L'atmosfera

Anomena les capes de l'atmosfera ordenades des de la superfície terrestre cap a l'espai i indica un tret característic de cadascuna.

Indica la composició majoritària de l'aire (els dos gasos dominants amb la seva proporció aproximada) i esmenta dos gasos minoritaris la variació dels quals tingui una gran importància ambiental.

Què és la tropopausa i a quina altitud aproximada se situa? Raona per què els avions comercials volen a prop seu (estabilitat, menys turbulències, menor consum).

Explica què és la pressió atmosfèrica, amb quin instrument es mesura i en quines unitats, i raona com i per què varia amb l'altitud (què mesura en realitat un altímetre baromètric?).

Explica en què consisteix el gradient tèrmic vertical de la troposfera i què és una inversió tèrmica, relacionant aquesta darrera amb els episodis de contaminació atrapada sobre les grans ciutats a l'hivern.

Un sondeig atmosfèric realitzat en una plana al migdia registra $28\ \text{°C}$ a $0\ \text{m}$ d'altitud; $19\ \text{°C}$ a $1000\ \text{m}$; $14\ \text{°C}$ a $2000\ \text{m}$; $11\ \text{°C}$ a $3000\ \text{m}$; i $-56\ \text{°C}$ a $12\ \text{km}$ (nivell de la tropopausa).

1. a) Calcula el gradient tèrmic vertical ambiental (GTV) en $\text{°C/100 m}$ per a cadascun dels tres primers trams ($0-1000\ \text{m}$, $1000-2000\ \text{m}$ i $2000-3000\ \text{m}$) i compara'ls amb el gradient troposfèric mitjà estàndard ($0{,}65\ \text{°C/100 m}$).
2. b) Una bombolla d'aire sec a $30\ \text{°C}$ ascendeix per empenyiment tèrmic refredant-se al gradient adiabàtic sec ($\text{GAS} = 1\ \text{°C/100 m}$). Determina a quina altitud exacta assolirà la flotabilitat neutra i indica si l'atmosfera és inestable o estable en cadascun dels trams que travessa.
3. c) Prediu què li passarà a la flotabilitat d'un núvol de tempesta que ascendeixi amb força convectiva quan el seu cim arribi als $12\ \text{km}$ i penetri a l'estratosfera. Justifica a partir d'aquí per què els cumulonimbes desenvolupen una morfologia plana en forma d'enclusa en aquest nivell.

Esquematitza amb paraules la circulació general de l'atmosfera (cèl·lula de Hadley, zona de convergència intertropical, anticiclons subtropicals) i utilitza-la per a explicar el contrast climàtic entre el nord humit i el sud-est àrid de la península Ibèrica.

Explica el mecanisme de la brisa marina diürna i de la brisa terrestre nocturna (escalfament i refredament diferencials de terra i mar) i raona quin efecte tenen sobre la contaminació d'una ciutat costanera (l'allunyen del mar o la recirculen?).

Explica l'efecte Foehn: què li passa a una massa d'aire humida en pujar una serralada (refredament, condensació, pluja) i en baixar per l'altre vessant (aire sec i més càlid), i relaciona-ho amb el contrast entre la cornisa cantàbrica i la Meseta.

Què és la humitat relativa de l'aire? Explica per què una mateixa quantitat de vapor d'aigua dona valors d'humitat relativa diferents segons la temperatura i relaciona-ho amb la formació de la rosada en refredar-se la nit.

Explica per què el cel es veu blau al migdia i vermellós al capvespre, recorrent a la dispersió de la llum per les molècules de l'aire i al camí més llarg que recorre la llum quan el Sol està baix.

Diferencia un front càlid d'un front fred: quina massa d'aire avança en cada cas, quins núvols i quin tipus de precipitació (persistent o intensa i breu) associa cadascun, i quin canvi de temperatura nota un observador després del seu pas.

Esmenta quatre contaminants atmosfèrics primaris (diòxid de sofre, òxids de nitrogen, partícules en suspensió, monòxid de carboni) i indica una font principal de cadascun.

Descriu la funció de la capa d'ozó estratosfèric, quines substàncies la van destruir (els CFC) i per què el Protocol de Mont-real es considera el major èxit de la diplomàcia ambiental.

Diferencia el smog clàssic o de tipus Londres (barreja de fum i boira amb $\text{SO}_2$ i partícules) del smog fotoquímic de tipus Los Angeles (ozó i compostos secundaris formats per la llum solar), indicant l'estació i les condicions típiques de cadascun.