L'impacte ambiental de la tecnologia

Explica amb les teves paraules què és el cicle de vida d'un producte i ordena les seves quatre fases: ús, extracció de primeres matèries, fi de vida i fabricació. Posa un exemple del que passa a cada fase en la vida d'una samarreta.

La figura mostra l'anell del cicle de vida d'un producte, però una de les fases està tapada.

Esbrina quina fase està tapada (què passa amb el producte quan el deixem de fer servir) i descriu què pot passar amb els seus materials en aquesta fase: les dues sortides possibles (abocador o recuperació) i per què importa quina de les dues passi.

La figura mostra un esquema orientatiu de com es reparteix la petjada ambiental d'un mòbil entre les fases del seu cicle de vida.

Interpreta el gràfic: quina fase pesa més en la petjada d'un mòbil i per què (mineria i fàbrica), què vol dir això per a les nostres decisions (què contamina més: canviar de mòbil cada any o carregar-lo cada dia) i quina fase podem allargar nosaltres per millorar el total.

La petjada ambiental d'un producte és tot el que «li costa» al planeta: materials, energia, aigua, transport i residus. Explica la idea amb el símil de les petjades a la sorra (el que deixem enrere encara que no ho vegem) i anomena tres petjades invisibles que deixa un simple llapis abans d'arribar a la teva mà.

Un mòbil conté desenes de materials diferents: metalls com el coure i l'or, terres rares, plàstics i vidre. Explica què vol dir que aquests materials s'«extreuen» (mineria, energia, llocs llunyans) i per què això fa que fabricar un mòbil nou costi molt més planeta que utilitzar-lo un any.

Segueix el rastre global d'un mòbil: minerals de diversos continents, fàbriques de components a l'Àsia, muntatge, transport en vaixell i camió fins a la teva botiga. Explica per què aquest viatge també forma part de la seva petjada i què té a veure amb el preu que pagues (i amb el que no pagues: els costos ambientals).

Durant la fase d'ús, l'impacte no s'atura: els aparells consumeixen electricitat, aigua o consumibles. Tria tres aparells de casa teva i descriu què consumeix cadascun mentre es fa servir (i quins consumibles amagats té, com les càpsules de cafè o els cartutxos de tinta).

Les etiquetes energètiques dels electrodomèstics classifiquen la seva eficiència amb lletres i colors. Explica quina informació donen (quant consumeix l'aparell en funcionar) i com fer-les servir a l'hora de comprar: compara dues rentadores de preu similar amb diferent lletra i raona quina surt més barata en total al cap de deu anys d'ús.

Al final de la seva vida, una joguina trencada pot anar a parar a les escombraries normals, a la deixalleria o reparada i heretada pel teu cosí. Compara aquests tres finals: què passa amb els seus materials en cada cas i quin dels tres allarga de debò la vida del producte.

Compara el cicle de vida d'una ampolla d'acer reutilitzable amb el de $200$ ampolletes d'un sol ús a l'any: materials i energia de fabricar cadascuna, quantes vegades s'utilitza cadascuna i quins residus generen. En quin moment l'ampolla reutilitzable comença a «guanyar»? Raona la conclusió.

Reparar allarga la vida útil i evita fabricar un producte nou. Descriu tres reparacions senzilles que allarguen la vida d'objectes de casa teva (canviar la bateria, cosir un botó, canviar una roda del patinet) i estima quants anys d'ús extra aconsegueix cadascuna respecte a llençar l'objecte.

L'ecodisseny és dissenyar els productes pensant des del principi en el seu impacte: que durin, es reparin, es desmuntin i es reciclin. Explica la idea i posa dues decisions concretes de disseny ecodissenyat per a una motxilla escolar (materials, cremalleres recanviables, colors i tints...).

Avalua un producte real de casa teva amb criteris d'ecodisseny: materials (reciclats o reciclables?), reparabilitat (es desmunta?, hi ha recanvis?), embalatge (necessari?, reciclable?) i durabilitat prevista. Posa-li una nota justificada en cada criteri i proposa dues millores de disseny que n'elevarien la nota.

L'obsolescència programada és dissenyar un producte perquè deixi de servir abans d'hora (bateries que no es canvien, peces de les quals no hi ha recanvis). Explica la idea amb un exemple conegut i raona a qui beneficia i a qui perjudica (usuaris, fabricants i planeta).

L'obsolescència percebuda no trenca el producte: ens fa sentir que és vell (la moda, l'últim model, el color d'aquest any). Explica la diferència amb l'obsolescència programada, posa un exemple de cadascuna i analitza quins mecanismes utilitzen la publicitat i les rebaixes per alimentar la percebuda.

Un fabricant de telèfons intel·ligents segella la carcassa i enganxa la bateria amb adhesiu estructural, sense vendre recanvis oficials al públic. Davant de les crítiques, l'empresa al·lega: «És una decisió tècnica imprescindible per fer el mòbil submergible (resistència IP68) i aconseguir un gruix menor de $8\ \text{mm}$».

1. a) Rebat aquest argument tècnic analitzant com resolen aquest compromís altres dissenys (per exemple, l'ús de juntes de goma estanques, microcargols i tires d'adhesiu elàstic d'extracció neta).
2. b) Explica l'impacte que té aquesta decisió de disseny en l'índex de reparabilitat del producte i en la generació de residus electrònics (RAEE) quan la bateria es degrada després de dos anys d'ús.
3. c) En el marc del «dret a reparar», dissenya una proposta de normativa tècnica que obligui els fabricants a garantir la reparabilitat sense forçar-los a renunciar a la protecció contra l'aigua.

Una empresa d'il·luminació dissenya una bombeta LED els condensadors de la qual fallen a les $2000\ \text{hores}$ d'ús, tot i que els díodes LED poden emetre llum durant $25\,000\ \text{hores}$. L'empresa al·lega que instal·lar components més duradors encariria la bombeta d'$1,50\ \text{€}$ a $2,30\ \text{€}$ i que «el consumidor prefereix pagar menys».

1. a) Demostra amb un càlcul quina opció resulta més rentable per a un usuari: comprar bombetes d'$1,50\ \text{€}$ que duren $2000\ \text{hores}$ o bombetes de $2,30\ \text{€}$ que duren $25\,000\ \text{hores}$ per cobrir un total de $50\,000\ \text{hores}$ d'il·luminació.
2. b) Justifica per què resulta tan difícil demostrar davant d'un tribunal que aquest disseny constitueix un cas intencionat d'obsolescència programada i no una simple decisió de reducció de costos.
3. c) Dissenya una proposta de llei amb dues mesures tècniques obligatòries (per exemple, un índex de reparabilitat visible, garanties proporcionals a la vida útil declarada o disponibilitat obligatòria de recanvis) que impedeixin aquestes pràctiques sense necessitat d'auditar internament el circuit de cada aparell.