Els riscos naturals

L'esquema mostra els tres components que, combinats, donen lloc a un risc geològic. Anomena'ls (1, 2 i 3), defineix cadascun i aplica'ls a l'exemple d'un terratrèmol.

Distingeix risc natural i desastre natural, i raona per què el mateix terratrèmol de magnitud $6$ seria una notícia menor en un desert i una catàstrofe sota una ciutat, introduint el paper de l'exposició.

Explica què és la vulnerabilitat d'una població davant d'un perill i posa dos exemples de com es pot reduir sense que canviï el perill (edificis reforçats, educació i simulacres, assegurances, ordenació del territori).

Classifica aquests riscos naturals en d'origen intern o extern i justifica la classificació: terratrèmol, inundació, sequera, esllavissada de vessant i erupció volcànica.

Esmenta tres riscos naturals d'origen extern freqüents a Espanya (inundacions, sequeres, esllavissades, onades de calor, temporals costaners) i associa cadascun a una zona especialment exposada.

Què és un mapa de risc? Explica quins tres tipus d'informació combina (perillositat, exposició i vulnerabilitat) i per a què el fan servir l'ordenació del territori i les companyies d'assegurances.

Esmenta dues mesures de prevenció estructural (en edificis) i dues de prevenció no estructural (en població i planificació) davant del risc sísmic.

Distingeix predicció, prevenció i correcció en la gestió del risc volcànic, il·lustrant cadascuna amb una actuació real duta a terme durant l'erupció de La Palma del 2021.

El mapa oficial de perillositat sísmica d'Espanya fixa per a Lorca (Múrcia) una acceleració sísmica bàsica d'a_b = 0,19 g (per a un període de retorn de 475 anys), mentre que per a Valladolid fixa a_b < 0,04 g.

1. a) Interpreta aquestes dades: explica què mesura exactament l'acceleració bàsica respecte a l'acceleració de la gravetat (g = 9,8 m/s²) i justifica per què aquesta cartografia constitueix un pronòstic probabilístic útil per a l'enginyeria i no una predicció determinista de data i hora.
2. b) Durant el terratrèmol de Lorca de 2011 (Mw = 5,1), dues construccions amb la mateixa estructura situades a una distància similar de l'hipocentre van patir danys molt dispars: una aixecada sobre roca calcària sana va patir fissures lleus, mentre que una altra sobre指向 sediments tous de plana al·luvial va patir col·lapses greus. Explica aquest contrast a partir del fenomen d'amplificació sísmica de sòl i com el contempla la norma sismoresistent (NCSE).
3. c) Un promotor argumenta que és preferible invertir els fons públics a investigar sistemes d'alarma sísmica que avisin minuts abans que encarir l'edificació aplicant la norma NCSE. Justifica per què la seva postura és inviable per a sismes intraplaca superficials considerant la velocitat de les ones P i S i la distància a l'epicentre.

Explica què és el període de retorn d'una inundació i com s'utilitza en els mapes de risc, i raona què significa que una riuada «de 100 anys de retorn» pugui repetir-se l'any següent.

Al Llevant espanyol hi ha urbanitzacions construïdes en rambles i barrancs que fa dècades que estan secs. Explica per què edificar-hi augmenta el risc encara que no plogui en anys i quin principi de planificació del territori s'incompleix.

Durant la catàstrofe de la DANA d'octubre de 2024 a València, la capçalera de la conca del barranc del Poyo va registrar a Chiva precipitacions de gairebé 500 mm en poques hores. En municipis situats 30 km aigües avall amb prou feines va ploure de manera copiosa a l'inici de la tarda, però dues hores després van patir una avinguda sobtada amb un cabal punta superior a 2000 m³/s que va negar nuclis urbans.

1. a) Explica hidrològicament per què es va produir la inundació catastròfica aigües avall sense que plogués intensivament allà en aquell moment, definint el concepte de «temps de concentració» i analitzant la forma típica de l'hidrograma de crescuda d'una rambla mediterrània.
2. b) La plana d'inundació d'aquesta conca ha patit en les darreres dècades una intensa ocupació per polígons industrials, habitatges i barreres transversals (autovies i vies fèrries). Analitza com alteren aquestes actuacions antròpiques: 1) el coeficient d'escorrentia superficial, 2) la laminació natural de l'avinguda, i 3) la sobreelevació de la làmina d'aigua per efecte presa en terraplens i ponts.
3. c) Avalua per què l'avís a la població quan l'aigua ja entrava als nuclis urbans va resultar ineficaç, i proposa com redissenyar la cadena d'alerta primerenca integrant estacions d'aforament de cabal en temps real amb protocols vinculants de paralització d'activitat laboral i evacuació vertical.

Explica què és la cultura del risc (percepció social dels perills) i raona per què a les zones on els desastres són molt freqüents, o molt rars en el temps, la població tendeix a infravalorar-los.

En una consulta ciutadana en un municipi del sud-est peninsular i en un altre de les illes Canàries, més del 80 % dels enquestats va afirmar que «viure al seu poble és totalment segur enfront de terratrèmols o erupcions perquè en els últims 70 anys mai ha passat res greu». Tanmateix, els registres geològics indiquen períodes de retorn (T) d'uns 100 anys per a sismes de magnitud M > 6 en aquesta falla del sud-est i d'uns 60 anys per a erupcions en aquesta dorsal canària.

1. a) Rebat la lògica dels enquestats utilitzant el concepte de període de retorn i el model de recurrència per acumulació d'esforços: per què el fet que no hagi passat cap esdeveniment destructiu en els darrers 70 anys no redueix el risc geològic i, segons aquest model, assenyala una major probabilitat d'ocurrència a curt o mitjà termini?
2. b) Analitza els mecanismes geològics que sustenten aquesta acumulació de perillositat: contrasta l'acumulació progressiva de deformació elàstica en el pla d'una falla bloquejada amb la pressurització progressiva d'una cambra magmàtica per recàrregues profundes.
3. c) Dissenya tres mesures no estructurals de gestió del territori que augmentin la resiliència i la percepció del risc en la població del sud-est peninsular sense induir alarma infundada ni paralitzar l'activitat econòmica.

Un càmping turístic situat a la plana d'inundació d'una rambla (zona de flux preferent amb període de retorn T = 10 anys) ha estat anegat i destruït per riuades en tres ocasions durant els últims 25 anys. Després de cada desastre, el Consorci de Compensació d'Assegurances ha indemnitzat íntegrament les pèrdues materials, permetent que el propietari reconstrueixi les instal·lacions fixes a la mateixa cota del llit.

1. a) Analitza aquest cas a partir de la fórmula del risc (R = P · E · V): dedueix quins factors es mantenen artificialment elevats i explica en què consisteix el «risc moral» derivat de compensar econòmicament desastres en zones de risc recurrent sense exigir mesures de mitigació.
2. b) D'acord amb la dinàmica fluvial, les zones de flux preferent compleixen la funció geomorfològica d'evacuar els cabals d'avinguda i transportar càrrega de fons. Prediu quines conseqüències hidràuliques i geomorfològiques tindria sobre els terrenys aigües avall aixecar un mur perimetral de formigó per blindar aquest càmping enfront d'avingudes de T = 10 anys.
3. c) Com a tècnic en riscos geològics de l'administració, redacta tres criteris tècnics vinculants basats en el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables (SNCZI) per condicionar les indemnitzacions del Consorci i obligar a la reculada o desclassificació d'activitats cap a zones fora de l'avinguda de T = 100 anys.