Residus i biodiversitat

Defineix què és un xenobiòtic i posa'n dos exemples, explicant per què els organismes descomponedors tenen dificultat per a degradar aquestes substàncies.

Diferencia bioacumulació i biomagnificació recolzant-te en una cadena tròfica marina de tres nivells que tu triïs.

Les autoritats recomanen limitar el consum de tonyina, peix espasa i emperador, especialment a embarassades i infants, pel seu contingut en mercuri. Explica, fent servir els conceptes de persistència, bioacumulació i biomagnificació, per què el mercuri es concentra precisament en els grans peixos depredadors i no en les sardines.

Enumera la jerarquia de gestió de residus (reduir, reutilitzar, reciclar, valoritzar i eliminar) ordenada de més a menys recomanable, i posa un exemple quotidià de cada nivell.

Explica la diferència entre un abocador controlat i un abocador incontrolat, i assenyala dos riscos ambientals del segon (lixiviats, gasos, incendis, proliferació de vectors).

Un abocador clausurat fa 15 anys sobre calcàries càrstiques fracturades no té geomembrana basal. A 800 m vessant avall se situa una deu que proveeix un poble i alimenta un aiguamoll protegit. L'anàlisi de l'aigua de la deu mostra: conductivitat elèctrica de 2400 µS/cm (valor basal natural: 450 µS/cm), amoni a 12 mg/L (límit legal: 0,5 mg/L), traces de benzè i descens de l'oxigen dissolt a 1,8 mg/L a l'aiguamoll.

1. a) Justifica hidrogeològicament per què la litologia del substrat accelera l'impacte i prediu quines conseqüències tindrà aquest còctel químic a la xarxa tròfica de l'aiguamoll.
2. b) Un regidor proposa «bombejar aigua neta a l'abocador per diluir la contaminació subterrània». Rebat tècnicament la seva proposta demostrant quins riscos hidrogeològics desencadenaria.
3. c) Dissenya un pla d'actuació urgent en tres fases (contenció hidràulica immediata, segellament/captació de lixiviats i bioremediació), justificant l'ordre cronològic de cada mesura per evitar el col·lapse de l'ecosistema.

Explica què és l'economia circular i en què es diferencia del model lineal «extreure, fabricar, usar i llençar», posant un exemple de producte redissenyat segons criteris circulars.

Què és el compostatge? Indica quins residus admet i quins no, explica quin procés biològic té lloc a la pila (descomposició aeròbica) i quin producte s'obté i per a què serveix.

Explica què és l'ecodisseny i descriu dos exemples de productes redissenyats per a generar menys residus (aparells reparables i amb recanvis, envasos d'un sol material, productes recarregables), indicant quin principi de la jerarquia de residus apliquen.

Explica què són els microplàstics, quins són els seus dos orígens principals i per què resulta tan difícil retirar-los de l'oceà. Proposa dues mesures eficaces per a reduir la seva arribada al mar.

Les anomenades «illes de plàstic» es formen al centre dels grans girs oceànics. Explica com els corrents concentren allà els residus flotants, per què el plàstic no desapareix sinó que es fragmenta en microplàstics i quines dificultats té la seva neteja a gran escala.

Una cadena de restauració ràpida substitueix els seus envasos de polipropilè (PP) per recipients de cartó plastificat amb àcid polilàctic (PLA) i bosses de paper kraft, anunciant en la seva publicitat: «100% ecològic i residu zero!». Disposes de les següents dades d'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) per cada 1000 unitats:

• Bossa de polietilè (reciclada): petjada de carboni = 11 kg CO₂ eq; consum hídric = 50 L; 1 sol ús.

• Bossa de paper kraft verge: petjada de carboni = 26 kg CO₂ eq; consum hídric = 1200 L; 1 sol ús.

• Recipient de PLA: petjada de carboni = 50 kg CO₂ eq (0,05 kg CO₂ eq per unitat); només es biodegrada en compostatge industrial a >58 °C i 90% d'humitat relativa; al contenidor d'orgànica urbana (digestió anaeròbia a 37 °C) se separa com a residu impropi i acaba en abocador.

• Carmanyola reutilitzable de PP: petjada de carboni de fabricació = 1000 kg CO₂ eq (1 kg CO₂ eq per unitat).

1. a) Rebat, basant-te en les dades d'ACV, el reclam publicitari de l'empresa: justifica per què substituir polímers sintètics per derivats de cel·lulosa no implica de manera automàtica una millora ambiental global.
2. b) Prediu l'impacte ambiental que causarà el PLA si els usuaris, confosos pel prefix «bio», el llencen al contenidor groc de plàstics convencionals durant el procés de reciclatge mecànic per extrusió.
3. c) Dissenya una alternativa per a l'establiment basada estrictament en la cúspide de la jerarquia europea de residus (prevenció i reutilització) i calcula quants usos mínims hauria de tenir una carmanyola reutilitzable per compensar la seva major petjada de fabricació respecte al recipient de PLA d'un sol ús al qual substitueix.

Defineix biodiversitat i explica els seus tres nivells —diversitat genètica, d'espècies i d'ecosistemes— posant un exemple de cadascun.

Explica què és una espècie exòtica i en quines condicions passa a considerar-se invasora, citant un exemple d'espècie exòtica no invasora a Espanya i un altre d'invasora.

Després de quatre anys de la recolonització natural del llop ibèric (Canis lupus) en una comarca de muntanya cantàbrica, un equip científic recull les següents dades quantitatives:

• La densitat de cérvols i cabirols s'ha reduït un 22 %, però el temps de permanència dels ungulats en riberes i clarianes obertes ha caigut un 70 % (efecte de «paisatge de la por»).

• La regeneració de salzes, bedolls i teixos als marges fluvials ha augmentat un 55 %, reduint la terbolesa estival del riu en un 40 % i duplicant la diversitat de macroinvertebrats aquàtics.

• Els danys de senglars a cultius de blat de moro periurbans han disminuït un 35 % per canvis en les seves rutes de farratjament nocturn.

• Paral·lelament, els atacs registrats a explotacions de bestiar oví en règim extensiu sense guarda han augmentat de 2 a 31 anuals.

1. a) Explica el concepte de cascada tròfica top-down a partir d'aquestes dades, discriminant l'efecte directe per depredació de l'efecte indirecte conductual sobre la morfologia fluvial i la biodiversitat.
2. b) Rebat tant la postura dels qui defensen l'«erradicació total del depredador per salvar el medi rural» com la dels qui promouen una «protecció estricta sense gestió ni compensació», utilitzant arguments d'ecologia d'ecosistemes i socioeconomia rural.
3. c) Dissenya una proposta de coexistència basada en el comportament del depredador (ús de mastins educats amb el ramat d'ovelles, tancats nocturns electrificats i sincronització de parts) i justifica biològicament per què la caça no selectiva o el verí solen desestructurar els grups familiars del llop i incrementar, paradoxalment, els atacs al bestiar domèstic.