Com buscar a internet

Quan escrius una cerca passa alguna cosa abans que vegis la llista de resultats, com es mostra a la figura, però una de les caixes del procés està tapada.

Indica què passa a la caixa tapada i explica quin paper juga l'índex en la cerca.

Un web del barri es va crear ahir i encara no apareix al cercador, tot i que funciona perfectament si n'escrius l'adreça. Explica, fent servir el que saps de rastrejadors i índexs, per què passa això i què hauria de passar perquè comencés a aparèixer.

Explica amb les teves paraules què és una paraula clau i tria dues o tres paraules clau per cercar informació sobre cadascun d'aquests temes: (a) l'horari del tren entre Madrid i Segòvia, (b) una recepta de truita de patates sense ceba i (c) el volcà més alt del món. Justifica per què descartes paraules com «el», «de» o «vull».

En cercar per veu diem frases completes («quant triga a bullir un ou?»), però en escriure convé fer servir paraules clau («ou bullir temps»). Explica quina diferència hi ha entre totes dues maneres de cercar i transforma aquestes preguntes parlades en cerques escrites eficaces: (a) «quin és el riu més llarg d'Espanya?» i (b) «com puc arribar al museu en autobús?».

Una comanyera cerca «cotxes elèctrics segona mà barats preu» i obté milions de resultats, però gairebé cap no li serveix. Reescriu la seva cerca perquè sigui més precisa i explica almenys dos canvis concrets que has fet i per què milloren el resultat.

Explica què aconsegueix cadascun d'aquests trucs de cerca i posa un exemple de cerca en què sigui útil: (a) escriure una frase entre cometes, (b) posar el signe menys davant d'una paraula, (c) afegir el tipus de fitxer o el lloc on cercar.

Vols receptes de pasta sense gluten, però et molesten els resultats de restaurants italians. Construeix una única cerca que combini cometes i el signe menys per aconseguir-ho, i explica què fa cada part de la cerca que has escrit.

La paraula «mercuri» pot referir-se al planeta, a l'element químic o al déu romà. Dissenya tres cerques diferents que aconsegueixin resultats només sobre cadascun dels tres significats, i explica quina tècnica has fet servir per desambiguar.

A la llista de resultats d'un cercador, cada entrada sol mostrar tres parts: el títol en blau, l'adreça de la pàgina i un petit resum. Explica per a què serveix cadascuna d'aquestes parts a l'hora de decidir si un resultat t'interessa, i posa un exemple de títol i resum que et farien descartar un resultat sense obrir-lo.

Un company vol informació sobre els escacs per a un treball i escriu al cercador: «coses sobre els escacs que són interessants per al meu treball». Assenyala dos problemes d'aquesta cerca i reescriu-la perquè doni resultats útils.

La figura mostra tres resultats d'una cerca sobre el consum elèctric dels centres de dades, amb les dades que el cercador mostra de cadascun.

Indica quin resultat triaries per a un treball escolar i justifica la teva elecció explicant què et diu cada dada que apareix a la pàgina (el segell de «Publicitat», l'autoria i la data).

En cercar informació per a un projecte sobre «com reparar la pantalla trencada d'un mòbil», els tres primers resultats són enllaços a tallers comercials que ofereixen el seu servei de reparació amb pagament previ, en lloc de guies o tutorials tècnics pas a pas per fer-ho tu mateix.

1. a) Justifica per què el cercador situa aquestes pàgines en les primeres posicions enfront de tutorials lliures o col·laboratius.
2. b) Explica quins elements de la interfície del cercador et permeten identificar que es tracta de continguts patrocinats i no de resultats orgànics.
3. c) Dissenya una consulta avançada utilitzant operadors de cerca o termes concrets per descartar botigues i tallers comercials i localitzar exclusivament guies tècniques o manuals de reparació.

Dos alumnes cerquen des dels seus propis portàtils a l'aula la frase exacta «impacte ambiental del cotxe elèctric». A un d'ells li apareixen gairebé exclusivament articles sobre la contaminació de la mineria de liti, mentre que a l'altre li surten comparatives sobre la reducció d'emissions de CO2.

1. a) Interpreta quins mecanismes del cercador i de l'historial de navegació de cada usuari han provocat que obtinguin resultats tan dispars davant la mateixa cerca.
2. b) Prediu quin biaix tindrà el treball final de cada alumne si cap dels dos no contrasta les seves fonts.
3. c) Dissenya un procediment de dues accions tècniques que tots dos haurien d'aplicar al seu navegador per trencar aquesta «bombolla de filtres» i recopilar informació equilibrada.

Cerques opinions sobre un joc de taula molt nou i amb prou feines hi ha pàgines: gairebé tot és a xarxes socials i fòrums tancats que el cercador no rastreja. Explica quins límits tenen els cercadors davant d'aquest contingut i proposa dues vies alternatives per trobar aquesta informació.