Internet de les coses

Explica què és l'internet de les coses (IoT) i anomena tres objectes connectats que coneguis, indicant quina dada o «sentit» aporta cadascun.

Què necessita un objecte qualsevol, per exemple un llum, per convertir-se en un objecte connectat? Esmenta almenys tres elements i explica el paper de cadascun.

La figura mostra com es controlen diversos aparells d'una casa des del mòbil, amb un element de la cadena marcat amb ?. Indica quin element és i explica el camí que segueix l'ordre «encendre el llum» des que toques la pantalla fins que la bombeta s'encén.

Explica quin paper juga l'encaminador (router) wifi en una casa connectada i què els passa als aparells intel·ligents de l'habitatge quan l'encaminador s'apaga o es queda sense internet.

Diferencia Bluetooth i wifi com a formes de connectar un dispositiu: abast, consum d'energia i un exemple de dispositiu típic de cadascun.

Compara un comandament a distància per infrarojos amb el control d'un aparell a través d'internet: abast, necessitat de xarxa i privacitat. Posa un exemple en què clarament convingui cadascun.

Explica què és «el núvol» en el context de l'internet de les coses: on són realment les dades i què els passa als dispositius si l'empresa tanca el servei (casos reals d'aparells que es van quedar «inútils»).

Compara un dispositiu que funciona «en local» (tota la lògica dins de casa) amb un que depèn d'«el núvol»: latència de resposta, privacitat i dependència del fabricant, amb un exemple de cada tipus.

Dissenya un sistema IoT que avisi una família al mòbil si la humitat d'una planta baixa massa: quin sensor faries servir, com es connectaria, com arribaria l'avís i quin comportament tindria el sistema quan no hi hagi internet.

Explica què caracteritza una contrasenya forta i per què deixar «123456» en una càmera IP és un problema seriós de seguretat.

Una polsera d'activitat registra les teves passes i el teu son. Raona quins sensors fa servir, on es guarden aquestes dades i quina aplicació les mostra. Quin risc per a la teva privacitat veus en aquest funcionament?

El propietari d'un habitatge turístic instal·la un pany intel·ligent connectat per Wi-Fi a l'encaminador i afirma: «No em preocupa la seguretat: el pany té una contrasenya de 16 caràcters aleatoris, així que ningú des del carrer el pot forçar». a) Rebat la seva afirmació identificant i justificant dos vectors d'atac reals contra el pany que no depenguin d'endevinar aquesta contrasenya (per exemple, vulnerabilitats en el microprogramari/núvol del fabricant o atacs a la xarxa Wi-Fi local). b) Dissenya una millora en l'arquitectura de xarxa i d'autenticació que augmenti la seguretat de l'accés remot sense dependre únicament de la contrasenya del dispositiu.

Inventa una regla domòtica útil i una altra que sigui una mala idea, totes dues del tipus «si [condició], llavors [acció]». Justifica cadascuna pensant en falsos positius i en què passa quan la regla falla.

Un centre educatiu substitueix 60 bombetes tradicionals per bombetes «intel·ligents» de baix cost (5,0 W d'il·luminació LED i 1,5 W de consum continu en repòs/standby per la connexió Wi-Fi). Al cap de tres anys, el fabricant fa fallida, apaga els seus servidors al núvol i l'aplicació mòbil deixa de funcionar, impedint encendre-les o regular-les de manera remota. a) Calcula l'energia total (en kWh) que han consumit en repòs les 60 bombetes durant aquests 3 anys (1095 dies) i compara-la amb el consum real d'il·luminació si s'encenen 5 hores al dia durant 180 dies lectius a l'any. Interpreta el resultat des del punt de vista de l'estalvi energètic. b) Explica el fenomen de «maó electrònic» (bricking) que han patit aquestes bombetes i quina alternativa de disseny tècnic (protocols oberts locals enfront de dependència del núvol) hauria garantit que continuessin funcionant després del tancament del fabricant.

Un fabricant de bàscules de bany intel·ligents ofereix dues versions del mateix producte: el model A costa 15,00 € i requereix crear-se un compte gratuït a la seva aplicació mòbil al núvol per registrar pes, greix corporal i ritmes cardíacs; el model B costa 55,00 € i emmagatzema les dades únicament a la memòria interna i a la xarxa local de l'usuari (sense servidors externs ni subscripcions). a) Explica quin és el model de negoci ocult del model A: com monetitza el fabricant la diferència de preu a costa de les dades biomètriques de l'usuari i quins riscos d'elaboració de perfils comercials o amb tercers (com asseguradores) comporta. b) Justifica tècnicament per què el model B és més resistent a l'obsolescència programada i garanteix la sobirania digital de l'usuari a llarg termini, malgrat el seu cost inicial més elevat.