Planificació de projectes

Explica amb les teves paraules què és un diagrama de Gantt i per a què serveix en un projecte tecnològic. Anomena almenys dues coses que es poden saber mirant-lo.

En un diagrama de Gantt, què representa l'eix horitzontal i què es llista en el vertical? Explica a més què significa que dues barres se solapin en el temps.

Explica què és una fita (en anglès, milestone) dins de la planificació d'un projecte i posa dos exemples de fites en un projecte de construcció d'una maqueta per a la fira de l'institut.

Per construir una maqueta de pont, un equip té aquestes tasques desordenades: (a) provar la resistència de la maqueta, (b) cercar informació sobre ponts, (c) dibuixar el disseny triat, (d) comprar els materials, (e) muntar les peces. Ordena-les de manera raonable i assenyala quines no podrien començar fins a haver acabat una altra.

La figura mostra el diagrama de Gantt d'un projecte de sis setmanes, però la barra de la tasca «Documentació» està incompleta: dura dues setmanes i només pot començar quan s'acaba el muntatge, com es mostra a la figura.

Indica en quina setmana ha d'acabar la barra de «Documentació» i explica com ho has deduït. Quines dues tasques s'estan realitzant alhora durant la setmana 5?

Un projecte té aquestes barres en el seu diagrama de Gantt: A (setmanes 1-2), B (setmana 3), C (setmanes 3-4) i D (setmana 5). Indica en quines setmanes hi ha dues tasques en marxa alhora i en quines només una, i explica què significa això per a l'organització de l'equip.

Un projecte té aquestes tasques: A (disseny, 3 setmanes), B (comprar materials, 1 setmana, depèn d'A), C (muntar, 2 setmanes, depèn d'A i de B), D (provar, 1 setmana, depèn de C) i E (redactar la memòria, 2 setmanes, es pot fer des del principi). Calcula la durada mínima del projecte i explica quina tasca no retarda el final encara que s'allargui una setmana més.

Explica amb les teves paraules què és el camí crític d'un projecte i per què un retard en una tasca que està en el camí crític retarda tot el projecte, mentre que en altres tasques no passa.

El cronograma d'un braç robòtic classificador consta de quatre tasques: A (Disseny cinemàtic, 2 setmanes), B (Mecanització i muntatge del xassís, 4 setmanes, després d'A), C (Programació del control de motors, 2 setmanes, després d'A) i D (Integració maquinari-programari i calibratge, 1 setmana, després de finalitzar B i C).

1. a) Determina la durada total del projecte, el camí crític i la folgança total de la tasca C.
2. b) Durant l'execució, la tasca B pateix un retard d'1 setmana per falta de broques per al torn. Justifica numèricament què li passa a la folgança de la tasca C i com repercuteix en la data final de lliurament del projecte.
3. c) Suposa ara que, partint de la situació inicial, la tasca C patís un retard imprevist de 3 setmanes. Raona si canviaria el camí crític del projecte i quina seria la nova durada global.

En un projecte planificat amb un diagrama de Gantt, la tasca «impressió de peces» (setmana 3) es retarda una setmana, i d'aquesta depèn el muntatge previst per a la setmana 4. Explica què passa amb el final del projecte i proposa dues mesures que l'equip podria prendre per recuperar el termini.

En la setmana 3 d'un projecte coincideixen tres tasques: B (necessita 2 persones), C (1 persona) i D (1 persona), però l'equip només té 3 persones. (a) Representa la càrrega de personal d'aquesta setmana (tasques enfront de capacitat). (b) Indica en quantes persones se supera la capacitat disponible. (c) Sabent que la tasca C té una setmana de marge, proposa un ajust de la planificació que no superi la capacitat i comprova que el projecte no s'allarga (anivellament de recursos).

Un equip revisa el seu projecte a mig camí i compara allò planificat amb allò realment executat, com es mostra a la figura.

(a) Indica quina tasca s'ha retardat respecte al que s'havia planificat i quantes setmanes. (b) Raona en quina setmana acabarà el projecte segons la marxa real, sabent que el previst era acabar en la setmana 5. (c) Proposa dues mesures que podrien haver evitat o absorbit aquest retard.

Explica la diferència entre planificar un projecte complet des del principi (mètode en cascada) i treballar amb metodologies Agile per cicles curts. Posa un exemple de projecte del teu entorn on encaixi millor cada enfocament i justifica-ho.

En les metodologies Agile es treballa en «sprints». Explica què és un sprint, què ha d'existir al final de cadascun (un increment del producte que funciona) i què es fa a la reunió de revisió que el tanca.

Un equip construeix la maqueta a escala d'un pont atirantat d'1,5 m de llum. Per organitzar la feina, decideixen no fer servir un diagrama de Gantt i aplicar una metodologia Agile pura amb esprints d'una setmana. En el segon esprint decideixen modificar la inclinació de les torres principals per millorar l'estètica i la rigidesa lateral; no obstant això, els taulers de fusta ja havien estat tallats per làser en el primer esprint i les sabates de guix ja estaven completament fraguades.

1. a) Justifica per què el principi àgil d'«adaptació contínua al canvi enfront del seguiment d'un pla» va fracassar en aquest context físic en comparació amb el que passaria en un projecte de programari.
2. b) Dissenya una proposta de gestió híbrida (predictiva i àgil) per a aquest projecte: especifica quines fases s'han de gestionar de manera estrictament seqüencial mitjançant Gantt amb camí crític i en quins lliurables o tasques sí que resulta avantatjós aplicar iteracions curtes.