Els teixits animals

Defineix teixit i ordena aquests nivells d'organització del cos animal de menor a major complexitat: sistema, cèl·lula, òrgan i teixit, posant un exemple de cada nivell.

Relaciona estructura i funció en aquests quatre casos: l'epiteli que revesteix la boca, l'os del fèmur, el múscul bíceps i l'encèfal. Explica quin tret cel·lular de cada teixit li permet complir el seu paper (revestiment, sosteniment, contracció i conducció de senyals).

Distingeix l'epiteli de revestiment de l'epiteli glandular, posa un exemple de cadascun (epidermis de la pell, glàndula salival) i explica la funció general de cada tipus.

Un laboratori de biomecànica analitza quatre mostres de teixits animals adults no identificades (A, B, C i D):

• Mostra A: matriu extracel·lular densa amb feixos de col·lagen orientats en una única direcció paral·lela, escassos fibroblastos comprimits i vascularització gairebé nul·la.

• Mostra B: epiteli estratificat amb cèl·lules superficials poligonals i globoses que s'aplanen elàsticament segons la tensió luminal, recolzat sobre gruixudes capes de múscul llis.

• Mostra C: epiteli pla estratificat queratinitzat a la seva superfície, amb estrat basal mitòticament actiu i abundants desmosomes i hemidesmosomes.

• Mostra D: cossos neuronals, axons mielinitzats i una densa xarxa de cèl·lules glials de suport amb escassíssima matriu extracel·lular.

1. a) Associa raonadament cada mostra amb una d'aquestes localitzacions: tendó d'Aquil·les, paret de la bufeta urinària, epidermis i medul·la espinal.
2. b) Un bioenginyer proposa substituir la túnica muscular de la bufeta urinària per teixit conjuntiu dens regular per «fer-la més resistent a la ruptura». Rebat biològicament aquesta proposta preveient què passaria durant les fases d'ompliment i buidatge vesical.

Explica què és la matriu extracel·lular del teixit connectiu i com les diferències en la seva composició (gelatinosa, calcificada, líquida) expliquen les propietats del cartílag, l'os i la sang.

L'estómac conté els quatre tipus de teixit treballant alhora. Localitza cadascun —epiteli de revestiment, teixit connectiu de sosteniment, capes musculars que barregen el contingut i xarxes nervioses que les regulen— i explica què aporta cada teixit a la digestió.

Dos pacients ingressen a la unitat de cremats després d'un accident:

• Pacient A: cremada dèrmica profunda a l'avantbraç. Conserva dolor intens i sensibilitat; la biòpsia mostra destrucció de l'epidermis i la dermis papil·lar, però els fol·licles pilosos i les glàndules sebàcies de la dermis reticular són viables.

• Pacient B: cremada subdèrmica (tercer grau) a la cama. La zona central és blanquinosa, apergaminada i és completament insensible a les punxades.

1. a) Justifica a escala neurohistològica l'aparent paradoxa que la lesió del pacient B, sent molt més greu, sigui indolora al seu centre, mentre que el pacient A pateix dolor agut.
2. b) Explica l'origen de les cèl·lules que regeneraran l'epidermis en el pacient A. A continuació, raona per què en el pacient B la reepitelització espontània no és viable i es requereix un empelt dermoepidèrmic.
3. c) Durant el procés de cicatrització profunda del pacient B, els miofibroblasts sintetitzen quantitats elevades de col·lagen de manera desorganitzada i es contreuen intensament. Prediu quines seqüeles biomecàniques patirà l'articulació adjacent si no s'apliquen teràpies de rehabilitació primerenca.

Anomena els tres tipus de teixit muscular (esquelètic, cardíac i llis), indica on es troba cadascun i si la seva contracció és voluntària o involuntària.

Què és una cèl·lula mare? Relaciona la seva presència amb la capacitat de renovació dels teixits i raona per què la pell es renova constantment mentre que el teixit nerviós amb prou feines es regenera.

En un estudi sobre metabolisme ossi es mesuren marcadors de recanvi en tres lots de rates femella adultes:

• Lot 1 (Control): nivells normals de fosfatasa alcalina sèrica (marcador d'activitat osteoblàstica) i de telopèptids de col·lagen tipus I en orina (CTX, marcador de resorció osteoclàstica).

• Lot 2 (Ovariectomitzades, model de menopausa): els nivells de CTX augmenten un 90 %, mentre que la fosfatasa alcalina amb prou feines varia. Les micrografies revelen perforació i pèrdua de connectivitat a l'os trabecular.

• Lot 3 (Ovariectomitzades tractades amb un fàrmac experimental): els nivells de CTX descendeixen un 60 % respecte al Lot 2 i la fosfatasa alcalina augmenta un 35 %.

1. a) Dedueix sobre quin tipus cel·lular diana actua el fàrmac experimental inhibint la seva funció i sobre quin estimulant l'osteogènesi. Justifica-ho analitzant els marcadors.
2. b) Explica per què la interrupció dels estrògens en el Lot 2 desencadena una pèrdua neta de massa òssia, detallant el paper acoblat entre osteoblasts i osteoclasts en la remodelació òssia contínua.
3. c) Un astronauta que passa sis mesos a l'Estació Espacial Internacional en ingravidesa pateix una pèrdua òssia trabecular similar a la del Lot 2, malgrat tenir nivells hormonals normals. Justifica a escala cel·lular per què la supressió de la càrrega mecànica altera el balanç entre formació i resorció òssia.