La reproducció de les plantes
Una planta no pot moure's per buscar parella ni per portar les cries a un altre lloc. I tanmateix ho aconsegueix: delega el transport del pol·len en el vent o en un insecte, i el de les llavors en un fruit que vola, flota o viatja a l'estómac d'un animal. La flor és la peça central d'aquesta estratègia.
La flor: estructura reproductora
Si obres amb cura una flor de estepa o de rosella, veuràs que els seus components s'organitzen en anells concèntrics ben delimitats: cobertes protectores per fora i filaments reproductors carregats de pols al centre. Com s'estructuren i es coordinen aquestes peces per assegurar la reproducció?
Anomena els quatre verticils d'una flor completa (càlix, corol·la, androceu i gineceu) i indica les peces i la funció de cadascun.
Anomena els quatre verticils d'una flor completa (càlix, corol·la, androceu i gineceu) i indica les peces i la funció de cadascun.
Diferencia flor i inflorescència, i posa un exemple d'inflorescència (capítol del gira-sol, espiga del blat, umbel·la de la pastanaga), explicant quin avantatge pot…
Diferencia flor i inflorescència, i posa un exemple d'inflorescència (capítol del gira-sol, espiga del blat, umbel·la de la pastanaga), explicant quin avantatge pot tenir agrupar moltes flors petites.
Explica què són les flors hermafrodites i les unisexuals, i què són les plantes monoiques i dioiques, amb un exemple de cada cas (blat de moro; kiwi o grèvol).
Explica què són les flors hermafrodites i les unisexuals, i què són les plantes monoiques i dioiques, amb un exemple de cada cas (blat de moro; kiwi o grèvol).
La pol·linització
Diferencia pol·linització i fecundació, indicant què viatja en cada procés, per on i quines estructures florals hi intervenen.
Diferencia pol·linització i fecundació, indicant què viatja en cada procés, per on i quines estructures florals hi intervenen.
Què és el nèctar i quines estructures florals el produeixen (nectaris)? Explica el «contracte» que estableix entre la planta i el pol·linitzador (aliment a canvi de…
Què és el nèctar i quines estructures florals el produeixen (nectaris)? Explica el «contracte» que estableix entre la planta i el pol·linitzador (aliment a canvi de transport de pol·len).
Compara les adaptacions florals de les plantes anemòfiles (pol·linitzades pel vent, com les gramínies) i de les entomòfiles (pol·linitzades per insectes): flors,…
Compara les adaptacions florals de les plantes anemòfiles (pol·linitzades pel vent, com les gramínies) i de les entomòfiles (pol·linitzades per insectes): flors, pol·len, nèctar i eficiència del procés.
Fecundació, fruit i llavor
Quan els pètals d'un cirerer cauen a la primavera, la base marcida de la flor no es desprèn, sinó que comença a engruixir-se fins a donar una cirera sucosa amb un pinyol dur al cor. Quines transformacions microscòpiques i de teixits es produeixen des que el pol·len toca l'estigma fins que es forma el fruit?
De quina estructura floral prové el fruit i de quina prové la llavor? Posa un exemple de fruit carnós i un altre de sec, indicant quina part mengem en cada cas.
De quina estructura floral prové el fruit i de quina prové la llavor? Posa un exemple de fruit carnós i un altre de sec, indicant quina part mengem en cada cas.
Anomena les parts del pericarp d'un fruit carnós (exocarp, mesocarp i endocarp) utilitzant la cirera com a exemple, i explica la diferència entre fruit veritable i fals…
Anomena les parts del pericarp d'un fruit carnós (exocarp, mesocarp i endocarp) utilitzant la cirera com a exemple, i explica la diferència entre fruit veritable i fals (pseudofrit: la poma, la maduixa).
Descriu el cicle reproductor d'una angiosperma des que un gra de pol·len arriba a l'estigma fins que es forma la llavor: germinació del pol·len, tub pol·línic i doble…
Descriu el cicle reproductor d'una angiosperma des que un gra de pol·len arriba a l'estigma fins que es forma la llavor: germinació del pol·len, tub pol·línic i doble fecundació (de manera simplificada).
Dispersió i germinació
Explica què és la germinació i quines tres condicions externes necessita una llavor (aigua, oxigen i temperatura adequada), raonant per què no germinen les llavors…
Explica què és la germinació i quines tres condicions externes necessita una llavor (aigua, oxigen i temperatura adequada), raonant per què no germinen les llavors guardades en un pot sec.
Relaciona l'estructura de cada diàspora amb el seu dispersor: el vil·là del dent de lleó i les ales del fruit de l'arce amb el vent, i el coco amb l'aigua. Explica quins…
Relaciona l'estructura de cada diàspora amb el seu dispersor: el vil·là del dent de lleó i les ales del fruit de l'arce amb el vent, i el coco amb l'aigua. Explica quins trets (lleugeresa, superfície, flotabilitat) selecciona cada medi i per què dispersar-se lluny de la mare redueix la competència.
La dormició sincronitza la germinació amb l'estació favorable. Explica tres mecanismes que la mantenen (coberta dura impermeable, inhibidors químics, necessitat d'un…
La dormició sincronitza la germinació amb l'estació favorable. Explica tres mecanismes que la mantenen (coberta dura impermeable, inhibidors químics, necessitat d'un període de fred —estratificació) i quin senyal trenca cadascun, posant un exemple de planta per a cada mecanisme.
Reproducció asexual i alternança de generacions
Les plantes es poden reproduir asexualment mitjançant estolons, rizomes, tubèrculs o propagació de fragments. La descendència procedeix de mitosi i sol ser clònica, tret de canvis genètics; no hi ha fusió de gàmetes. Aquesta reproducció permet colonitzar ràpidament, però aporta menys combinacions noves que la sexual.