Exercicis: La gestió sostenible dels recursos

Distingeix recurs renovable i no renovable aplicant-ho a aquests tres casos: un calador de peix, un bosc de ribera i un jaciment de carbó. Explica quina condició s'ha de complir perquè un recurs viu continuï comportant-se com a renovable.

Defineix sobreexplotació i posa un exemple real de recurs viu sobreexplotat, explicant quin senyal indica que l'aprofitament supera la capacitat de renovació del recurs.

Explica en què consisteixen aquestes tres eines de la pesca sostenible —vedes, quotes de captura i mides mínimes— i quin objectiu biològic persegueix cadascuna.

Defineix recurs natural i classifica aquests quatre en renovables, renovables només si es gestionen bé, o no renovables, justificant-ho: aigua d'un aqüífer fòssil, fusta d'una forest ordenada, petroli i vent.

Explica què és la capacitat de renovació d'un recurs viu i què passa quan la taxa d'extracció la supera de manera continuada, posant un exemple pesquer o forestal.

Explica quina informació necessita un gestor pesquer per fixar una quota de captura responsable (mida de l'estoc, edat de primera reproducció, reclutament anual) i quin risc corre la pesqueria si la quota es fixa amb dades antigues.

Descriu dues pràctiques que distingeixen l'agricultura ecològica de la convencional (ús d'insums, maneig del sòl, control de plagues) i explica què garanteix el segell oficial de producció ecològica.

Explica què és la gestió forestal sostenible i què certifiquen segells com FSC o PEFC en un moble o en un paquet de paper, indicant per què convé exigir-los.

La gràfica representa la taxa de renovació natural d'una pesqueria segons la mida de la seva població i la captura anual de la flota. a) Interpreta per què la renovació és nul·la en els dos extrems i màxima en mides intermèdies. b) Explica què representa el punt «?» i què passarà amb la població si la captura es manté per sobre de la renovació.

L'aqüicultura aporta ja prop de la meitat del peix que es consumeix al món. Analitza dos avantatges i dos impactes ambientals de les granges marines, i raona si es poden considerar la solució definitiva a la sobrepesca.

La desforestació d'un bosc desencadena efectes encadenats sobre el clima, el sòl i la biodiversitat. Explica aquesta cadena d'efectes i relaciona-la amb l'augment de $\text{CO}_2$ atmosfèric i amb la pèrdua de serveis ecosistèmics.

S'estima que un calador té un estoc de $100\,000\ \text{t}$ d'una espècie, amb una taxa de renovació natural del $8\ \%$ anual. a) Calcula la captura màxima sostenible teòrica. b) Explica què passarà amb l'estoc en els anys següents si la flota captura $10\,000\ \text{t}$ anuals. c) Indica dues incerteses del model que podrien fer insegura aquesta xifra.

Compara una plantació d'eucaliptus de torn curt destinada a pasta de paper amb un bosc mixt autòcton de la mateixa comarca: productivitat de fusta, biodiversitat allotjada, risc d'incendi i serveis ecosistèmics. Conclou quins criteris haurien de guiar les noves repoblacions.

El mar d'Aral va passar de ser el quart llac del món a gairebé desaparèixer en desviar-se els rius que l'alimentaven per regar cotó. Reconstrueix la cadena de decisions i d'efectes ecològics, socials i climàtics locals, i extreu una lliçó aplicable a la gestió dels rius espanyols.

Explica què és la «tragèdia dels comuns» utilitzant un calador de lliure accés, i analitza com intenten evitar-la tres eines: les quotes individuals, els vedats gestionats per les confraries de pescadors i les reserves marines.

Diferencia estrès hídric i sequera, i compara dues filosofies de gestió de l'aigua: augmentar l'oferta (transvasaments, dessaladores) enfront de gestionar la demanda (eficiència del reg, reutilització, tarifes). Indica un avantatge i un límit de cada filosofia.

Un calador d'anxova està esgotat després de dècades de sobrepesca. Dissenya un pla de gestió per recuperar-lo: mesures de veda, seguiment científic de l'estoc, control del compliment i calendari de reobertura, justificant cada decisió amb la biologia de l'espècie.

Dues parcel·les agrícoles contigües de 10 ha en una mateixa comarca mostren els balanços anuals següents: la Parcel·la A (intensiva) produeix 45 t/ha de cítrics, aplica 200 kg N/ha en fertilitzants inorgànics de síntesi, rega per inundació i consumeix 14.000 kWh/any en maquinària i bombament; la Parcel·la B (ecològica) produeix 28 t/ha amb cobertes vegetals, aporta compost madur a raó de 80 kg N/ha orgànic, rega per goteig i consumeix 6.500 kWh/any.

1. a) Prediu i justifica quines diferències quantitatives i qualitatives s'observaran entre totes dues parcel·les respecte a la lixiviació de nitrats cap a les aigües subterrànies, les emissions d'òxid nitrós (N₂O) a l'atmosfera i la taxa de segrest de carboni al sòl.
2. b) Un informe tècnic sosté que «atès que la Parcel·la B produeix menys quilos per hectàrea, la seva petjada ecològica per tona collita és necessàriament pitjor per al planeta que la de la Parcel·la A». Rebat aquesta afirmació analitzant l'energia fòssil incorporada en la síntesi de fertilitzants inorgànics (procés Haber-Bosch) i la degradació del capital natural a llarg termini.
3. c) Identifica dues externalitats ambientals negatives de la Parcel·la A que no estiguin reflectides en el preu final dels seus cítrics al mercat i proposa una mesura política o econòmica perquè els costos reals quedin internalitzats.

En una devesa extremenya conviuen l'aprofitament ramader, la caça i la conservació d'ocells amenaçats. Planteja el possible conflicte entre economia i conservació i proposa un model de gestió que els faci compatibles, explicant quins serveis ecosistèmics sosté la devesa.

Un model de gestió pesquera basat en la Captura Màxima Sostenible (CMS) va estimar la capacitat de càrrega (K) d'una població de lluç en 100.000 t i va fixar la quota anual constant en el valor teòric de màxima productivitat, assumint que l'estoc s'havia d'estabilitzar en K/2 (50.000 t). Tanmateix, després de quatre anys aplicant rígidament aquesta quota, la biomassa reproductora va col·lapsar a menys de 15.000 t.

1. a) Justifica, basant-te en la corba de creixement logístic poblacional, per què gestionar una població situant-la de manera permanent en K/2 constitueix un punt d'equilibri inestable enfront de fluctuacions ambientals imprevistes (com anomalies tèrmiques o baixades en el reclutament).
2. b) El model clàssic de CMS va tractar la població com una massa homogènia de biomassa en quilograms. Explica quins factors biològics crucials (com l'estructura per edats, la fecunditat exponencial dels grans reproductors i la selectivitat dels arts de pesca) va ignorar aquest càlcul i com això va precipitar el col·lapse.
3. c) Dissenya una regla de control de captures sota l'enfocament de precaució per a aquest calador: defineix un punt de referència límit (Blím) i un punt de referència de precaució o objectiu (Bpa), i detalla quines mesures automàtiques d'ajust de quota o veda s'han d'activar si l'estoc cau a cadascuna d'aquestes zones.

Una comarca viu del regadiu intensiu que està esgotant el seu aqüífer. a) Analitza el conflicte entre l'ocupació actual i la sostenibilitat del recurs. b) Dissenya una transició ordenada (canvi de conreus, modernització del reg, reutilització, preu de l'aigua) que redueixi l'extracció sense abandonar la comarca. c) Raona qui hauria de pagar el cost de la transició i per què.

Compara tres fonts de proteïna per a la dieta espanyola —pesca extractiva, aqüicultura i llegums— en termes d'eficiència tròfica, petjada ecològica, dependència de recursos externs (pinsos, caladors) i impactes. Argumenta quina combinació seria més sostenible i quins canvis de consum implicaria.

Durant un migdia assolellat i ventós d'abril a la península Ibèrica, la generació eòlica i solar fotovoltaica instantània arriba a cobrir el 105 % de la demanda elèctrica, desplomant el preu al mercat majorista a 0,0 €/MWh i obligant l'operador del sistema (REE) a ordenar abocaments renovables (desconnexió de parcs). No obstant això, a les 22:00 d'aquell mateix dia, les centrals de cicle combinat de gas natural han d'aportar el 30 % de l'electricitat consumida.

1. a) A partir d'aquestes dades, interpreta la diferència entre potència instal·lada i gestionabilitat de la xarxa, i justifica per què augmentar indefinidament el nombre de parcs solars no resol per si sol la demanda nocturna.
2. b) Avalua dues solucions tècniques viables per emmagatzemar o gestionar aquest excedent diürn a Espanya (com les centrals hidroelèctriques de bombament reversible i l'hidrogen verd), comparant la seva eficiència energètica neta i les seves possibles servituds territorials o ambientals.
3. c) Rebat l'afirmació que «la transició energètica consisteix simplement a substituir els generadors fòssils per renovables per mantenir l'actual ritme de consum», argumentant per què les polítiques d'estalvi i eficiència són indispensables davant dels límits biofísics de materials crítics i sòl.

Una gran empresa tonyinaire de setge industrial que opera a l'oceà Índic ha obtingut una prestigiosa certificació blava de pesca sostenible per comercialitzar les seves conserves a la Unió Europea. Això no obstant, una auditoria independent revela tres fets: 1) la flota utilitza dispositius de concentració de peixos (FAD) que provoquen un 15 % de captures accidentals de tortugues marines i taurons juvenils; 2) les confraries artesanals locals pesquen tonyina una a una amb línia de mà gairebé sense descartes, però no tenen segell perquè l'auditoria inicial costa més de 35.000 €; i 3) els observadors independents només estan embarcats en el 10 % de les marees de la flota certificada.

1. a) Avalua críticament si aquesta certificació garanteix una explotació veritablement ecològica o si es tracta d'un cas de blanqueig ecològic (greenwashing), justificant la teva resposta amb les dades de selectivitat i control.
2. b) Analitza com aquest sistema d'etiquetatge voluntari distorsiona la competència al mercat, penalitzant les pesqueries artesanals de menor impacte ambiental enfront de les grans flotes industrials.
3. c) A partir d'aquest cas, rebat l'argument que «la sobrepesca global es pot frenar confiant en la compra individual responsable del consumidor» i proposa dues mesures de regulació pública vinculants que els Estats haurien d'imposar d'ofici a totes les flotes.