Realitat virtual, augmentada i mixta

Explica amb les teves paraules què és la realitat virtual i què és la realitat augmentada, assenyalant la diferència principal entre les dues, i posa un exemple d'ús quotidià de cadascuna que no sigui el d'un videojoc.

Ordena aquestes tres experiències de menor a major sensació d'immersió i explica el criteri que has utilitzat: veure un vídeo de 360 graus a la pantalla del mòbil, recórrer un museu amb ulleres de realitat virtual i comandaments, i veure aparèixer un dinosaure sobre el llibre amb una aplicació de realitat augmentada.

Un vídeo de 360 graus permet mirar al teu voltant movent el mòbil o arrossegant amb el dit. Explica en què es diferencia aquesta experiència de la realitat virtual amb ulleres i com creus que s'enregistra un vídeo de 360 graus.

Algunes apps de realitat augmentada necessiten apuntar a una imatge concreta (un marcador) per mostrar el contingut i d'altres situen objectes directament sobre el terra o una taula. Explica la diferència entre les dues i posa un exemple d'ús de cada tipus.

Als titulars apareix sovint la paraula «metavers». Explica amb les teves paraules què se sol entendre per metavers i posa dos exemples d'activitats que la gent hi faria, assenyalant què tenen de virtual i què de real.

La imatge mostra una experiència educativa en la qual s'utilitzen diversos dispositius.

Explica per a què serveix cadascun dels elements assenyalats (1, 2 i 3) i raona si l'experiència de l'escena correspon a realitat virtual, augmentada o mixta.

Unes ulleres de realitat virtual porten, entre altres components, petites pantalles, lents i sensors de moviment. Explica per a què serveix cadascun d'aquests tres components i què passaria si fallés cadascun d'ells.

Algunes persones es maregen en utilitzar ulleres de realitat virtual perquè els ulls diuen «m'estic movent» i el cos diu «estic quiet». Explica a què es deu aquest mareig i quines tres recomanacions donaries per a les primeres sessions amb ulleres a l'aula.

Una aplicació de realitat augmentada mostra l'interior del cor bategant sobre la taula de l'aula quan s'apunta amb la càmera del mòbil. Explica quins elements del món real i quins elements virtuals es combinen a la pantalla i quins components del mòbil fan falta perquè funcioni.

Una app de realitat augmentada promet mesurar la teva habitació apuntant amb la càmera i col·locar un armari virtual per veure com queda. Explica quins sensors del mòbil intervenen i per què la mesura pot sortir amb alguns centímetres d'error.

Proposa dos usos educatius concrets de la realitat virtual, cadascun per a una assignatura diferent, i explica què aporta cadascun enfront de veure un vídeo o una foto del mateix contingut.

Un museu ofereix dues visites a distància: una amb ulleres de realitat virtual que recrea l'edifici complet i una altra amb realitat augmentada que projecta les obres sobre les parets de l'aula. Compara les dues opcions: equipament necessari, avantatges, límits i per a quin tipus de visita convé cadascuna.

Els estudiants de medicina practiquen operacions en realitat virtual i els mecànics assagen el muntatge de peces abans de tocar el motor real. Explica quins avantatges té practicar així enfront de fer-ho directament «de debò» i quines limitacions continua tenint la pràctica virtual.

El centre vol crear una visita virtual de l'institut per a l'alumnat que arribarà el curs vinent. Dissenya la visita: quins cinc espais mostraries, què podria fer el visitant a cadascun (mirar, moure's, tocar objectes) i quina tecnologia triaries, RV o RA, justificant-la.

La realitat virtual i l'augmentada poden ajudar l'alumnat amb diferents necessitats: recórrer un edifici abans de visitar-lo, veure text ampliat sobre el món real o practicar situacions socials. Analitza dues possibles ajudes i una barrera nova que aquestes tecnologies poden crear, i com l'evitaries.

Compara aquestes tres maneres de provar la realitat virtual: un visor de cartó amb el mòbil a dins, unes ulleres autònomes de gamma mitjana i el mòbil tot sol mostrant un vídeo de 360 graus. Valora el cost, la qualitat de l'experiència i la facilitat d'ús en una aula de 30 alumnes.

Dissenya una activitat de realitat mixta per aprendre geometria al teu curs: què veuria l'alumnat, què podria fer amb els comandaments o les mans, com participaria el professorat i com comprovaríeu que l'activitat realment ajuda a aprendre.

Un «bessó digital» és una còpia virtual d'un lloc real que es pot utilitzar per fer proves. Imagina un bessó digital del gimnàs de l'institut per provar on col·locar les màquines noves: explica quines dades farien falta per construir-lo, quines proves hi faríeu abans de moure res i quin estalvi suposaria.

Una empresa de reformes disposa de visors opacs de Realitat Virtual (RV) i d'ulleres transparents de Realitat Augmentada (RA) per a dos professionals: una arquitecta que dissenya i mostra el projecte als clients al seu estudi, i un lampista que ha d'instal·lar canonades dins d'una obra real seguint els plànols. a) Justifica tècnicament quina tecnologia (RV o RA) ha d'utilitzar cada professional i quin benefici operatiu aporta a la seva tasca. b) Prediu quins riscos de seguretat laboral i quins problemes pràctics passarien si el lampista intentés fer la seva feina a la bastida portant posat el visor de RV opac.

Durant una sessió de realitat virtual al taller, un alumne ensopega amb una motxilla mentre esquiva un objecte virtual i una altra alumna pateix marejos als 8 minuts de joc per girs bruscos. Com a responsable tècnic de l'aula: a) Justifica les causes tècniques i físiques d'ambdós incidents (perímetre del sistema guardià i desajust sensorial per latència). b) Dissenya el protocol de seguretat de l'aula: calcula l'àrea lliure mínima necessària per usuari (considerant un radi de moviment d'1,2 m) i determina les pautes de descans recomanades per evitar la fatiga visual i la cinetosi.

La direcció del centre proposa suprimir una sortida de camp de recollida i classificació de mostres botàniques per substituir-la per una visita immersiva en RV i estalviar costos d'autobús. Et demanen un informe tècnic: a) Rebat la proposta justificant dues limitacions tècniques i sensorials insubstituïbles de la RV per a aquesta activitat concreta. b) Dissenya una situació d'aprenentatge a Tecnologia o Ciències on la RV sí que suposi un avantatge tècnic indiscutible enfront d'una sortida real (per exemple, per risc o inaccessibilitat) i justifica per què.

A la setmana cultural del centre instal·lareu una experiència immersiva de RV que simula creuar una passarel·la entre dos edificis a 100 m d'alçària. a) Justifica quins factors tècnics del visor (camp de visió o FOV, àudio espacial 3D i taxa de refresc) enganyen el cervell per provocar una sensació de vertigen tan realista. b) Dissenya un protocol tècnic i de seguretat per al lloc: delimita l'espai físic necessari, defineix la funció del company assistent i descriu el procediment d'aturada d'emergència immediata si l'usuari perd l'equilibri.

Un fabricant de visors afirma: «amb la nostra aplicació de RV s'aprèn un 50 % més ràpid que amb el mètode tradicional». En revisar la lletra petita, descobreixes que van comparar 15 alumnes fent servir un joc interactiu en RV durant 30 minuts enfront de 15 alumnes llegint un text en fotocòpies en blanc i negre sense imatges durant el mateix temps. a) Detecta dos biaixos o errors metodològics en aquest estudi que invaliden l'afirmació publicitària. b) Dissenya un experiment rigorós (definint grup de control, variables que s'han de mantenir idèntiques i mètode d'avaluació) per comprovar si la RV accelera realment l'aprenentatge enfront d'altres recursos digitals interactius.

En una classe de Tecnologia de 50 minuts amb 30 alumnes, disposeu únicament de 2 visors de RV autònoms. Cada estudiant ha de fer una pràctica individual de 5 minuts: a) Demostra amb un càlcul si és possible que tot l'alumnat utilitzi els visors en una sola sessió sabent que el canvi de torn, ajustament i desinfecció del visor requereix 1,5 minuts entre alumne i alumne. b) Dissenya un sistema d'organització per estacions de treball perquè els 28 alumnes restants treballin de manera productiva mentre esperen el seu torn, calculant quantes sessions lectives completes caldran en total.