Moviments compostos
Una pilota xutada cap amunt i cap endavant, un paquet que cau d'un avió en ple vol, una barca que creua un riu mentre el corrent l'empeny: en els tres casos hi ha dos moviments que ocorren alhora. Galileu va ser el primer a adonar-se d'una cosa que sembla senzilla però que va resoldre segles de confusió: aquests dos moviments es poden estudiar per separat, com si l'altre no existís, i després combinar-se amb la suma vectorial que ja coneixes.
El principi d'independència dels moviments
Una pedra deixada anar des de dalt del pal d'un vaixell en marxa cau exactament al peu del pal i no uns quants metres enrere, com creien els savis antics: com és possible que l'avanç horitzontal del vaixell no alteri en absolut la seva caiguda vertical?
Una barca travessa un riu de $40\ \text{m}$ d'amplada amb una velocitat pròpia de $2\ \text{m/s}$, dirigida perpendicularment al corrent. Observa l'esquema de la…
Una barca travessa un riu de $40\ \text{m}$ d'amplada amb una velocitat pròpia de $2\ \text{m/s}$, dirigida perpendicularment al corrent. Observa l'esquema de la travessia:
- a) Enuncia el principi d'independència dels moviments de Galileu.
- b) Aplica'l per calcular el temps que triga la barca a travessar el riu, raonant per què el corrent no modifica aquest temps.
Un dron vola cap al nord a $4\ \text{m/s}$ mentre el vent l'empeny cap a l'est a $3\ \text{m/s}$. a) Calcula el mòdul de la velocitat resultant del dron respecte a…
Un dron vola cap al nord a $4\ \text{m/s}$ mentre el vent l'empeny cap a l'est a $3\ \text{m/s}$.
- a) Calcula el mòdul de la velocitat resultant del dron respecte a terra.
- b) Tenint en compte la independència dels moviments, calcula quant triga a avançar $100\ \text{m}$ cap al nord.
Un tren travessa un pont de $19,6\ \text{m}$ d'alçària quan es desprèn un objecte d'un vagó. Pren $g = 9,8\ \text{m/s}^2$. a) Calcula el temps que triga l'objecte a…
Un tren travessa un pont de $19,6\ \text{m}$ d'alçària quan es desprèn un objecte d'un vagó. Pren $g = 9,8\ \text{m/s}^2$.
- a) Calcula el temps que triga l'objecte a arribar a terra.
- b) Raona si aquest temps depèn de la velocitat horitzontal que portava el tren.
El tir horitzontal
Si llances una moneda horitzontalment des de la vora d'una taula alhora que deixes caure'n una altra just cap avall, sentiràs un únic cop sec contra el terra: per què dos objectes amb velocitats horitzontals tan diferents triguen exactament el mateix a tocar terra?
Un avió d'ajuda humanitària vola horitzontalment a $100\ \text{m/s}$ i a $500\ \text{m}$ d'alçària quan deixa anar un paquet. Pren $g \approx 10\ \text{m/s}^2$. Observa…
Un avió d'ajuda humanitària vola horitzontalment a $100\ \text{m/s}$ i a $500\ \text{m}$ d'alçària quan deixa anar un paquet. Pren $g \approx 10\ \text{m/s}^2$. Observa l'esquema:
- a) Calcula el temps que triga el paquet a caure.
- b) Calcula la distància horitzontal que avança el paquet abans de tocar terra.
Un helicòpter vola horitzontalment a $30\ \text{m/s}$ i a $20\ \text{m}$ d'alçària quan deixa anar un paquet. Pren $g \approx 10\ \text{m/s}^2$. a) Calcula el temps de…
Un helicòpter vola horitzontalment a $30\ \text{m/s}$ i a $20\ \text{m}$ d'alçària quan deixa anar un paquet. Pren $g \approx 10\ \text{m/s}^2$.
- a) Calcula el temps de caiguda del paquet.
- b) Calcula l'abast horitzontal del paquet.
- c) Calcula les components de la velocitat en arribar a terra i el seu mòdul.
Un avió vola horitzontalment a $80\ \text{m/s}$ i a $720\ \text{m}$ d'alçària i ha de deixar anar un paquet perquè caigui sobre un punt concret de terra. Pren…
Un avió vola horitzontalment a $80\ \text{m/s}$ i a $720\ \text{m}$ d'alçària i ha de deixar anar un paquet perquè caigui sobre un punt concret de terra. Pren $g \approx 10\ \text{m/s}^2$.
- a) Calcula el temps de caiguda del paquet.
- b) Calcula la distància horitzontal que recorre el paquet durant la caiguda.
- c) Raona a quina distància horitzontal abans de l'objectiu s'ha de deixar anar el paquet.
El tir parabòlic (oblic)
El raig continu d'una mànega de jardí inclinada dibuixa a l'aire un arc perfecte i simètric, l'alçada i l'abast del qual varien en modificar l'angle: quina combinació de moviments elementals dona origen a aquesta trajectòria corba?
Es xuta una pilota amb velocitat inicial $v_0 = 50\ \text{m/s}$ formant $37^\circ$ amb l'horitzontal. Utilitza $\sen 37^\circ \approx 0,6$ i $\cos 37^\circ \approx 0,8$.…
Es xuta una pilota amb velocitat inicial $v_0 = 50\ \text{m/s}$ formant $37^\circ$ amb l'horitzontal. Utilitza $\sen 37^\circ \approx 0,6$ i $\cos 37^\circ \approx 0,8$. La figura mostra la descomposició de la velocitat inicial.
- a) Calcula la component horitzontal de la velocitat inicial.
- b) Calcula la component vertical de la velocitat inicial.
Una pilota de golf surt del tee amb $v_0 = 50\ \text{m/s}$ formant $37^\circ$ amb l'horitzontal. Utilitza $\sen 37^\circ \approx 0,6$, $\cos 37^\circ \approx 0,8$ i…
Una pilota de golf surt del tee amb $v_0 = 50\ \text{m/s}$ formant $37^\circ$ amb l'horitzontal. Utilitza $\sen 37^\circ \approx 0,6$, $\cos 37^\circ \approx 0,8$ i $g \approx 10\ \text{m/s}^2$. La trajectòria del cop es mostra a la figura.
- a) Calcula les components de la velocitat inicial.
- b) Calcula el temps de vol.
- c) Calcula l'abast sobre terreny horitzontal.
- d) Calcula l'alçària màxima.
En una recreació històrica, un canó dispara projectils amb $v_0 = 40\ \text{m/s}$. Pren $g \approx 10\ \text{m/s}^2$, $\sen 37^\circ \approx 0,6$,…
En una recreació històrica, un canó dispara projectils amb $v_0 = 40\ \text{m/s}$. Pren $g \approx 10\ \text{m/s}^2$, $\sen 37^\circ \approx 0,6$, $\cos 37^\circ \approx 0,8$ i recorda que $\sen(2\theta) = 2 \cdot \sen\theta \cdot \cos\theta$.
- a) Calcula l'abast per a un angle de tret de $37^\circ$.
- b) Calcula l'abast per a l'angle complementari, $53^\circ$, i compara tots dos resultats.
- c) Calcula l'alçària màxima i el temps de vol en cadascun dels dos casos.
- d) Explica quina propietat tenen les parelles d'angles complementaris en el tir parabòlic i què es guanya i què es perd en triar l'angle més alt.
Composició de moviments rectilinis: barques i corrents
Amb $F_1=4$ a $90^\circ$ (la barca, perpendicular a la riba) i $F_2=1{,}5$ a $0^\circ$ (el corrent, paral·lel a la riba), la resultant $R$ és la velocitat real de la barca respecte a terra: avança en diagonal, combinant el creuament amb la deriva.
Una barca amb velocitat pròpia de $4\ \text{m/s}$ travessa un riu de $80\ \text{m}$ d'amplada dirigint la proa perpendicularment al corrent, que arrossega a…
Una barca amb velocitat pròpia de $4\ \text{m/s}$ travessa un riu de $80\ \text{m}$ d'amplada dirigint la proa perpendicularment al corrent, que arrossega a $1,5\ \text{m/s}$. Observa l'esquema de la travessia:
- a) Calcula el temps de travessia.
- b) Calcula la deriva: la distància que el corrent l'ha desplaçat riu avall en arribar a l'altra riba.
- c) Calcula el mòdul del desplaçament total entre el punt de sortida i el d'arribada.
Un patró de barca vol travessar un riu de $120\ \text{m}$ d'amplada arribant just al punt del davant. La seva barca assoleix $5\ \text{m/s}$ en aigua tranquil·la i el…
Un patró de barca vol travessar un riu de $120\ \text{m}$ d'amplada arribant just al punt del davant. La seva barca assoleix $5\ \text{m/s}$ en aigua tranquil·la i el corrent baixa a $3\ \text{m/s}$. El diagrama de velocitats es mostra a la figura.
- a) Calcula l'angle aigües amunt amb què ha de dirigir la proa, sabent que compleix $\sen\theta = \frac{3}{5}$.
- b) Calcula el mòdul de la velocitat resultant de la barca respecte a les ribes.
- c) Calcula el temps que triga a travessar.
Una barca capaç de navegar a $5\ \text{m/s}$ en aigua tranquil·la ha de travessar un riu de $100\ \text{m}$ d'amplada amb un corrent de $3\ \text{m/s}$. a) Si dirigeix…
Una barca capaç de navegar a $5\ \text{m/s}$ en aigua tranquil·la ha de travessar un riu de $100\ \text{m}$ d'amplada amb un corrent de $3\ \text{m/s}$.
- a) Si dirigeix la proa perpendicularment a la riba, calcula el temps de travessia, la deriva i el mòdul del desplaçament total.
- b) Si vol arribar just al punt del davant, calcula l'angle aigües amunt que ha d'agafar (compleix $\sen\theta = \frac{3}{5}$), la velocitat resultant i el temps de travessia.
- c) Compara les dues estratègies i raona quina minimitza el temps de travessia i quina minimitza la longitud de la trajectòria respecte a la riba, recolzant-te en els resultats obtinguts.