Investigació i ideació

Explica amb les teves paraules què és el Design Thinking i per què es diu que posa la persona usuària al centre del procés.

Aquestes fases del Design Thinking estan desordenades: (a) prototipar, (b) definir el problema, (c) avaluar amb usuaris, (d) empatitzar, (e) idear. Ordena-les i explica amb una frase què es fa en cadascuna.

L'esquema mostra les fases del Design Thinking, però una d'elles està tapada amb un signe d'interrogació, com es mostra a la figura.

Indica quina fase falta, en què consisteix i per què la fletxa de tornada enrere és una part important del procés.

Explica què significa «empatitzar» en Design Thinking i anomena dues tècniques concretes que serveixen per conèixer millor les persones usuàries (entrevista, observació, qüestionari...), amb una frase sobre cadascuna.

L'equip d'un institut vol reduir el plàstic que es genera a la cantina. Escriu tres preguntes que faries a les persones usuàries (alumnat, personal de cuina) en la fase d'empatitzar, i explica quina informació esperes obtenir amb cadascuna.

Aquestes preguntes d'entrevista estan mal formulades: (a) «oi que et sembla horrible l'app actual?», (b) «t'agrada l'app: sí o no?» i (c) «usaries una app amb pantalles blaves i lletra gran?». Explica què falla en cadascuna (pregunta dirigida, pregunta tancada, pregunta amb la solució inclosa) i reescriu-les correctament.

En la fase de definir es redacta un enunciat del problema centrat en les persones. Reescriu com un bon enunciat de problema aquesta frase mal plantejada: «l'alumnat arriba tard a primera hora perquè és un desastre organitzant-se».

Un mapa d'empatia recull el que la persona usuària diu, pensa, sent i fa. Tria com a usuària una persona que utilitza la biblioteca de l'institut i completa amb contingut raonable almenys dos dels quatre quadrants, explicant d'on trauries aquesta informació.

En la fase d'empatia per dissenyar un dispensador tecnològic de medicació per a persones grans que viuen soles, un equip va recopilar dues dades aparentment contradictòries:

1. En una enquesta prèvia, el 88 % va afirmar que «mai oblida prendre les seves pastilles a la seva hora i que no necessita ajuda tècnica».

2. Durant l'observació directa a les seves llars, es va detectar que el 62 % tenia pastillers desordenats, caixes obertes amb blisters caducats i dubtes recurrents sobre si ja havien pres la dosi del matí.

1. a) Justifica per què es produeix aquesta discrepància analitzant les limitacions del mètode declaratiu (enquesta) enfront de l'observacional en aquest perfil d'usuari.
2. b) A partir de la tensió detectada entre el que diuen i el que fan, formula la definició del problema (POV: usuari + necessitat + insight) evitant solucions preconcebudes i redacta dues preguntes generadores de repte («Com podríem...?») que ataquin la veritable causa arrel.

En una pluja d'idees en equip hi ha dues regles bàsiques: no criticar les idees dels altres durant la sessió i cercar quantitat abans que qualitat. Explica per què cadascuna d'aquestes regles ajuda a generar millors solucions.

La tècnica de les preguntes «com podríem...?» obre la fase d'ideació. Escriu tres preguntes «com podríem...?» per al repte de millorar la motxilla escolar (pes, organització, visibilitat nocturna...) i tria la que més t'interessi, justificant la teva elecció.

Després d'idear vint propostes cal quedar-se amb dues. Explica la diferència entre divergir i convergir en un procés d'ideació i anomena tres criteris útils per seleccionar les idees (viabilitat, cost, impacte, originalitat...), amb un exemple de com s'aplicaria un d'ells.

Per a què serveix construir un prototip encara que sapiguem per endavant que no serà la versió final? Dona dues raons concretes (aprendre abans de gastar, mostrar i recollir opinions...).

Explica la diferència entre un prototip de baixa fidelitat (per exemple, de cartó o dibuixat) i un d'alta fidelitat, i raona per què en les primeres fases d'un projecte convé començar pels de baixa fidelitat encara que no funcionin de debò.

La taula següent mostra els resultats d'una prova d'usabilitat d'un prototip funcional de taquilles intel·ligents per a un poliesportiu municipal, avaluada amb dos grups de 10 usuaris cadascun:

• Grup A (joves de 16 a 25 anys habituals del centre): temps mitjà d'obertura 8,2 s; taxa d'èxit al primer intent: 95 %; consultes al panell d'ajuda: 0.

• Grup B (persones de 60 a 75 anys usuàries de gimnàstica de manteniment): temps mitjà d'obertura 54,6 s; taxa d'èxit al primer intent: 20 %; consultes al panell d'ajuda: 85 % (el 70 % va abandonar en no entendre el teclat numèric capacitiu sense resposta tàctil ni confirmació sonora).

1. a) Interpreta aquests resultats: rebat la conclusió de l'equip que «la màquina funciona bé i el problema és la falta de competència digital de la gent gran». Justifica quins principis de disseny accessible i interfícies físiques s'han ignorat.
2. b) Dissenya una prova d'avaluació A/B per a un nou prototip: descriu la variant proposada per resoldre la barrera detectada, quines condicions de l'entorn has de controlar i quines dues mètriques quantitatives determinaran si el redisseny és vàlid abans de fabricar les taquilles definitives.