Minerals i roques

Esmenta tres propietats físiques que s'usen per identificar minerals en una pràctica de laboratori i descriu com es comprova cadascuna.

Explica què mesura l'escala de Mohs, com s'usa a la pràctica amb una ungla, una moneda de coure i un vidre, i quins minerals n'ocupen els dos extrems.

Què és la ratlla d'un mineral i com s'obté? Raona per què és una propietat més fiable que el color per identificar molts minerals (posa l'exemple de l'hematites o de la pirita).

Explica la diferència entre mineral i roca, i posa un exemple de roca formada per diversos minerals i un altre de roca formada gairebé per un únic mineral.

L'obsidiana i la pedra tosca procedeixen de magmes fèlssics semblants, però una és vítria i l'altra esponjosa. Explica quina història de refredament i de desgasificació explica la textura de cadascuna i per què la pedra tosca pot arribar a flotar.

Durant una prospecció en un complex volcànic-plutònic s'analitzen tres mostres (A, B i C) amb idèntica composició química riolítica/granítica:

• Mostra A: quars, feldespat potàssic i biotita mil·limètrics interconnectats sense matriu vítria ni microcristal·lina.

• Mostra B: massa vítria homogènia i fractura concoidal, sense senyals de difracció de raigs X de xarxes cristal·lines.

• Mostra C: fenocristalls angulosos de feldespat immersos en una pasta de gra microscòpic amb petites vesícules.

1. a) Un informe preliminar afirma que les diferències texturals es deuen a variacions en la concentració de sílice i aigua del magma original. Rebat aquesta afirmació justificant quina és la veritable variable física responsable.
2. b) Reconstrueix la història de refredament (variació de la taxa de pèrdua de calor en el temps) de cada mostra i dedueix en quin ambient o emplaçament geològic (cambra magmàtica profunda, dic superficial o colada superficial) va consolidar cadascuna.
3. c) Preveu quina textura presentarà una mostra D recollida just en el pla de contacte entre la intrusió profunda i la roca encaixant freda.

Explica què és un sediment i mitjançant quins processos de diagènesi (compactació i cimentació) es converteix en una roca sedimentària coherent, posant l'exemple de la sorra i la gres.

Diferencia les roques sedimentàries detrítiques, químiques i organògenes (biogèniques), posa dos exemples de cada classe (gres i lutita; guix i sal gemma; calcària i carbó) i indica l'ambient on es forma cadascuna.

La mida del gra d'una roca detrítica informa de l'energia de l'ambient de sedimentació. Raona què indiquen un conglomerat de còdols, un gres de gra fi i una lutita, i associa cada roca a un ambient (curs d'un riu de muntanya, platja o delta, fons d'un llac tranquil).

Anomena els tres grans tipus de roques segons el seu origen i resumeix en una frase el procés que forma cada tipus.

Classifica aquestes roques en ígnies, sedimentàries o metamòrfiques i justifica cada classificació pel seu origen o textura: granit, gres, marbre, basalt, pissarra i calcària.

Explica la diferència entre metamorfisme regional i metamorfisme de contacte, i ordena la sèrie de grau metamòrfic creixent pissarra → esquist → gneis, indicant què els passa als minerals i a la textura en augmentar la intensitat.