Exercicis: Recerca i ideació

Explica amb les teves paraules què és el Design Thinking i per què es diu que posa la persona usuària al centre del procés.

Aquestes fases del Design Thinking estan desordenades: (a) prototipar, (b) definir el problema, (c) avaluar amb usuaris, (d) empatitzar, (e) idear. Ordena-les i explica amb una frase què es fa en cadascuna.

L'esquema mostra les fases del Design Thinking, però una d'elles està tapada amb un signe d'interrogació, com es mostra a la figura.

Indica quina fase falta, en què consisteix i per què la fletxa de tornada enrere és una part important del procés.

Explica què significa «empatitzar» en Design Thinking i anomena dues tècniques concretes que serveixen per conèixer millor les persones usuàries (entrevista, observació, qüestionari...), amb una frase sobre cadascuna.

En la fase de definir es redacta un enunciat del problema centrat en les persones. Reescriu com un bon enunciat de problema aquesta frase mal plantejada: «l'alumnat arriba tard a primera hora perquè és un desastre organitzant-se».

Per a què serveix construir un prototip encara que sapiguem per endavant que no serà la versió final? Dona dues raons concretes (aprendre abans de gastar, mostrar i recollir opinions...).

En la fase d'avaluar, el prototip es prova amb persones usuàries reals. Explica per què no n'hi ha prou amb provar-lo entre els membres de l'equip que l'han dissenyat (coneixen la idea, no són imparcials).

Anomena tres normes de convivència en equip que milloren una sessió d'ideació (escoltar, no interrompre, repartir torns, registrar totes les idees...) i explica breument què aporta cadascuna.

En una pluja d'idees en equip hi ha dues regles bàsiques: no criticar les idees dels altres durant la sessió i cercar quantitat abans que qualitat. Explica per què cadascuna d'aquestes regles ajuda a generar millors solucions.

L'equip d'un institut vol reduir el plàstic que es genera a la cantina. Escriu tres preguntes que faries a les persones usuàries (alumnat, personal de cuina) en la fase d'empatitzar, i explica quina informació esperes obtenir amb cadascuna.

Explica la diferència entre un prototip de baixa fidelitat (per exemple, de cartó o dibuixat) i un d'alta fidelitat, i raona per què en les primeres fases d'un projecte convé començar pels de baixa fidelitat encara que no funcionin de debò.

La tècnica de les preguntes «com podríem...?» obre la fase d'ideació. Escriu tres preguntes «com podríem...?» per al repte de millorar la motxilla escolar (pes, organització, visibilitat nocturna...) i tria la que més t'interessi, justificant la teva elecció.

Aquestes preguntes d'entrevista estan mal formulades: (a) «oi que et sembla horrible l'app actual?», (b) «t'agrada l'app: sí o no?» i (c) «usaries una app amb pantalles blaves i lletra gran?». Explica què falla en cadascuna (pregunta dirigida, pregunta tancada, pregunta amb la solució inclosa) i reescriu-les correctament.

Un mapa d'empatia recull el que la persona usuària diu, pensa, sent i fa. Tria com a usuària una persona que utilitza la biblioteca de l'institut i completa amb contingut raonable almenys dos dels quatre quadrants, explicant d'on trauries aquesta informació.

Després d'idear vint propostes cal quedar-se amb dues. Explica la diferència entre divergir i convergir en un procés d'ideació i anomena tres criteris útils per seleccionar les idees (viabilitat, cost, impacte, originalitat...), amb un exemple de com s'aplicaria un d'ells.

En una sessió d'ideació, un membre de l'equip respon a cada proposta dels altres amb un «això no funcionarà». Indica quina regla de la pluja d'idees està incomplint, quin efecte té aquesta actitud sobre la quantitat i la qualitat de les idees del grup i com hauria d'actuar qui modera la sessió.

En la fase d'empatia per dissenyar un dispensador tecnològic de medicació per a persones grans que viuen soles, un equip va recopilar dues dades aparentment contradictòries:

1. En una enquesta prèvia, el 88 % va afirmar que «mai oblida prendre les seves pastilles a la seva hora i que no necessita ajuda tècnica».

2. Durant l'observació directa a les seves llars, es va detectar que el 62 % tenia pastillers desordenats, caixes obertes amb blisters caducats i dubtes recurrents sobre si ja havien pres la dosi del matí.

1. a) Justifica per què es produeix aquesta discrepància analitzant les limitacions del mètode declaratiu (enquesta) enfront de l'observacional en aquest perfil d'usuari.
2. b) A partir de la tensió detectada entre el que diuen i el que fan, formula la definició del problema (POV: usuari + necessitat + insight) evitant solucions preconcebudes i redacta dues preguntes generadores de repte («Com podríem...?») que ataquin la veritable causa arrel.

Un equip d'estudiants vol reduir la despesa energètica per climatització al taller de Tecnologia. La seva primera idea va ser «instal·lar termòstats intel·ligents wifi a cada radiador». L'equip es va abocar exclusivament a programar el microcontrolador i buscar sensors barats, descartant explorar altres vies. Després d'un mes de proves, van comprovar que la despesa energètica amb prou feines va variar un 2 %, ja que el problema real eren els corrents d'aire per fusteries defectuoses i mals hàbits de ventilació.

1. a) Identifica els dos errors metodològics comesos en la fase d'ideació (fixació funcional i validació prematura) i explica el seu impacte tècnic en el resultat del projecte.
2. b) Aplica la tècnica SCAMPER a la idea inicial («termòstats wifi als radiadors») desenvolupant almenys quatre verbs d'acció (p. ex., Modificar, Eliminar, Reordenar, Substituir) per generar solucions tecnològiques i de gestió d'aula radicalment diferents que ataquin les veritables causes del problema.

Una empresa de mobiliari escolar ha fabricat una presèrie de 100 unitats d'un nou pupitre ergonòmic regulable sense haver realitzat proves d'usuari prèvies. En lliurar-los en un centre pilot sorgeixen dos problemes crítics: el mecanisme d'ajust d'alçària per maneta queda bloquejat amb freqüència per falta de joc dimensional davant la pols ambiental, i els alumnes de percentil inferior a P10 no recolzen els peus a terra, provocant fatiga postural després de 45 minuts.

1. a) Dissenya un pla d'avaluació tècnica i ergonòmica amb usuaris reals per a aquest pupitre ja fabricat: defineix la mostra de subjectes (criteris de selecció), tres tasques de prova mesurables i dues variables quantitatives de rendiment biomecànic o funcional a registrar.
2. b) Determina, justificant la teva resposta segons el cost i la viabilitat tècnica, quin defecte es pot corregir mitjançant una adaptació o retrofitting i quin exigiria un redisseny estructural complet de la matriu de fabricació.

Dissenya un miniprocés de Design Thinking complet per millorar la sala d'estudi del teu institut: per a cada fase indica la tècnica concreta que faries servir, amb qui l'aplicaries, quin lliurable produiries i quant de temps hi dedicaries, i justifica la coherència del pla complet.

La taula següent mostra els resultats d'una prova d'usabilitat d'un prototip funcional de taquilles intel·ligents per a un poliesportiu municipal, avaluada amb dos grups de 10 usuaris cadascun:

• Grup A (joves de 16 a 25 anys habituals del centre): temps mitjà d'obertura 8,2 s; taxa d'èxit al primer intent: 95 %; consultes al panell d'ajuda: 0.

• Grup B (persones de 60 a 75 anys usuàries de gimnàstica de manteniment): temps mitjà d'obertura 54,6 s; taxa d'èxit al primer intent: 20 %; consultes al panell d'ajuda: 85 % (el 70 % va abandonar en no entendre el teclat numèric capacitiu sense resposta tàctil ni confirmació sonora).

1. a) Interpreta aquests resultats: rebat la conclusió de l'equip que «la màquina funciona bé i el problema és la falta de competència digital de la gent gran». Justifica quins principis de disseny accessible i interfícies físiques s'han ignorat.
2. b) Dissenya una prova d'avaluació A/B per a un nou prototip: descriu la variant proposada per resoldre la barrera detectada, quines condicions de l'entorn has de controlar i quines dues mètriques quantitatives determinaran si el redisseny és vàlid abans de fabricar les taquilles definitives.

Per a un projecte de millora de la mobilitat sostenible i segura a l'entorn de l'institut, tres membres de l'equip proposen tècniques diferents per investigar les necessitats de l'alumnat:

• Proposta 1: Un qüestionari digital anònim enviat per correu amb preguntes tancades sobre com es desplacen i si farien servir bicicleta.

• Proposta 2: Observació de camp no participant en els accessos al centre durant cinc dies lectius (de 8:00 a 8:30 h), registrant aforaments, trajectòries, tipus de vehicles i punts de conflicte.

• Proposta 3: Entrevistes en profunditat semiestructurades a quatre alumnes que van patir caigudes o incidents lleus en patinet o bicicleta el darrer trimestre.

1. a) Analitza quina informació crítica aportarà i quin biaix metodològic introdueix cadascuna de les tres propostes en aquest cas particular (desitjabilitat social, manca de representativitat o biaix de l'observador).
2. b) Justifica una estratègia de recerca que combini seqüencialment dues d'aquestes tècniques per obtenir la base de dades empírica més sòlida abans de passar a la fase de definició.

El teu equip dubta entre tres idees per reduir les cues de la cantina: (1) comandes per app, (2) un segon punt de venda i (3) menú del dia preenvasat. Construeix una matriu de decisió amb almenys quatre criteris ponderats (cost, rapidesa d'implantació, impacte en la cua, acceptació de l'alumnat), puntua cada idea d'1 a 5 raonant cada puntuació i defensa la guanyadora amb els números.

Un dissenyador famós va realitzar l'afirmació següent: «si hagués preguntat a la gent què volia, m'hauria demanat un cavall més ràpid». Analitza críticament la frase: posa un exemple on refiar-se només de la petició literal de l'usuari porta a una solució mediocre i un altre on ignorar els usuaris porta al desastre, i conclou quin paper ha de tenir la fase d'empatitzar.

Repte del tema. Com pots optimitzar el consum elèctric a la teva llar aplicant la gestió de projectes? Dissenya una proposta tècnica raonada planificant-ne l'execució real.

1. Recerca: Accedeix al web oficial de Red Eléctrica de España (REE - eSIOS) i anota el preu horari de l'electricitat ($€/\text{MWh}$) d'una jornada completa. Identifica la potència nominal de 3 electrodomèstics habituals de casa teva i calcula el cost estimat de funcionament en hora punta en comparació amb l'hora vall (expressa els costos amb coma decimal, per exemple $0,18\ €/\text{kWh}$).

2. Ideació: Aplica una tècnica creativa (SCAMPER o matriu morfològica) per dissenyar una solució tècnica (p. ex., sistema de monitoratge, temporitzadors intel·ligents o avís domòtic) que optimitzi l'ús d'aquests aparells. Selecciona l'alternativa més viable.

3. Planificació: Fent servir LibreOffice Calc (o un altre full de càlcul gratuït), desglossa el projecte en una estructura de descomposició de la feina (EDT/WBS) i elabora un diagrama de Gantt per a un termini de 4 setmanes, fixant tasques, responsables, fites i un pressupost estimat.

4. Proposta raonada: Redacta un informe breu (màxim 2 pàgines) que sintetitzi el problema, la solució ideada, el cronograma i el pressupost.

Es valorarà:

• Rigor en l'extracció i l'ús de les dades oficials de REE.

• Originalitat i justificació tècnica en el procés d'ideació.

• Coherència i correcció formal del diagrama de Gantt i de l'EDT a LibreOffice.