Les fases del projecte tecnològic

Aquestes fases d'un projecte tecnològic estan desordenades: (a) construcció del prototip, (b) detecció de la necessitat, (c) avaluació i millora, (d) cerca d'informació, (e) disseny de la solució. Ordena-les correctament i explica amb una frase què es fa en cadascuna.

Defineix amb les teves paraules què és la «necessitat» que engega un projecte tecnològic i escriu dues necessitats reals de la teva aula o del teu institut que podrien convertir-se en un projecte.

Explica què és un prototip i raona per què el primer prototip gairebé mai és el producte definitiu.

Explica què es fa en la fase de cerca d'informació i per què convé fer-la abans de dissenyar. Posa un exemple aplicat a aquest repte: construir un suport per al mòbil amb materials reciclats.

Un equip redacta així la seva necessitat: «volem fer un trasto xulo». Reescriu-la de manera concreta i comprovable: per a qui, quin problema resol i en quin context s'utilitzarà.

En un projecte per crear un bancal escolar, la recerca descobreix que regar al capvespre redueix molt l'evaporació. Explica com aquesta dada pot canviar el disseny del sistema de reg i per què investigar primer estalvia feina després.

En la fase de fabricació, per què convé seguir els plànols i la llista de materials en comptes d'improvisar sobre la marxa? Explica dos riscos concrets d'improvisar.

Explica la diferència entre la fase de disseny i la fase de construcció, i raona per què convé tenir enllestit el disseny (plànols, llista de materials i pressupost) abans de començar a construir.

El teu equip disposa de deu sessions per a un projecte complet. Reparteix les sessions entre les cinc fases de manera raonada i justifica per què l'avaluació necessita un espai propi i no pas «el que sobri».

Explica amb un exemple per què la fase d'avaluació pot obligar a tornar al disseny, o fins i tot a la recerca, i raona per què aquest retorn no s'ha de considerar un fracàs.

Un grup treballa en un aerogenerador escolar per alimentar un circuit de 5 V. El seu registre d'assajos mostra les dades següents:

• Versió 1: 3 pales planes de PVC (angle 0°), vent a 20 km/h → 0,8 V generats. Diagnòstic: el rotor no genera prou parell per falta de sustentació.

• Versió 2: 3 pales amb perfil corbat (angle 15°), vent a 20 km/h → 3,6 V generats, però amb vibració crítica a l'eix a 400 rpm.

• Versió 3: Mateixes pales que la V2 a 15°, s'afegeixen contrapesos d'equilibratge dinàmic i coixinets de boles → 4,9 V a 450 rpm sense vibració.

1. a) A partir de les dades, rebat tècnicament l'afirmació: «L'equip va fracassar dues vegades abans d'encertar». Demostra com cada pas constitueix una iteració basada en el bucle 'mesurar - aprendre - redissenyar'.
2. b) Explica què hauria passat si l'equip hagués recorregut a l''assaig i error a cegues' en comptes de la iteració tecnològica guiada per paràmetres físics.

Un equip disposa de 6 setmanes (12 sessions d'1 h) per construir un hivernacle automatitzat amb control de reg per microcontrolador. La seva planificació inicial lineal va ser:

• Setmanes 1 i 2: Cerca d'informació i disseny 3D de la maqueta.

• Setmana 3: Compra de sensors i materials.

• Setmanes 4 i 5: Construcció de la maqueta i muntatge del circuit amb Arduino.

• Setmana 6: Programació del codi.

En arribar a la setmana 6 descobreixen que el sensor d'humitat de terra lliura un senyal analògic incompatible amb el voltatge de referència configurat i la bomba d'aigua consumeix més corrent de l'admissible, cremant una sortida de la placa.

1. a) Identifica els errors crítics de seqüenciació i dependència de tasques en aquesta planificació lineal. Per què la programació i el testeig unitari de components no s'han de deixar per a la fase final?
2. b) Reestructura el projecte mitjançant un diagrama de tasques concurrents (paral·leles) i introdueix almenys tres «fites de control» intermèdies amb condicions tècniques de pas per evitar arribar al final amb fallades d'integració.