Tornar a la portadaBiologia, Geologia i Ciències Ambientals · 1r Batx. Ciències · Canviar d'assignatura
Començar gratis
BATX1 tecno · Biologia, Geologia i Ciències Ambientals
Els microorganismes · Els bacteris

Eubacteris i arqueobacteris

En una sola cullerada de terra de jardí viuen més bacteris que persones hi ha en tot el planeta. Són els organismes més antics, més nombrosos i metabòlicament més versàtils de la Terra: hi ha bacteris que respiren sofre, que fabriquen oxigen, que viuen a 110 °C o que sobreviuen en salmorres saturades. Per entendre la vida microbiana cal començar per la seva cèl·lula.

Et convé dominar: Tipus de cèl·lules: procariota i eucariotes (1r d'ESO)
Et convé dominar: Els regnes dels éssers vius (1r d'ESO)

La cèl·lula procariota

Al microscopi, una cèl·lula de la galta tenyida mostra un nucli fosc ben delimitat, mentre que els bacteris del iogurt es veuen homogenis, sense cap compartimentació interna visible: on guarden el seu material genètic si no tenen nucli?

Comparació entre una cèl·lula procariota en forma de bacil (paret cel·lular, membrana plasmàtica, citoplasma, nucleoide amb ADN circular i ribosomes) i una cèl·lula eucariota animal (nucli amb envoltura nuclear, mitocondris, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi i membrana plasmàtica). paret cel·lular membrana plasmàtica citoplasma ribosomes nucleoide (ADN circular) nucli mitocondri envoltura nuclear reticle endoplasmàtic aparell de Golgi membrana plasmàtica cèl·lula procariota 1-5 µm cèl·lula eucariota 10-100 µm dibuixos no a escala: la procariota està molt més ampliada
Practica★☆☆Sense començar
Indica tres diferències estructurals entre una cèl·lula procariota bacteriana i una cèl·lula eucariota, i explica quina conseqüència funcional té cadascuna.

Indica tres diferències estructurals entre una cèl·lula procariota bacteriana i una cèl·lula eucariota, i explica quina conseqüència funcional té cadascuna.

Resoldre

Formes i agrupacions bacterianes

Esquema de les formes bacterianes bàsiques (coc, bacil, espiril i vibrió) i de les agrupacions típiques dels cocs: diplococs, estreptococs i estafilococs. coc bacil espiril vibrió diplococs estreptococs estafilococs
Practica★☆☆Sense començar
Observa els bacteris de l'esquema (A a F). Classifica'ls segons la seva forma (coc, bacil, espiril o vibrió) i, si escau, segons la seva agrupació (diplococs,…

Observa els bacteris de l'esquema (A a F). Classifica'ls segons la seva forma (coc, bacil, espiril o vibrió) i, si escau, segons la seva agrupació (diplococs, estreptococs, estafilococs), posant un exemple conegut quan puguis.

A B C D E F
Resoldre

Paret, càpsula, flagels, pili i endospores

Si submergeixes un glòbul vermell en aigua destil·lada, s'infla ràpidament fins a rebentar per osmosi, però un bacteri d'aigua dolça no rebenta mai: quina estructura mecànica suporta aquesta enorme pressió osmòtica interna?

Bacteri en forma de bacil en què es veuen, de fora endins, la càpsula, la paret cel·lular i la membrana plasmàtica. Al citoplasma hi ha el nucleoide, amb l'ADN cargolat, i els ribosomes. Per fora en surten un flagel llarg i ondulat i diversos pili curts. càpsula paret cel·lular pili flagel nucleoide membrana plasmàtica ribosomes Tall de l'envoltura d'un bacteri grampositiu, amb una capa gruixuda de peptidoglucà sobre la membrana plasmàtica, i d'un de gramnegatiu, amb membrana externa, espai periplasmàtic amb una capa fina de peptidoglucà i membrana plasmàtica; a sota, el color que pren cadascun amb la tinció de Gram. Grampositiu Gramnegatiu exterior exterior citoplasma peptidoglucà (capa gruixuda) membrana plasmàtica citoplasma membrana externa espai periplasmàtic peptidoglucà (capa fina) membrana plasmàtica reté el violeta: morat no reté el violeta: rosa
Practica★☆☆Sense començar
Explica què és la paret cel·lular bacteriana (peptidoglicà) i en què consisteix la tinció de Gram: quins dos grans grups distingeix (grampositius i gramnegatius) i per…

Explica què és la paret cel·lular bacteriana (peptidoglicà) i en què consisteix la tinció de Gram: quins dos grans grups distingeix (grampositius i gramnegatius) i per què és tan útil per triar un tractament.

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
a) Anomena tres estructures externes que pot presentar un bacteri. b) Explica la funció principal de cadascuna d'elles.
  1. a) Anomena tres estructures externes que pot presentar un bacteri.
  2. b) Explica la funció principal de cadascuna d'elles.
Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Què és una endòspora? Explica com es forma, quina resistència extraordinària té (calor, dessecació, desinfectants) i per què complica l'esterilització en medicina i en…

Què és una endòspora? Explica com es forma, quina resistència extraordinària té (calor, dessecació, desinfectants) i per què complica l'esterilització en medicina i en conserves (exemples: tètanus, botulisme).

Resoldre

Metabolisme bacterià i paper ecològic

Classificació dels tipus metabòlics dels bacteris segons la font d'energia (llum o reaccions químiques) i la font de carboni (CO₂ o matèria orgànica): fotoautòtrofs, quimioautòtrofs i heteròtrofs. energia: llum energia: química C: CO₂ (autòtrof) C: matèria orgànica fotoautòtrof cianobacteris quimioautòtrof bact. del sofre heteròtrof la majoria
Practica★★☆Sense començar
El metabolisme bacterià és molt divers. Descriu els tipus fotoautòtrof, quimioautòtrof i heteròtrof: d'on obté cadascun l'energia i el carboni, i posa un exemple de…

El metabolisme bacterià és molt divers. Descriu els tipus fotoautòtrof, quimioautòtrof i heteròtrof: d'on obté cadascun l'energia i el carboni, i posa un exemple de bacteri o d'ambient per a cada tipus.

Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
Diferencia un bacteri aeròbic estricte, un d'anaeròbic estricte i un d'anaeròbic facultatiu, i associa cada tipus a un ambient (superfície del sòl, fons d'una ferida…

Diferencia un bacteri aeròbic estricte, un d'anaeròbic estricte i un d'anaeròbic facultatiu, i associa cada tipus a un ambient (superfície del sòl, fons d'una ferida profunda, tub digestiu).

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Explica el paper essencial dels bacteris en els cicles del nitrogen i del carboni (fixació, nitrificació, desnitrificació i descomposició) i raona què passaria als…

Explica el paper essencial dels bacteris en els cicles del nitrogen i del carboni (fixació, nitrificació, desnitrificació i descomposició) i raona què passaria als ecosistemes si desapareguessin.

Resoldre

Dos dominis: eubacteris i arqueobacteris

A finals de la dècada de 1970, Carl Woese va comparar seqüències d'ARN ribosòmic i va descobrir que els microbis de fonts hidrotermals volcàniques diferien més d'Escherichia coli que aquesta d'un vegetal: com es poden separar en llinatges tan distints dos organismes amb aspecte idèntic al microscopi?

Arbre filogenètic dels tres dominis: des d'un avantpassat comú se separa primer Bacteria, i després Archaea i Eukarya, que són llinatges germans. Bacteria Archaea Eukarya avantpassat comú
Practica★☆☆Sense començar
Molts arqueobacteris són extremòfils (termòfils, halòfils, acidòfils). Descriu quins ambients colonitzen, quines adaptacions bioquímiques els permeten viure-hi i per què…

Molts arqueobacteris són extremòfils (termòfils, halòfils, acidòfils). Descriu quins ambients colonitzen, quines adaptacions bioquímiques els permeten viure-hi i per què el seu estudi interessa a les hipòtesis sobre l'origen de la vida.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Cita dues diferències moleculars entre eubacteris i arqueobacteris (per exemple en la paret cel·lular o en els lípids de membrana) i explica per què es classifiquen en…

Cita dues diferències moleculars entre eubacteris i arqueobacteris (per exemple en la paret cel·lular o en els lípids de membrana) i explica per què es classifiquen en dominis diferents.

Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Els cianobacteris van ser anomenats «algues blaves» durant segles. Explica per què aquest nom era incorrecte (organització procariota), quina fotosíntesi fan (oxigènica)…

Els cianobacteris van ser anomenats «algues blaves» durant segles. Explica per què aquest nom era incorrecte (organització procariota), quina fotosíntesi fan (oxigènica) i quin paper històric van tenir a l'atmosfera terrestre.

Resoldre

Transferència horitzontal de gens

Els bacteris es reprodueixen habitualment per fissió binària, però poden adquirir ADN sense reproduir-se. La transformació capta ADN lliure; la transducció el transporta mitjançant bacteriòfags; la conjugació implica transferència per contacte entre cèl·lules, sovint de plasmidis.

Tres vies de transferència horitzontal de gens: un bacteri capta ADN lliure del medi (transformació), un fag unit a la paret injecta ADN en un bacteri (transducció) i un bacteri donant passa un plasmidi a un receptor per un pèl sexual (conjugació). Transformació ADN lliure bacteri Transducció fag bacteri Conjugació donant receptor pèl sexual plasmidi ADN transferit

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat