Exercicis: Com cercar a internet

Explica amb les teves paraules què és una paraula clau i tria dues o tres paraules clau per cercar informació sobre cadascun d'aquests temes: (a) l'horari del tren entre Madrid i Segòvia, (b) una recepta de truita de patates sense ceba i (c) el volcà més alt del món. Justifica per què descartes paraules com «el», «de» o «vull».

Aquestes quatre cerques estan desordenades: «ocells nocturns d'Espanya», «ocells», «duc», «ocells d'Espanya». Ordena-les de la que donaria més resultats a la que en donaria menys i explica quina relació hi ha entre com és de concreta una cerca i el nombre de resultats que retorna.

Quan escrius una cerca passa alguna cosa abans que vegis la llista de resultats, com es mostra a la figura, però una de les caixes del procés està tapada.

Indica què passa a la caixa tapada i explica quin paper juga l'índex en la cerca.

A la llista de resultats d'un cercador, cada entrada sol mostrar tres parts: el títol en blau, l'adreça de la pàgina i un petit resum. Explica per a què serveix cadascuna d'aquestes parts a l'hora de decidir si un resultat t'interessa, i posa un exemple de títol i resum que et farien descartar un resultat sense obrir-lo.

En cercar per veu diem frases completes («quant triga a bullir un ou?»), però en escriure convé fer servir paraules clau («ou bullir temps»). Explica quina diferència hi ha entre totes dues maneres de cercar i transforma aquestes preguntes parlades en cerques escrites eficaces: (a) «quin és el riu més llarg d'Espanya?» i (b) «com puc arribar al museu en autobús?».

Quan comences a escriure, el cercador et suggereix frases completes abans que acabis. Explica què és l'autocompletat, d'on surten aquests suggeriments i com pots aprofitar-los per millorar una cerca sobre «tipus de roques».

Vols saber quant viu un canari i si pot menjar fruita. Escriu les dues cerques que faries fent servir només paraules clau, sense preguntes completes, i explica quines paraules has tret i per què.

Un company vol informació sobre els escacs per a un treball i escriu al cercador: «coses sobre els escacs que són interessants per al meu treball». Assenyala dos problemes d'aquesta cerca i reescriu-la perquè doni resultats útils.

Una comanyera cerca «cotxes elèctrics segona mà barats preu» i obté milions de resultats, però gairebé cap no li serveix. Reescriu la seva cerca perquè sigui més precisa i explica almenys dos canvis concrets que has fet i per què milloren el resultat.

Explica què aconsegueix cadascun d'aquests trucs de cerca i posa un exemple de cerca en què sigui útil: (a) escriure una frase entre cometes, (b) posar el signe menys davant d'una paraula, (c) afegir el tipus de fitxer o el lloc on cercar.

Dos companys escriuen exactament la mateixa cerca als seus mòbils i el primer de la llista de resultats no és el mateix en tots dos. Explica almenys dues raons per les quals pot passar això i proposa una manera de comprovar quina d'aquestes raons és la veritable.

La figura mostra tres resultats d'una cerca sobre el consum elèctric dels centres de dades, amb les dades que el cercador mostra de cadascun.

Indica quin resultat triaries per a un treball escolar i justifica la teva elecció explicant què et diu cada dada que apareix a la pàgina (el segell de «Publicitat», l'autoria i la data).

La cerca d'imatges permet filtrar per mida, per color i per tipus de llicència d'ús. Explica per a què serveix cadascun d'aquests filtres i raona per què el filtre de llicències és especialment important si faràs servir la imatge al blog de l'institut.

Vols receptes de pasta sense gluten, però et molesten els resultats de restaurants italians. Construeix una única cerca que combini cometes i el signe menys per aconseguir-ho, i explica què fa cada part de la cerca que has escrit.

Un web del barri es va crear ahir i encara no apareix al cercador, tot i que funciona perfectament si n'escrius l'adreça. Explica, fent servir el que saps de rastrejadors i índexs, per què passa això i què hauria de passar perquè comencés a aparèixer.

A més dels cercadors generalistes hi ha cercadors acadèmics i biblioteques digitals escolars. Compara quin tipus de resultats ofereix cadascun i tria quin faries servir per a cada tasca: (a) el preu d'unes vambes, (b) un article seriós sobre els volcans per a un treball i (c) l'horari del cinema.

Has de fer un treball sobre el consum elèctric dels centres de dades. Dissenya la teva estratègia de cerca completa: la primera cerca que escriuries, com l'aniries refinant segons els resultats, quins trucs o operadors faries servir i com decidiràs que ja tens prou informació.

Un company afirma: «el primer resultat de la llista sempre és el millor, per això està el primer». Explica per què aquesta idea pot ser falsa, quins factors col·loquen una pàgina a dalt dels resultats i què miraries tu abans de fiar-te d'un resultat.

En cercar informació per a un projecte sobre «com reparar la pantalla trencada d'un mòbil», els tres primers resultats són enllaços a tallers comercials que ofereixen el seu servei de reparació amb pagament previ, en lloc de guies o tutorials tècnics pas a pas per fer-ho tu mateix.

1. a) Justifica per què el cercador situa aquestes pàgines en les primeres posicions enfront de tutorials lliures o col·laboratius.
2. b) Explica quins elements de la interfície del cercador et permeten identificar que es tracta de continguts patrocinats i no de resultats orgànics.
3. c) Dissenya una consulta avançada utilitzant operadors de cerca o termes concrets per descartar botigues i tallers comercials i localitzar exclusivament guies tècniques o manuals de reparació.

Dos alumnes cerquen des dels seus propis portàtils a l'aula la frase exacta «impacte ambiental del cotxe elèctric». A un d'ells li apareixen gairebé exclusivament articles sobre la contaminació de la mineria de liti, mentre que a l'altre li surten comparatives sobre la reducció d'emissions de CO2.

1. a) Interpreta quins mecanismes del cercador i de l'historial de navegació de cada usuari han provocat que obtinguin resultats tan dispars davant la mateixa cerca.
2. b) Prediu quin biaix tindrà el treball final de cada alumne si cap dels dos no contrasta les seves fonts.
3. c) Dissenya un procediment de dues accions tècniques que tots dos haurien d'aplicar al seu navegador per trencar aquesta «bombolla de filtres» i recopilar informació equilibrada.

Cerques «quants ossos té el cos humà?» i el cercador mostra a dalt de tot una resposta destacada que diu «més de 300». Aquesta xifra correspon a un nadó, no a un adult. Explica per què el cercador pot mostrar una resposta destacada enganyosa i què faries per comprovar-la abans de fer-la servir.

La paraula «mercuri» pot referir-se al planeta, a l'element químic o al déu romà. Dissenya tres cerques diferents que aconsegueixin resultats només sobre cadascun dels tres significats, i explica quina tècnica has fet servir per desambiguar.

El centre vol recomanar un cercador per als ordinadors de l'aula d'informàtica. Estableix quatre criteris de comparació (per exemple: privadesa, publicitat, qualitat de resultats, filtres) i, amb aquests criteris, redacta una recomanació justificada sense necessitat de donar marques concretes.

Cerques opinions sobre un joc de taula molt nou i amb prou feines hi ha pàgines: gairebé tot és a xarxes socials i fòrums tancats que el cercador no rastreja. Explica quins límits tenen els cercadors davant d'aquest contingut i proposa dues vies alternatives per trobar aquesta informació.