual de la petjada ecològica no reflecteix el greu impacte sobre l'aqüífer ni sobre la fauna local. Identifica dos biaixos o limitacions intrínseques d'aquest indicador a l'hora d'avaluar la salut ambiental integral.
2. b) Selecciona dos indicadors complementaris (com la petjada hídrica grisa o els índexs d'integritat biològica/biodiversitat) i justifica de quina manera mesurarien amb exactitud els impactes que la petjada ecològica ha omès en aquest cas.
3. c) Dissenya la proposta d'un «quadre de comandament» de sostenibilitat per a aquesta comarca agrícola: defineix tres eixos biofísics irremplaçables i estableix per a cadascun un criteri o llindar que impedeixi que la millora en una variable emmascari la degradació crítica d'una altra.