Els teixits vegetals
Talla una llesca de tija o mira una fulla a contrallum: no és una massa uniforme de cèl·lules iguals. Cada zona té una forma, una paret i una tasca diferent. Aprendre a llegir aquesta organització en teixits és entendre com funciona la planta sencera, de l'arrel a la capçada.
Meristemes: les fàbriques de cèl·lules noves
Poda la punta de la tija d'una planta o posa la base d'una ceba damunt l'aigua: al cap de pocs dies surten branques laterals o arrels exclusivament d'aquests extrems, mentre que les zones intermèdies no s'allarguen. Per què les plantes només creixen per punts molt concrets i no per tot el cos alhora?
A diferència d'un animal, que deixa de créixer en longitud en arribar a la maduresa, una planta pot continuar creixent durant tota la vida perquè conserva zones de meristema actiu en punts concrets.
Anomena els principals teixits vegetals (meristemes, parenquimàtic, de sosteniment, conductors i de revestiment) i resumeix la funció de cadascun amb una frase.
Anomena els principals teixits vegetals (meristemes, parenquimàtic, de sosteniment, conductors i de revestiment) i resumeix la funció de cadascun amb una frase.
On es localitzen els meristemes en una planta? Explica per què, gràcies a aquests teixits, una planta pot créixer durant tota la vida, a diferència d'un animal.
On es localitzen els meristemes en una planta? Explica per què, gràcies a aquests teixits, una planta pot créixer durant tota la vida, a diferència d'un animal.
Parènquima i teixits de sosteniment
A partir dels meristemes es formen els teixits adults, que ja no es divideixen (tret d'excepcions) i estan especialitzats en una funció.
Distingeix el teixit parenquimàtic del teixit de sosteniment: aspecte de les seves cèl·lules, gruix de la paret cel·lular i paper en la planta, indicant on abunda…
Distingeix el teixit parenquimàtic del teixit de sosteniment: aspecte de les seves cèl·lules, gruix de la paret cel·lular i paper en la planta, indicant on abunda cadascun.
El col·lènquima i l'esclerènquima sostenen la planta sense lignificar tota la seva superfície. Explica la diferència entre tots dos teixits de sosteniment i relaciona-la…
El col·lènquima i l'esclerènquima sostenen la planta sense lignificar tota la seva superfície. Explica la diferència entre tots dos teixits de sosteniment i relaciona-la amb el port flexible d'una planta herbàcia enfront de la rigidesa d'un arbre.
Els teixits conductors: xilema i floema
Posa una branca d'api o un clavell blanc en un got amb aigua tenyida de blau: al cap d'unes hores, el colorant puja per fines línies visibles fins a les vores de les fulles o els pètals. Com aconsegueix una planta pujar aigua desenes de metres contra la gravetat sense tenir un cor que l'impulsi?
Explica per què les cèl·lules conductores del xilema (traqueides i elements de vas) són mortes i buides a la maduresa, i per què això, lluny de ser un problema, en…
Explica per què les cèl·lules conductores del xilema (traqueides i elements de vas) són mortes i buides a la maduresa, i per què això, lluny de ser un problema, en millora la funció.
Xilema i floema són els teixits conductors de la planta. Compara les seves cèl·lules conductores (traqueides i elements de vas enfront de tubs cribosos), el sentit del…
Xilema i floema són els teixits conductors de la planta. Compara les seves cèl·lules conductores (traqueides i elements de vas enfront de tubs cribosos), el sentit del transport i la saba que mou cada teixit.
Els feixos vasculars connecten arrel, tija i fulla. Explica com es disposen a la tija i al nervi de la fulla, com distingiries xilema i floema en un tall al microscopi…
Els feixos vasculars connecten arrel, tija i fulla. Explica com es disposen a la tija i al nervi de la fulla, com distingiries xilema i floema en un tall al microscopi (mida i aspecte de les cèl·lules, posició) i què transporta cadascun.
Epidermis, cutícula i estomes
Si peles una poma, la seva polpa exposada s'asseca i s'arruga en qüestió d'hores, mentre que una poma intacta reté la seva humitat setmanes gràcies a la seva pell cerosa. Com aconsegueix una planta aïllar-se de la dessecació sense ofegar-se en l'intent?
Explica què és un estoma, quines cèl·lules el formen i quins dos processos vitals regula la seva obertura i tancament (intercanvi de gasos i pèrdua d'aigua).
Explica què és un estoma, quines cèl·lules el formen i quins dos processos vitals regula la seva obertura i tancament (intercanvi de gasos i pèrdua d'aigua).
Distingeix epidermis i cutícula, i explica com protegeixen conjuntament la fulla enfront de la dessecació i de l'entrada de patògens.
Distingeix epidermis i cutícula, i explica com protegeixen conjuntament la fulla enfront de la dessecació i de l'entrada de patògens.
Observa el tall de fulla de la imatge. a) Identifica les estructures numerades i el teixit al qual pertany cadascuna. b) Explica quina relació té cada teixit amb la…
Observa el tall de fulla de la imatge. a) Identifica les estructures numerades i el teixit al qual pertany cadascuna. b) Explica quina relació té cada teixit amb la fotosíntesi o amb el transport de sabes. c) Assenyala per quina estructura entra i surt l'aire i com es regula aquest intercanvi.
La tija llenyosa i el creixement secundari
Què és el càmbium i on es localitza en una tija llenyosa? Indica quin teixit produeix cap a l'interior i quin cap a l'exterior, i què li passa a un arbre si se li treu…
Què és el càmbium i on es localitza en una tija llenyosa? Indica quin teixit produeix cap a l'interior i quin cap a l'exterior, i què li passa a un arbre si se li treu un anell complet d'escorça.
Explica com es forma un anell anual de creixement al tronc (fusta primerenca i fusta tardana), què és la dendrocronologia i què es dedueix dels anells molt estrets o…
Explica com es forma un anell anual de creixement al tronc (fusta primerenca i fusta tardana), què és la dendrocronologia i què es dedueix dels anells molt estrets o molt amples sobre el clima de cada any.
El suro s'obté de l'alzina surera sense talar-la. Explica què és el fel·logen (càmbium suberós), què és el súber i per què l'escorça es pot arrencar periòdicament, així…
El suro s'obté de l'alzina surera sense talar-la. Explica què és el fel·logen (càmbium suberós), què és el súber i per què l'escorça es pot arrencar periòdicament, així com el valor ecològic i econòmic de la sureda.
Torna al principi: En mirar aquella fulla a contrallum, els nervis que formen la xarxa són feixos conductors de xilema i floema embolcallats per fibres de sosteniment, el farciment verd és parènquima clorofíl·lic fotosintètic i la pel·lícula superficial translúcida és l'epidermis amb els seus estomes.