La successió ecològica

Diferencia successió primària i successió secundària, i indica a quina correspon cadascun d'aquests casos, justificant-ho: la colonització d'una colada de lava recent i la recuperació d'una pineda després d'un incendi.

Explica què és una successió secundària i cita dues pertorbacions freqüents en els ecosistemes espanyols que la desencadenen, indicant què queda de l'ecosistema anterior que accelera la recuperació.

Explica què és el banc de llavors del sòl i per què la seva presència fa que la recuperació després d'un incendi sigui molt més ràpida que la colonització d'una superfície completament nova.

Defineix successió ecològica i explica què són les espècies pioneres i la comunitat clímax, posant un exemple real d'espècie pionera i el tret que li permet instal·lar-se la primera.

Ordena de més primerenca a més tardana aquestes comunitats d'una sèrie successional i explica què aporta cadascuna a la que la substitueix: bosc madur, líquens i molses sobre la roca, herbassars i matollar.

Defineix comunitat clímax i explica per què es considera l'estat més estable i complex d'una sèrie successional, indicant com són en aquesta la biomassa i la biodiversitat comparades amb les etapes inicials.

El borró (Ammophila arenaria) fixa les dunes mòbils del litoral. Explica el fenomen de facilitació ecològica utilitzant aquest exemple: com la planta pionera modifica el vent, la sorra i la humitat, fent possible l'arribada d'espècies més exigents.

Descriu els tres mecanismes que els ecòlegs proposen per explicar el reemplaçament d'espècies durant la successió —facilitació, tolerància i inhibició— i posa un exemple possible de cadascun en la recuperació d'un camp abandonat.

Dues pinedes cremen: una amb un incendi de baixa intensitat que respecta el sòl i una altra amb un incendi sever que calcina també el banc de llavors i l'humus. Compara les trajectòries successionals de totes dues després del foc i raona quina trigarà més a recuperar-se i per què.

En un espai natural protegit del sud-est ibèric conviuen dos sectors contigus sobre el mateix tipus de substrat calcari:

• Sector X: ha patit incendis recurrents cada 15-20 anys en l'últim mig segle; està ocupat per una brolla amb romaní i estepes amb un abundant banc de llavors al sòl i espècies rebrotadores.

• Sector Y: no ha registrat incendis en més de 120 anys; alberga un alzinar dens (Quercus ilex subsp. ballota) amb poc sotabosc i molt baixa diversitat de plantes herbàcies anuals.

1. a) Un informe tècnic afirma que el sector X està «ecològicament degradat» i que la fita de gestió ha de ser forçar la seva transició a l'alzinar del sector Y. Avalua aquesta afirmació contraposant el model d'equilibri clàssic (clímax únic) enfront del model de dinàmiques de pertorbació contínua (mosaic d'estats estables alternatius).
2. b) Si durant una sequera extrema es produeix un gran incendi d'alta intensitat que arrasa ambdós sectors per igual, prediu de manera justificada quin dels dos sectors mostrarà més resiliència (velocitat de cobertura vegetal i retenció de sòl) durant els tres primers anys postincendi.

En dues muntanyes mediterrànies veïnes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de llentiscle (Pistacia lentiscus, rebrotadora) i estepa ladanífera (Cistus ladanifer, germinadora obligada), s'han aplicat dos models de gestió durant 45 anys:

• Muntanya A: Supressió total i estricta de qualsevol conat de foc («foc zero») sense pasturatge ni podes.

• Muntanya B: Pasturatge controlat de bestiar cabrum i cremes prescrites periòdiques de baixa intensitat cada 10 anys.

Un estiu extraordinàriament sec, un incendi d'origen natural crema totes dues muntanyes.

1. a) Prediu com afectarà la intensitat del foc a la viabilitat del banc de llavors subterrani de Cistus i a la capacitat de rebrot de Pistacia a la Muntanya A en comparació amb la Muntanya B.
2. b) Explica el mecanisme de la «paradoxa de l'extinció d'incendis»: per què la política d'exclusió total del foc a la Muntanya A altera la trajectòria successional i pot transformar una pertorbació reguladora en una degradació irreversible del sòl?
3. c) Justifica per què el pasturatge amb bestiar cabrum (rosegament) resulta biològicament més eficient que una desbrossada mecànica uniforme per mantenir un mosaic successional heterogeni.