Tècniques d'ideació

Explica amb les teves paraules què és una pluja d'idees i escriu dues normes bàsiques que un grup ha de respectar perquè funcioni bé.

Explica la norma de la pluja d'idees «quantitat abans que qualitat»: per què s'apunten també les idees rares i què en pot sortir més endavant.

Durant la fase d'ideació per dissenyar un classificador automàtic de taps de plàstic al taller escolar, l'equip registra la següent dinàmica després de 25 minuts de reunió:

– Minut 4: L'Alba proposa utilitzar flotabilitat en aigua salada; en Lucas se'n riu i diu que «això és un nyap brut i inútil».

– Minuts 8–20: En Lucas monopolitza el torn explicant detalladament un braç robòtic amb visió artificial i intel·ligència artificial. La resta del grup assenteix en silenci per evitar discussions.

– Minut 24: Només hi ha dues idees anotades: el braç robòtic d'en Lucas i «posar un operari manual».

1. a) Identifica les dues errades metodològiques crítiques ocorregudes a la sessió i justifica tècnicament com han bloquejat la quantitat i la diversitat de principis de funcionament explorats.
2. b) Redissenya la sessió substituint la pluja d'idees tradicional per una tècnica estructurada (com ara Brainwriting 6-3-5 o el mètode de les pitjors idees possibles). Explica pas a pas com aplicaries aquesta tècnica per neutralitzar el domini d'en Lucas, eliminar la por al judici i forçar l'exploració de principis físics senzills (densitat, mida, magnetisme).

Explica què és un mapa mental, com s'organitza i per a què serveix dins d'un projecte tecnològic.

En un mapa mental, quina diferència hi ha entre una branca principal i una subbranca? Explica-ho amb un exemple fent servir com a centre «bicicleta».

En què es diferencien la pluja d'idees i el mapa mental com a tècniques d'ideació? Indica en quin moment del projecte faries servir cadascuna i per què.

Explica què és un esbós i quins elements mínims ha de dur perquè una altra persona l'entengui sense que tu hi siguis davant (vistes, notes, proporcions aproximades).

Explica la diferència entre un esbós i un plànol tècnic, i raona per què en la fase d'ideació es treballa sobretot amb esbossos ràpids a mà alçada.

La tècnica SCAMPER proposa verbs per transformar un objecte: substituir, combinar, adaptar, modificar, posar altres usos, eliminar i reordenar. Aplica'n dos a una cadira escolar i descriu les dues idees resultants.

El teu grup té vint idees i cal quedar-se amb dues. Proposa tres criteris de selecció (viabilitat, cost, impacte...) i aplica'ls a tres idees inventades per tu, mostrant la decisió final.

Un equip de projectes de 4t d'ESO ha de dissenyar un sistema per evitar que les portes del taller facin cops violents pels corrents d'aire. Als cinc minuts de començar, un integrant proposa: «Comprem un pistó hidràulic comercial de 35,00 € i el cargolem a dalt; és una idea que funciona segur, així que no perdem temps buscant més alternatives».

1. a) Rebat tècnicament la postura de quedar-se amb la primera solució viable. Analitza dos riscos de disseny que l'equip ignora per no haver realitzat una fase de divergència (considera aspectes com ara cost, manteniment, sobrecàrrega mecànica a les frontisses i valor pedagògic de fabricació al taller).
2. b) Planteja dues solucions alternatives conceptualment diferents basades en principis físics diferents (per exemple, amortiment pneumàtic casolà, contrapès per politja amb fre de fricció o retenció magnètica progressiva).
3. c) Dissenya una matriu de decisió amb tres criteris ponderats (per exemple: cost econòmic, complexitat de fabricació al taller i durabilitat) i avalua numèricament les tres propostes per justificar quina s'hauria de construir realment.

Per reduir la brossa del pati han sortit quatre propostes: papereres amb joc, videovigilància, multes i campanya de cartells. Avalua cadascuna amb criteris tècnics i socials (cost, eficàcia, acceptació) i proposa un pla combinat raonat.