Riscos a la xarxa

Explica què és el ciberassetjament i en què es diferencia d'una discussió puntual entre companys: pensa en la repetició, la intenció de fer mal i el desequilibri entre qui ataca i qui el pateix.

On és la línia entre una broma entre amics i l'assetjament? Explica quin paper juguen que l'altra persona rigui de debò, que aguanti en silenci o que hagi demanat parar, i què fer si notes que una «broma» ha passat de la ratlla.

En un xat del qual un company no forma part, diversos se'n burlen a diari i et passen captures. Analitza si quedar-te mirant et converteix en espectador o en partícip, quines opcions reals tens (no seguir el joc, avisar-lo, parlar amb un professor) i què faries tu.

Explica de manera senzilla què és el grooming: un adult que es fa passar per menor per guanyar-se la confiança d'una persona jove. Cita tres senyals primerencs que haurien d'encendre l'alarma i a qui explicar-ho si els detectes.

Un desconegut contacta per internet amb una persona de 14 anys, es guanya la seva confiança durant setmanes amb afalacs i acaba demanant-li imatges íntimes «com a prova d'amistat». Explica quina tàctica d'engany està utilitzant, per què no s'ha d'accedir mai a aquesta petició i què ha de fer la víctima des del primer moment en què se senti incòmoda.

Un «amic» conegut en un joc en línia insisteix a passar a videotrucada privada, demana que sigui «el vostre secret» i comença a fer preguntes cada cop més personals. Explica quin patró d'escalada mostren aquests senyals (privacitat, secrets, aïllament del grup) i on i com posar el límit.

Una cadena de missatges repta els menors a enregistrar-se fent alguna cosa perillosa i a nominar tres amics. Explica per què participar-hi «només per no quedar malament» és arriscat i escriu una resposta breu i assertiva que podries donar al grup.

T'arriba un vídeo amb contingut violent o pertorbador. Explica què fer i què no fer amb ell (veure'l per curiositat, reenviar-lo, denunciar-lo a la plataforma, explicar-ho a un adult) i per què aquest tipus de contingut pot afectar-te encara que el vegis «només un cop».

Analitza per què els reptes virals perillosos s'estenen tan ràpid (nominacions, pressió de grup, disseny de la plataforma que premia l'extrem) i dissenya un «contrarepte» segur i positiu que pogués fer-se viral al teu centre.

La figura mostra a qui pot recórrer una persona menor quan pateix un problema greu a la xarxa.

Un dels recursos apareix tapat: és un telèfon d'ajuda gratuït i confidencial, especialitzat en seguretat a internet per a menors i famílies. Indica quin és i descriu dos primers passos que convé fer sempre davant d'una situació greu a la xarxa, fins i tot abans de trucar.

Algú t'amenaça per internet («si no fas el que dic, publico les teves fotos»). Enumera què has de fer i què no has de fer en els primers minuts —respondre o no respondre, desar o esborrar, explicar-ho o callar— i justifica cada decisió.

Investiga i anota tres recursos oficials d'ajuda a Espanya per a problemes a la xarxa (telèfons o pàgines d'ajuda), indicant què ofereix cadascun i en quin tipus de situació convé utilitzar-lo.

Un amic falta als entrenaments i deixa de quedar amb el grup per continuar jugant en línia; quan no pot jugar es posa irritable i trist. Assenyala quins senyals de dependència tecnològica apareixen en aquest cas i quins primers passos li suggeriries a ell i a la seva família.

Una plataforma permet denunciar comptes d'assetjament, però les denúncies triguen setmanes a resoldre's. Avalua què poden fer mentrestant la víctima, les seves amistats i el centre educatiu, i raona per què el paper dels qui presencien l'assetjament sense participar-hi és decisiu.

Un company afirma: «Amb posar el meu perfil en privat i no afegir desconeguts ja estic totalment protegit; i si algun cop pateixo ciberassetjament o xantatge, el millor és esborrar el xat, bloquejar immediatament i no explicar-ho a ningú per evitar embolics». Rebat la seva postura justificant una errada greu en la seva idea de prevenció i una altra en la seva manera d'actuar davant d'un problema. A continuació, dissenya un pla d'autoprotecció digital per a la teva classe: proposa tres mesures tècniques de prevenció que vagin més enllà de privatitzar el perfil i tres passos ordenats d'actuació immediata (conservació d'evidències digitals, vies de comunicació i denúncia) davant d'una situació d'agressió a la xarxa.