Exercicis: Desenvolupament sostenible

Defineix amb les teves paraules què és el desenvolupament sostenible i descriu una decisió que podria prendre el teu ajuntament (en transport, energia o gestió de residus) que sigui coherent amb aquest concepte, justificant-la.

Explica què mesura la petjada ecològica i en quina unitat s'expressa. Esmenta dues activitats quotidianes que l'augmentin i dues que la redueixin, raonant cadascuna.

Diferencia els conceptes d'impacte ambiental i de petjada ecològica utilitzant com a exemple la construcció d'una gran autopista per una zona rural.

Defineix biocapacitat i explica la diferència amb la petjada ecològica, indicant quina relació hi ha entre totes dues quan un territori viu per sobre de les seves possibilitats.

Explica què és un indicador ambiental i quin avantatge té que la petjada ecològica expressi impactes molt diferents en una sola unitat (l'hectàrea global), així com una limitació de reduir-ho tot a un nombre.

Esmenta els components principals de la petjada ecològica (petjada de carboni, terres de conreu, pastures, pesca, bosc i sòl ocupat per infraestructures) i explica en què consisteixen dos d'ells a la teva elecció.

Ordena de menor a major petjada ecològica aquestes maneres d'anar a l'institut i justifica l'ordre: anar en bicicleta, anar sol en cotxe, anar en autobús urbà i compartir cotxe entre quatre persones.

Explica què és el dèficit ecològic d'un país i raona què implica que Espanya tingui un dèficit persistent: d'on surten els recursos que el seu propi territori no produeix?

L'esquema compara la petjada ecològica i la biocapacitat disponible per habitant d'una ciutat. Calcula el seu dèficit ecològic per habitant (el tram assenyalat amb «?») i explica què significa aquest resultat.

Ordena de menor a major petjada ecològica aquestes tres dietes i justifica l'ordre atenent a la superfície de terra, l'aigua i l'energia que requereix cadascuna: dieta vegetariana, dieta rica en carn de boví i dieta mediterrània.

El «dia de la sobrecapacitat de la Terra» (data en què la humanitat esgota els recursos que el planeta regenera en un any) ha passat de finals de desembre el 1970 a finals de juliol en l'actualitat. Interpreta què indica aquesta data, quina tendència reflecteix el seu avançament i com es relaciona amb la petjada ecològica de la humanitat.

Una ciutat presenta una petjada ecològica de $3{,}2\ \text{gha}$ per habitant i una biocapacitat pròpia de $1{,}1\ \text{gha}$ per habitant. a) Calcula el seu dèficit ecològic per habitant. b) Explica com és possible que la ciutat continuï funcionant malgrat aquest dèficit (importació de biocapacitat) i quins territoris paguen la diferència.

La petjada de carboni (superfície de bosc necessària per absorbir el $\text{CO}_2$ emès) suposa més de la meitat de la petjada ecològica dels països rics. Explica quines activitats l'alimenten i per què descarbonitzar l'energia seria la mesura que més reduiria la petjada total.

La producció de $1\ \text{kg}$ de vedella requereix uns $15\,000\ \text{L}$ d'aigua i la de $1\ \text{kg}$ de blat uns $1\,500\ \text{L}$. Calcula l'estalvi d'aigua en un any si una persona substitueix un quilo setmanal de vedella per un quilo de blat, i comenta què representa aquesta «aigua virtual» continguda en la dieta.

Explica què és el deute ecològic que els països rics mantenen amb els països empobrits, i relaciona'l amb els fluxos de primeres matèries (minerals, aliments, energia) i amb la localització dels impactes ambientals.

Dues persones amb la mateixa renda poden tenir petjades ecològiques molt diferents. Identifica tres decisions vitals (tipus d'habitatge i la seva climatització, mitjà de transport habitual, dieta) i raona, per a cadascuna, quina opció redueix més la petjada i per què.

Un municipi periurbà de $25\,000$ habitants registra una petjada ecològica mitjana de $4,5\ \text{gha/hab}$, desglossada en: petjada de carboni per transport i energia ($58\ \%$), petjada de pastures i terres de conreu per alimentació ($26\ \%$), productes forestals ($10\ \%$) i sòl edificat ($6\ \%$). Per a reduir la petjada total un $20\ \%$ en deu anys, l'ajuntament proposa centrar gairebé tot el pressupost a eixamplar voreres al nucli històric i plantar arbres en un parc periurbà.

1. a) Avalua quantitativament i qualitativament la proposta municipal a partir del desglossament de la petjada. És suficient per a assolir la fita del $20\ \%$? Justifica la teva deducció.
2. b) Dissenya una estratègia alternativa de tres mesures estructurals que incideixin prioritàriament en els dos components de més pes (mobilitat/energia i model alimentari), especificant per a cadascuna quina categoria d'hectàrees globals reduiria de manera directa.
3. c) Analitza dos obstacles socioeconòmics o resistències ciutadanes que puguin frenar la implantació de les teves mesures i planteja una solució viable per a superar-los sense minvar l'objectiu ecològic.

Analitza els indicadors socioecològics següents de tres països ficticis:

• País A: PIB per càpita = $44\,000\ \text{€}$; Petjada ecològica = $6,5\ \text{gha/hab}$; Petjada hídrica = $2\,400\ \text{m}^3\text{/hab/any}$; IDH = $0,93$.

• País B: PIB per càpita = $17\,000\ \text{€}$; Petjada ecològica = $2,2\ \text{gha/hab}$; Petjada hídrica = $1\,150\ \text{m}^3\text{/hab/any}$; IDH = $0,82$.

• País C: Va patir una gran catàstrofe industrial amb abocaments tòxics que van inundar un parc natural; durant els dos anys posteriors, el seu PIB per càpita va créixer un $3,8\ \%$ anual a causa de les tasques de descontaminació, indemnitzacions i reconstrucció d'infraestructures.

1. a) Basant-te en el cas del País C, refuta l'afirmació que «el creixement continu del PIB és sinònim de desenvolupament sostenible». Identifica quina errada estructural de la comptabilitat econòmica tradicional queda en evidència.
2. b) Compara els perfils dels països A i B. Argumenta quin dels dos es troba més a prop d'un model de sostenibilitat real si relaciones la qualitat de vida amb la càrrega sobre els ecosistemes.
3. c) Selecciona dos indicadors complementaris (per exemple, l'Índex de Desenvolupament Humà ajustat per Pressió Planetària i la Petjada Hídrica o de Materials) i justifica de manera tècnica quina informació crítica aporten que el PIB ignora per complet.

La biocapacitat mitjana del planeta és d'aproximadament $1,6\ \text{gha/hab}$. En un país desenvolupat (A), la petjada ecològica mitjana arriba a $4,7\ \text{gha/hab}$, mentre que la seva pròpia biocapacitat territorial és d'$1,4\ \text{gha/hab}$. En un país en desenvolupament (B), la petjada és d'$1,1\ \text{gha/hab}$ i la seva biocapacitat territorial és de $2,6\ \text{gha/hab}$.

1. a) Calcula quants planetes Terra es necessitarien si tota la població mundial adoptés el patró de consum del país A. Amb aquesta dada, calcula de manera justificada en quin dia de l'any (Dia de la Sobrecapacitat de la Terra) esgotaria la humanitat els recursos regeneratius del planeta si regís aquest patró.
2. b) Calcula el dèficit o superàvit ecològic d'ambdós països (biocapacitat territorial menys petjada). Explica, en termes biogeoquímics i comercials, com aconsegueix el país A mantenir un consum molt superior a la seva capacitat biològica local sense col·lapsar de manera immediata.
3. c) Valora el resultat des de la perspectiva de l'equitat global i el deute ecològic: quines conseqüències biofísiques a llarg termini té per al país B i per al conjunt de la biosfera el patró de consum del país A?

La biocapacitat total del planeta és d'uns $12\,000$ milions d'hectàrees globals per a una població mundial de $8\,000$ milions de persones. Tanmateix, els consensos científics en conservació estableixen que s'ha de salvaguardar almenys el $20\ \%$ d'aquesta biocapacitat per a preservar els hàbitats de les espècies silvestres sense interferència humana directa.

1. a) Calcula la biocapacitat per càpita real disponible per a l'espècie humana sota aquest principi de reserva ecològica.
2. b) Prenent com a referència la petjada ecològica mitjana a Espanya ($4,0\ \text{gha/hab}$), calcula el percentatge exacte en què aquesta petjada supera la biocapacitat per càpita disponible calculada a l'apartat anterior.
3. c) Un informe tècnic afirma que amb millorar un $25\ \%$ l'eficiència energètica en edificis i transport n'hi haurà prou per a tancar aquesta bretxa. Rebat aquesta afirmació demostrant per què una millora tècnica aïllada no resol l'excés de petjada a Espanya i formula tres transformacions estructurals no individuals (abastant els sectors agroalimentari, urbanístic i industrial) amb les quals reduir la bretxa de manera integral.

Un gran complex agroindustrial intensiu ubicat en una conca mediterrània defensa en la seva memòria ambiental que ha reduït la petjada ecològica un $30\ \%$ en cinc anys perquè ha electrificat la maquinària amb energia solar i ha substituït embalatges plàstics per derivats de cel·lulosa forestal certificada. No obstant això, l'informe tècnic de la conca adverteix que durant aquest mateix període l'empresa va esgotar els aqüífers locals per sobreexplotació de pous de regadiu, va incrementar la contaminació per nitrats a les aigües subterrànies i va provocar una davallada del $70\ \%$ en les poblacions d'ocells esteparis per eliminació de bardisses i marges.

1. a) Explica per què la metodologia habitual de la petjada ecològica no reflecteix el greu impacte sobre l'aqüífer ni sobre la fauna local. Identifica dos biaixos o limitacions intrínseques d'aquest indicador a l'hora d'avaluar la salut ambiental integral.
2. b) Selecciona dos indicadors complementaris (com la petjada hídrica grisa o els índexs d'integritat biològica/biodiversitat) i justifica de quina manera mesurarien amb exactitud els impactes que la petjada ecològica ha omès en aquest cas.
3. c) Dissenya la proposta d'un «quadre de comandament» de sostenibilitat per a aquesta comarca agrícola: defineix tres eixos biofísics irremplaçables i estableix per a cadascun un criteri o llindar que impedeixi que la millora en una variable emmascari la degradació crítica d'una altra.

Una mancomunitat urbana es fixa com a meta assolir les zero emissions netes el 2035. En el seu inventari de gasos d'efecte d'hivernacle registra $200\,000\ \text{t CO}_2\text{e/any}$, originades per climatització i electricitat domèstica ($45\ \%$), transport motoritzat de combustió ($35\ \%$) i gestió de residus i consums indirectes ($20\ \%$). El pla proposat pels gestors consisteix a reduir un $5\ \%$ d'emissions mitjançant campanyes de conscienciació i adquirir crèdits de carboni en el mercat internacional (finançant monocultius forestals en altres continents) per compensar les $190\,000\ \text{t CO}_2\text{e/any}$ restants.

1. a) Avalua aquest pla d'acord amb la jerarquia de mitigació climàtica. Raona per què compensar abans o en més proporció que reduir suposa una errada tècnica i metodològica greu.
2. b) Analitza críticament la compra massiva de crèdits de carboni forestal assenyalant dos problemes biofísics o de governança característics (per exemple, permanència davant de pertorbacions, addicionalitat dubtosa o fugues d'emissions).
3. c) Redissenya el pla de descarbonització de la mancomunitat establint una mesura de reducció profunda i estructural per a cadascun dels quatre sectors clau (edificació, mobilitat urbana, gestió de recursos/consum i embornals naturals locals de carboni), justificant-ne l'efectivitat tècnica.

Un pla autonòmic de mobilitat va subvencionar la compra massiva de vehicles amb motors tèrmics altament eficients que consumeixen un $40\ \%$ menys de combustible per cada $100\ \text{km}$. Cinc anys després, les emissions totals de carboni del sector transport a la comunitat no han baixat, sinó que han pujat un $5\ \%$. L'anàlisi revela que, en encarir-se menys el cost per quilòmetre (o abaratir-se aquest), la distància mitjana anual recorreguda per usuari va augmentar de $12\,000\ \text{km}$ a $21\,000\ \text{km}$, i moltes famílies van adquirir un segon vehicle.

1. a) Explica el fenomen socioecològic que il·lustra aquest cas (paradoxa de Jevons o efecte rebot). Demostra amb un càlcul quantitatiu si les emissions anuals de combustible d'un conductor mitjà van augmentar o van disminuir després del canvi i en quin percentatge exacte.
2. b) Generalitza aquest raonament: per què apostar exclusivament per l'ecoeficiència tecnològica sol resultar insuficient per contreure la petjada ecològica absoluta si no s'apliquen mesures de suficiència?
3. c) Dissenya una estratègia pública combinada de tres instruments (un de regulatori de límit absolut, un de fiscal desincentivador i un d'ordenació urbana) capaç de capturar els guanys de l'eficiència tècnica sense activar l'efecte rebot.

Una empresa minera sol·licita autorització per explotar un jaciment de liti a cel obert sobre una llacuna càrstica i el seu aqüífer associat. El projecte generarà $900$ llocs de treball estables durant $20$ anys i quantiosos beneficis fiscals per a la comarca. L'empresa argumenta que la pèrdua de l'aiguamoll quedarà plenament compensada mitjançant la dotació d'un fons fiduciari per a formació professional, la construcció d'un parc tecnològic i la creació d'un llac recreatiu artificial en una altra zona.

1. a) Analitza la proposta de l'empresa sota els marcs de la sostenibilitat feble i la sostenibilitat forta. Identifica quina assumpció teòrica fa l'empresa sobre la substitució del «capital natural» per «capital manufacturat i humà».
2. b) Des del punt de vista ecològic i biogeoquímic, argumenta per què la llacuna càrstica i el seu aqüífer han de ser catalogats com a «capital natural crític» i no com un recurs reemplaçable per una infraestructura artificial o un rendiment econòmic.
3. c) Si formessis part de l'equip tècnic d'avaluació d'impacte ambiental, quin dictamen emetries respecte a la viabilitat del projecte? Justifica la teva postura basant-te en els principis de precaució i d'irreversibilitat ecològica enfront de les pressions del benefici socioeconòmic immediat.