Tornar a la portadaFísica i Química · 1r Batx. Ciències · Canviar d'assignatura
Començar gratis
BATX1 tecno · Física i Química
Reaccions químiques · Les lleis fonamentals de la química

Lleis ponderals i relacions estequiomètriques

Antoine Lavoisier ho pesava tot. Abans que ell, els químics descrivien les reaccions amb paraules («el metall se calcina», «l'aire es vicia»); ell les va posar en una balança, abans i després, i va descobrir una cosa que avui sembla òbvia però que aleshores va canviar la química per sempre: el pes total no es mou ni un gram. D'aquesta balança, i d'altres dues observacions igual de precises, van néixer les tres lleis que faràs servir en tot aquest bloc cada vegada que ajustis una equació o calculis un reactiu.

Et convé dominar: Llei de conservació de la massa (Lavoisier) (3r d'ESO)
Et convé dominar: Llei de les proporcions definides (Proust) (3r d'ESO)

La llei de conservació de la massa

Si crems un tronc en una xemeneia, les cendres que queden pesen molt menys que la fusta original; en canvi, si escalfes llana de ferro a l'aire, el residu oxidat pesa més que el metall de partida: on va la massa que sembla desaparèixer o d'on surt la que es guanya?

Balança de dos plats en equilibri: a l'esquerra els reactius i a la dreta els productes tenen la mateixa massa la balança queda equilibrada reactius productes m reactius m productes
Practica★☆☆Sense començar
Dissolem una pastilla efervescent de $3\ \text{g}$ en un got amb $100\ \text{g}$ d'aigua. Quan s'acaba el bombolleig, el conjunt pesa $102,5\ \text{g}$. Observa…

Dissolem una pastilla efervescent de $3\ \text{g}$ en un got amb $100\ \text{g}$ d'aigua. Quan s'acaba el bombolleig, el conjunt pesa $102,5\ \text{g}$. Observa l'esquema del procés:

abans 3 g + 100 g després 102,5 g gas: ? s'escapa a l'aire
  1. a) Quina massa de gas s'ha escapat a l'aire?
  2. b) Contradiu aquest resultat la llei de conservació de la massa? Raona la teva resposta.
Resoldre
Practica★☆☆Sense començar
En pesar una espelma abans i després de deixar-la cremar una estona sobre una balança, comprovem que el conjunt ha perdut massa. L'esquema mostra el que passa: a)…

En pesar una espelma abans i després de deixar-la cremar una estona sobre una balança, comprovem que el conjunt ha perdut massa. L'esquema mostra el que passa:

O₂ de l'aire CO₂ i H₂O s'escapen a l'aire la balança marca menys
  1. a) Significa això que la matèria s'ha destruït? Explica què ha passat en realitat.
  2. b) Com dissenyaries l'experiment per comprovar que la massa total es conserva?
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
En un forn, $10\ \text{g}$ de carbonat de calci es descomponen per la calor i produeixen $5,6\ \text{g}$ d'òxid de calci i $4,4\ \text{g}$ de diòxid de carboni, com…

En un forn, $10\ \text{g}$ de carbonat de calci es descomponen per la calor i produeixen $5,6\ \text{g}$ d'òxid de calci i $4,4\ \text{g}$ de diòxid de carboni, com resumeix l'esquema:

carbonat de calci 10 g òxid de calci 5,6 g diòxid de carboni 4,4 g +
  1. a) Comprova que es compleix la llei de conservació de la massa.
  2. b) Si es descomponen $25\ \text{g}$ de carbonat de calci, quina massa de cada producte s'obtindrà? Quina segona llei ponderal estàs aplicant?
Resoldre

La llei de les proporcions definides

Dues mostres d'aigua de mida diferent, un matràs petit i un vas gran, amb barres que mostren la mateixa proporció de masses d'hidrogen i oxigen, 1 : 8 mostra A H : O = 1 : 8 H O mostra B H : O = 1 : 8 H O la mateixa proporció, vingui de on vingui
Practica★☆☆Sense començar
En un laboratori s'analitzen dues mostres d'òxid de coure(II) de procedència diferent. La mostra A conté $3,97\ \text{g}$ de coure i $1,00\ \text{g}$ d'oxigen; la mostra…

En un laboratori s'analitzen dues mostres d'òxid de coure(II) de procedència diferent. La mostra A conté $3,97\ \text{g}$ de coure i $1,00\ \text{g}$ d'oxigen; la mostra B conté $11,91\ \text{g}$ de coure i $3,00\ \text{g}$ d'oxigen.

  1. a) Calcula el quocient $\frac{\text{massa de coure}}{\text{massa d'oxigen}}$ en cada mostra.
  2. b) Poden ser el mateix compost? Quina llei ponderal ho garanteix?
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
Una mostra de $15,9\ \text{g}$ d'òxid de coure(II) conté $12,7\ \text{g}$ de coure i $3,2\ \text{g}$ d'oxigen. a) Quina massa d'oxigen estarà combinada amb…

Una mostra de $15,9\ \text{g}$ d'òxid de coure(II) conté $12,7\ \text{g}$ de coure i $3,2\ \text{g}$ d'oxigen.

  1. a) Quina massa d'oxigen estarà combinada amb $25,4\ \text{g}$ de coure en una altra mostra del mateix òxid?
  2. b) Quina serà la massa total d'aquesta segona mostra?
Resoldre
Practica★★★Sense començar
Una empresa compra òxid de coure(II) industrial i sospita que arriba amb impureses. L'òxid pur combina coure i oxigen en la proporció $63,5\ \text{g}$ de coure per cada…

Una empresa compra òxid de coure(II) industrial i sospita que arriba amb impureses. L'òxid pur combina coure i oxigen en la proporció $63,5\ \text{g}$ de coure per cada $16\ \text{g}$ d'oxigen. L'anàlisi d'una mostra de $10,0\ \text{g}$ del producte rebut mostra que només conté $7,6\ \text{g}$ de coure.

  1. a) Calcula quina massa de coure hauria de contenir una mostra de $10,0\ \text{g}$ d'òxid de coure(II) pur.
  2. b) És pur el producte rebut? Justifica-ho amb la llei de les proporcions definides.
  3. c) Suposant que la impuresa no conté coure, estima la riquesa (puresa) del producte en percentatge.
Resoldre

La llei de les proporcions múltiples

El nitrogen i l'oxigen formen diversos òxids: fixant $14\ \text{g}$ de nitrogen, trobem compostos amb $8\ \text{g}$, $16\ \text{g}$, $24\ \text{g}$, $32\ \text{g}$ i $40\ \text{g}$ d'oxigen. Per què l'oxigen no es combina en qualsevol proporció contínua, sinó a salts exactes i proporcionals?

Comparació de les masses d'oxigen en el monòxid i el diòxid de carboni per a una quantitat fixa de carboni O = 4 g CO O = 8 g CO₂ mateixa massa de C (3 g) relació O: 4 : 8 = 1 : 2
Practica★☆☆Sense començar
El carboni forma dos òxids gasosos. En un d'ells, $3\ \text{g}$ de carboni es combinen amb $4\ \text{g}$ d'oxigen; en l'altre, $3\ \text{g}$ de carboni es combinen amb…

El carboni forma dos òxids gasosos. En un d'ells, $3\ \text{g}$ de carboni es combinen amb $4\ \text{g}$ d'oxigen; en l'altre, $3\ \text{g}$ de carboni es combinen amb $8\ \text{g}$ d'oxigen, com mostra la figura:

òxid 1 3 g de C + 4 g de O òxid 2 3 g de C + 8 g de O
  1. a) Calcula la relació entre les dues masses d'oxigen que es combinen amb la mateixa massa de carboni.
  2. b) Quina llei ponderal il·lustren aquestes dades i qui la va enunciar?
Resoldre
Practica★★☆Sense començar
El nitrogen forma diversos òxids. Fixant la massa de nitrogen en $14\ \text{g}$, les masses d'oxigen combinades són $16\ \text{g}$ en el monòxid de nitrogen,…

El nitrogen forma diversos òxids. Fixant la massa de nitrogen en $14\ \text{g}$, les masses d'oxigen combinades són $16\ \text{g}$ en el monòxid de nitrogen, $32\ \text{g}$ en el diòxid de nitrogen i $40\ \text{g}$ en el pentòxid de dinitrogen.

  1. a) Expressa la relació $16 : 32 : 40$ com a quocient de nombres enters senzills.
  2. b) Enuncia la llei ponderal que prediuen aquestes dades i explica'n el significat.
Resoldre
Practica★★★Sense començar
El clor forma quatre òxids: $\text{Cl}2\text{O}$, $\text{Cl}2\text{O}3$, $\text{Cl}2\text{O}5$ i $\text{Cl}2\text{O}7$ (masses atòmiques: $\text{Cl} = 35,5\ \text{u}$;…

El clor forma quatre òxids: $\text{Cl}_2\text{O}$, $\text{Cl}_2\text{O}_3$, $\text{Cl}_2\text{O}_5$ i $\text{Cl}_2\text{O}_7$ (masses atòmiques: $\text{Cl} = 35,5\ \text{u}$; $\text{O} = 16\ \text{u}$).

  1. a) Calcula la massa d'oxigen que es combina amb $71\ \text{g}$ de clor en cadascun dels quatre òxids.
  2. b) Comprova que aquestes masses guarden la relació d'enters senzills $1 : 3 : 5 : 7$.
  3. c) Prediu quina massa d'oxigen es combinaria amb $71\ \text{g}$ de clor en un hipotètic òxid $\text{Cl}_2\text{O}_9$ i enuncia amb les teves paraules la llei que has utilitzat.
Resoldre

De les lleis ponderals a l'estequiometria

Les tres lleis, juntes, són la raó per la qual una equació química ajustada no és només una convenció d'escriptura: és una afirmació sobre proporcions de massa que es pot comprovar amb una balança, i que permet predir quanta quantitat de reactiu cal o quanta de producte s'obtindrà en qualsevol reacció, per gran o petita que sigui.

Síntesi de l'aigua: dues molècules de H₂ i una de O₂ donen dues de H₂O, i una balança equilibrada mostra que 4 g + 32 g de reactius pesen el mateix que 36 g d'aigua 4 g H₂ + 32 g O₂ proporció fixa 36 g H₂O conservació de la massa 4 g 32 g 36 g
Practica★★☆Sense començar
La síntesi industrial de l'amoníac es resumeix així: $28\ \text{g}$ de nitrogen reaccionen amb $6\ \text{g}$ d'hidrogen i s'obtenen $34\ \text{g}$ d'amoníac. a) Quina…

La síntesi industrial de l'amoníac es resumeix així: $28\ \text{g}$ de nitrogen reaccionen amb $6\ \text{g}$ d'hidrogen i s'obtenen $34\ \text{g}$ d'amoníac.

  1. a) Quina massa d'hidrogen es necessita per reaccionar amb $56\ \text{g}$ de nitrogen?
  2. b) Quina massa d'amoníac es produirà aleshores?
  3. c) Indica quines dues lleis ponderals has aplicat i en quin apartat.
Resoldre
Practica★★★Sense començar
S'introdueixen en un reactor tancat $10\ \text{g}$ d'hidrogen i $64\ \text{g}$ d'oxigen per produir aigua. La proporció estequiomètrica en massa és $1\ \text{g}$…

S'introdueixen en un reactor tancat $10\ \text{g}$ d'hidrogen i $64\ \text{g}$ d'oxigen per produir aigua. La proporció estequiomètrica en massa és $1\ \text{g}$ d'hidrogen per cada $8\ \text{g}$ d'oxigen.

  1. a) Determina quin reactiu s'esgota primer i justifica-ho amb un càlcul.
  2. b) Calcula la massa d'aigua formada i la massa del reactiu que sobra.
  3. c) Comprova que la massa total dins del reactor abans de la reacció i després d'aquesta és la mateixa. Quina llei ho exigeix?
Resoldre
Practica★★★Sense començar
En un forn de calç s'escalfen $200\ \text{g}$ de pedra calcària (carbonat de calci pur) i s'obtenen $112\ \text{g}$ de calç viva (òxid de calci) i $88\ \text{g}$ de…

En un forn de calç s'escalfen $200\ \text{g}$ de pedra calcària (carbonat de calci pur) i s'obtenen $112\ \text{g}$ de calç viva (òxid de calci) i $88\ \text{g}$ de diòxid de carboni.

  1. a) Comprova que la massa es conserva en el procés.
  2. b) Expressa la relació estequiomètrica en massa carbonat de calci : òxid de calci : diòxid de carboni amb nombres enters.
  3. c) Prediu quina massa de calç viva i de diòxid de carboni produiran $500\ \text{g}$ de pedra calcària, indicant quines dues lleis ponderals fan possible aquesta predicció.
Resoldre

Resum

Veure tots els exercicis d'aquest apartat