La gestió sostenible dels recursos
Un caladero de peix pot produir any rere any sense esgotar-se mai, sempre que no se'n capturi més del que la població és capaç de reposar. Aquesta mateixa idea —no gastar un recurs més de pressa del que es regenera— és el principi que regeix la gestió sostenible de qualsevol recurs viu.
Recursos renovables i no renovables
Un pou de petroli s'esgota de manera irreversible al cap d'unes dècades de bombament, mentre que un roureda ben gestionada subministra llenya durant segles; tanmateix, si talem el bosc sencer en pocs mesos, trigarà centenars d'anys a recuperar-se o no ho farà mai: de què depèn que puguem seguir aprofitant un recurs de manera indefinida?
Distingeix recurs renovable i no renovable aplicant-ho a aquests tres casos: un calador de peix, un bosc de ribera i un jaciment de carbó. Explica quina condició s'ha de…
Distingeix recurs renovable i no renovable aplicant-ho a aquests tres casos: un calador de peix, un bosc de ribera i un jaciment de carbó. Explica quina condició s'ha de complir perquè un recurs viu continuï comportant-se com a renovable.
Defineix recurs natural i classifica aquests quatre en renovables, renovables només si es gestionen bé, o no renovables, justificant-ho: aigua d'un aqüífer fòssil, fusta…
Defineix recurs natural i classifica aquests quatre en renovables, renovables només si es gestionen bé, o no renovables, justificant-ho: aigua d'un aqüífer fòssil, fusta d'una forest ordenada, petroli i vent.
Sobreexplotació i captura màxima sostenible
Defineix sobreexplotació i posa un exemple real de recurs viu sobreexplotat, explicant quin senyal indica que l'aprofitament supera la capacitat de renovació del recurs.
Defineix sobreexplotació i posa un exemple real de recurs viu sobreexplotat, explicant quin senyal indica que l'aprofitament supera la capacitat de renovació del recurs.
Explica què és la capacitat de renovació d'un recurs viu i què passa quan la taxa d'extracció la supera de manera continuada, posant un exemple pesquer o forestal.
Explica què és la capacitat de renovació d'un recurs viu i què passa quan la taxa d'extracció la supera de manera continuada, posant un exemple pesquer o forestal.
La gràfica representa la taxa de renovació natural d'una pesqueria segons la mida de la seva població i la captura anual de la flota. a) Interpreta per què la renovació…
La gràfica representa la taxa de renovació natural d'una pesqueria segons la mida de la seva població i la captura anual de la flota. a) Interpreta per què la renovació és nul·la en els dos extrems i màxima en mides intermèdies. b) Explica què representa el punt «?» i què passarà amb la població si la captura es manté per sobre de la renovació.
Eines de gestió pesquera i forestal
A principis de la dècada de 1990, la pesqueria de bacallà de Terranova va col·lapsar de manera fulminant després de dècades de captures rècord, i va deixar sense feina desenes de milers de pescadors i sense recuperar-se encara trenta anys després: quins instruments normatius permeten evitar que la lliure competència entre vaixells esgoti les poblacions de les quals viuen?
Explica en què consisteixen aquestes tres eines de la pesca sostenible —vedes, quotes de captura i mides mínimes— i quin objectiu biològic persegueix cadascuna.
Explica en què consisteixen aquestes tres eines de la pesca sostenible —vedes, quotes de captura i mides mínimes— i quin objectiu biològic persegueix cadascuna.
Explica quina informació necessita un gestor pesquer per fixar una quota de captura responsable (mida de l'estoc, edat de primera reproducció, reclutament anual) i quin…
Explica quina informació necessita un gestor pesquer per fixar una quota de captura responsable (mida de l'estoc, edat de primera reproducció, reclutament anual) i quin risc corre la pesqueria si la quota es fixa amb dades antigues.
Explica què és la «tragèdia dels comuns» utilitzant un calador de lliure accés, i analitza com intenten evitar-la tres eines: les quotes individuals, els vedats…
Explica què és la «tragèdia dels comuns» utilitzant un calador de lliure accés, i analitza com intenten evitar-la tres eines: les quotes individuals, els vedats gestionats per les confraries de pescadors i les reserves marines.
Agricultura, aqüicultura i gestió de l'aigua
Descriu dues pràctiques que distingeixen l'agricultura ecològica de la convencional (ús d'insums, maneig del sòl, control de plagues) i explica què garanteix el segell…
Descriu dues pràctiques que distingeixen l'agricultura ecològica de la convencional (ús d'insums, maneig del sòl, control de plagues) i explica què garanteix el segell oficial de producció ecològica.
L'aqüicultura aporta ja prop de la meitat del peix que es consumeix al món. Analitza dos avantatges i dos impactes ambientals de les granges marines, i raona si es poden…
L'aqüicultura aporta ja prop de la meitat del peix que es consumeix al món. Analitza dos avantatges i dos impactes ambientals de les granges marines, i raona si es poden considerar la solució definitiva a la sobrepesca.
Diferencia estrès hídric i sequera, i compara dues filosofies de gestió de l'aigua: augmentar l'oferta (transvasaments, dessaladores) enfront de gestionar la demanda…
Diferencia estrès hídric i sequera, i compara dues filosofies de gestió de l'aigua: augmentar l'oferta (transvasaments, dessaladores) enfront de gestionar la demanda (eficiència del reg, reutilització, tarifes). Indica un avantatge i un límit de cada filosofia.