Gàmetes, fecundació i desenvolupament

Descriu l'estructura de l'espermatozoide (cap, peça intermèdia i flagel) i la de l'òvul (gran mida i reserves de vitel·le) d'un mamífer, i relaciona cada tret amb la seva funció: mobilitat enfront d'aliment per a l'embrió.

Anomena les gònades i les vies de sortida dels gàmetes en l'aparell reproductor d'un mamífer, i indica en quin punt de l'aparell femení té lloc la fecundació.

Descriu les fases del cicle menstrual (fol·licular, ovulació, lútia i menstruació) i el paper de les hormones principals (FSH, LH, estrògens i progesterona) en cadascuna, de manera simplificada.

Ordena les fases de la fecundació —unió dels nuclis dels gàmetes, trobada entre gàmetes, activació de l'òvul i penetració de l'espermatozoide— i explica en una frase què passa en cadascuna.

Explica què passa a l'úter quan no hi ha fecundació: com cau la progesterona, què és la menstruació i per què el cicle s'atura, en canvi, si l'embrió s'implanta (quina hormona el manté al principi?).

Diferencia zigot, embrió i fetus en el desenvolupament d'un mamífer, indicant els límits aproximats de cada etapa i quins processos hi dominen (divisió, organogènesi, creixement).

L'ou amniota de rèptils i ocells incorpora annexos embrionaris: àmnios, còrion, al·lantoide i sac vitel·lí. Explica la funció de cada annex i raona per què aquest conjunt va alliberar els vertebrats de reproduir-se a l'aigua.

Imagina un escenari evolutiu hipotètic: en un planeta similar a la Terra, un grup d'animals aquàtics desenvolupa primer l'ou amb closca impermeable i membranes extraembrionàries (amniota) abans d'haver desenvolupat mecanismes de fecundació interna, mantenint la fecundació externa a l'aigua.

1. a) Avalua la viabilitat biofísica d'aquest escenari: per què l'aparició de l'ou amb closca protectora impermeable abans de la fecundació interna representa una contradicció biològica insalvable per al procés de penetració gamètica?
2. b) Alguns amfibis actuals dipositen les seves postes en fulles o transporten els capgrossos a la pell fora de l'aigua lliure, però cap d'ells posseeix un ou veritablement amniota. A partir d'aquest fet, justifica per què la fecundació interna per si sola no va ser suficient perquè els vertebrats aconseguissin independitzar-se per complet dels hàbitats humits.
3. c) Analitza com interactuen la gravetat, la dessecació i l'intercanvi gasós en el medi aeri per imposar la seqüència evolutiva cronològica observada: 1r fecundació interna, 2n ou amniota.

Després de la fecundació, el zigot inicia la segmentació i, després, la gastrulació. Explica en què consisteix cada procés, què són els fulls embrionaris (ectoderma, mesoderma i endoderma) i cita un òrgan adult derivat de cadascun.

Les primeres setmanes de l'embaràs són les més sensibles. Explica què és l'organogènesi, per què els teratògens (alcohol, alguns medicaments, infeccions com la rubèola) fan mal sobretot al primer trimestre i què és la síndrome alcohòlica fetal.

Una dona de 29 anys amb antecedents de salpingitis per clamídia va a urgències amb dolor pelvià llancinant a la fossa ilíaca dreta i una amenorrea de 7 setmanes. L'analítica quantifica una concentració de beta-hCG de 4.200 mUI/ml, però l'ecografia transvaginal mostra la cavitat uterina buida amb un endometri decidualitzat i una massa de 3,2 cm localitzada a l'ampol·la tubàrica dreta.

1. a) Explica la relació causa-efecte entre la infecció prèvia i la implantació ectòpica: quines funcions cel·lulars de l'epiteli ciliat tubàric i de la musculatura llisa de la trompa s'han deteriorat per impedir l'avanç normal de la mòrula cap a l'úter?
2. b) Justifica per què a l'úter s'observa un endometri proliferat i engruixit malgrat no allotjar cap embrió. Quina estructura embrionària produeix la beta-hCG i quina via hormonal manté el suport endometrial?
3. c) Prediu les conseqüències fisiopatològiques immediates si no s'actua clínicament abans de la setmana 9-10 de gestació, comparant la capacitat plàstica i vascular del miometri uterí amb les limitacions histològiques de la paret tubàrica enfront de la invasió del sincitiotrofoblast.