Les fitohormones

Què és una fitohormona i en què es diferencia d'una hormona animal pel que fa al seu lloc de producció, el seu transport i les seves cèl·lules diana?

Cita dues fitohormones (per exemple auxines, giberel·lines, citoquinines, etilè o àcid abscísic) i descriu l'efecte principal de cadascuna en la planta.

Cita les cinc fitohormones clàssiques (auxines, giberel·lines, citoquinines, etilè i àcid abscísic) i associa cadascuna amb un procés característic (allargament de la tija, creixement del fruit, divisió cel·lular, maduració, dormició i tancament d'estomes).

Defineix tropisme i distingeix fototropisme, geotropisme i tigmotropisme, indicant l'estímul i un exemple de resposta en cada cas.

Què és el gravitropisme (geotropisme)? Explica per què l'arrel creix cap avall i la tija cap amunt encara que la llavor se sembri en qualsevol posició, indicant què perceben les cèl·lules (estatòlits amb midó).

L'experiment de Went va demostrar l'existència de l'auxina. Descriu el seu muntatge (àpexs de coleòptil sobre blocs d'agar, aplicació asimètrica del bloc a tiges decapitades) i explica quina conclusió va permetre: el senyal del creixement és una substància química difusible.

Explica què és el fototropisme i raona per què és una resposta lenta de creixement diferencial i no un moviment ràpid com el de la mimosa.

Distingeix fruits climatèrics (plàtan, poma, tomàquet) de no climatèrics (taronja, raïm, maduixa): què passa amb l'etilè i la respiració en cada grup, què implica per a la seva recol·lecció i com les cambres d'atmosfera controlada retarden la maduració.

En un bioassaig de laboratori s'analitzen quatre lots de plàntules de mongetera sotmeses a diferents tractaments: Lot 1 (planta intacta control); Lot 2 (decapitació de l'àpex caulinar); Lot 3 (decapitació de l'àpex i col·locació immediata d'un bloc d'agar ric en àcid indolacètic sobre el tall); Lot 4 (decapitació i aplicació tòpica continuada de citoquinines directament sobre els rovells axil·lars basals). a) Prediu el desenvolupament dels rovells laterals en cada lot al cap de dues setmanes i justifica biològicament les teves prediccions en funció del balanç auxina/citoquinina. b) Explica la procedència i la direcció del transport d'ambdues fitohormones en una planta intacta. c) A partir d'aquests mecanismes, justifica fisiològicament per què un jardiner ha de fer podes d'esponçament periòdiques si vol aconseguir una tanca ornamental molt ramificada i compacta des de la base.

Defineix la dormició de les llavors i de les gemmes, i explica quines fitohormones la mantenen (àcid abscísic) i quines la trenquen (giberel·lines), així com el seu valor adaptatiu (evitar germinar a la tardor).

Explica què és l'abscisió i quin paper juguen l'etilè i la caiguda d'auxines en la formació de la capa d'abscisió que fa caure les fulles a la tardor.

L'àcid abscísic és l'«hormona de l'estrès hídric». Explica com es produeix a l'arrel quan el sòl s'asseca, quina ordre porta a les fulles (tancament d'estomes) i quin avantatge té per a la planta anticipar-se a la deshidratació encara que tanqui l'aixeta del $\text{CO}_2$.