Tipus i estructures de la reproducció

Diferencia la reproducció asexual i la sexual quant a nombre de progenitors, variabilitat genètica de la descendència i velocitat de reproducció, indicant un avantatge de cada tipus.

Esmenta dues modalitats de reproducció asexual (per exemple bipartició, gemmació o fragmentació), un organisme que les utilitzi i el tret que les distingeix.

Una estrella de mar pot regenerar un braç i una planària tallada en dues parts dona dos individus. Explica quina relació hi ha entre aquesta capacitat de regeneració i la reproducció asexual per fragmentació, i raona per què els vertebrats, amb cossos tan especialitzats, no poden reproduir-se així.

Defineix fecundació interna i externa i explica la diferència entre animals ovípars, vivípars i ovovivípars, amb un exemple de cadascun.

Diferencia l'oviparitat de la viviparitat amb dos exemples de cadascuna, i assenyala un avantatge i un desavantatge de cada estratègia (protecció de l'embrió enfront d'inversió energètica del progenitor).

Compara l'estratègia reproductora d'un amfibi i d'un rèptil: tipus de fecundació, estructura de l'ou i lloc de desenvolupament, destacant quina novetat va suposar l'ou amniota per a la conquesta del medi terrestre.

Explica què són les cures parentals i descriu tres formes diferents (incubació d'ous, alimentació de les cries, defensa del territori o transport de les cries) amb un exemple animal de cadascuna.

Els cucs de terra i els cargols són hermafrodites. Explica què significa, quins avantatges aporta a animals de mobilitat reduïda i per què, tot i així, solen encreuar-se amb un altre individu en lloc d'autofecundar-se.

Un naturalista afirma: «Per recuperar la fauna d'un aiguamoll degradat i sotmès a sequeres impredictibles, és preferible introduir espècies amb estratègia de la K abans que espècies amb estratègia de la r, ja que, en tenir cura de les seves cries, garanteixen una taxa de supervivència altíssima i assoliran abans una població viable». a) Rebat de manera raonada l'afirmació del naturalista utilitzant els conceptes de potencial biòtic, capacitat de càrrega ($K$) i corbes de supervivència. b) Prediu com evolucionarà la mida poblacional d'una espècie amb estratègia de la r enfront d'una altra amb estratègia de la K si, al cap de dos anys de la seva introducció, es produeix una sequera catastròfica imprevista.

El cicle reproductor dels amfibis continua lligat a l'aigua: postes gelatinoses, fecundació externa i larves aquàtiques. Explica aquesta dependència i per què moltes espècies tornen cada any a la mateixa bassa (filopàtria), així com el risc que suposa la desaparició dels punts d'aigua.

Un equip de paleontologia troba els fòssils d'un nou tetràpode primitiu del Carbonífer. El seu esquelet no té estructures copuladores i al costat dels fòssils s'han trobat masses de milers de petits òvuls sense closca mineralitzada fossilitzats en指向 sediments d'una plana d'inundació fluvial. Un investigador de l'equip afirma que aquest animal ja presentava una reproducció plenament terrestre i independent de l'aigua. a) Rebat la hipòtesi de l'investigador assenyalant els impediments físics i cel·lulars (dessecació gamètica, motilitat dels espermatozoides i osmosi/osmoregulació del zigot) que fan inviable la fecundació externa en terra ferma. b) Justifica quines innovacions evolutives anatòmiques i fisiològiques en els gàmetes i en l'ou van ser necessàries perquè els amniotes aconseguissin independitzar-se del medi aquàtic per reproduir-se. c) Prediu quines diferències esperaries trobar en el volum de vitel dels òvuls i en el nombre de gàmetes produïts per cicle entre aquest fòssil i un rèptil terrestre de mida similar.

Del rinoceront blanc del nord (Ceratotherium simum cottoni) només sobreviuen al món dues femelles vives, totes dues estèrils per dur a terme una gestació. Tanmateix, es disposa de semen criopreservat de diversos mascles morts i de femelles emparentades de la subespècie de rinoceront blanc del sud en zoològics i reserves. a) Dissenya un protocol biotecnològic seqüencial (des de l'obtenció del material biològic fins al naixement d'una cria) que permeti rescatar la subespècie utilitzant tècniques de reproducció assistida com ara l'aspiració transvaginal d'ovòcits, la microinjecció espermàtica (ICSI) i la transferència embrionària a mares subrogades. b) Justifica per què la inseminació artificial convencional no és aplicable en aquesta situació i quina rellevància biològica té la criopreservació del banc de gàmetes per a la conservació de la diversitat al·lèlica de l'espècie. c) Si mitjançant aquesta estratègia s'aconsegueixen tres cries vives procedents d'un sol mascle i una femella, avalua críticament la viabilitat biològica de reintroduir aquesta nova nissaga a la natura sense encreuar-la amb el rinoceront blanc del sud.