L'ecosistema informatiu

Explica quina diferència hi ha entre informar i opinar, i indica en quines seccions d'un diari digital apareix habitualment cada tipus de contingut.

Explica quina diferència hi ha entre un corresponsal, un redactor i un columnista en un diari, i què pots esperar de la feina de cadascun.

Ordena aquestes fonts de major a menor fiabilitat per a un treball de classe i justifica el teu ordre: l'entrada d'una enciclopèdia en línia amb referències, un fil anònim d'una xarxa social, el web d'un organisme oficial i el blog personal d'un aficionat.

La figura compara tres canals habituals d'informació.

Indica quin tret sol ocupar el buit marcat amb ?, explica com afecta la resposta a la fiabilitat de cada canal i proposa un ús adequat de cadascun dels tres en un treball de classe.

Molts diaris digitals són gratuïts i viuen de la publicitat que generen les visites. Explica què és un titular «esquer» (clickbait), per què aquest model de negoci premia el seu ús i posa un exemple inventat de titular esquer al costat de la seva versió informativa.

Un blog de tecnologia publica «anàlisis» de mòbils que inclouen enllaços de compra amb comissió, sense indicar-ho enlloc. Analitza en què es diferencia això de la publicitat clàssica, quina obligació de transparència existeix per al contingut patrocinat i com canvia la confiança que concediries a aquestes anàlisis.

Explica què és un pòdcast informatiu, en què es diferencia de la ràdio de sempre (a la carta, sense horaris, de qualsevol creador) i quines comprovacions sobre autoria i fonts cal mantenir igualment.

Explica què és un mitjà hiperlocal (de barri o de poble), quines notícies cobreix que els grans mitjans no cobreixen i quin risc té dependre econòmicament del mateix ajuntament a qui hauria de vigilar.

Un vianant grava amb el mòbil un aldarull de 15 segons entre dues persones al carrer i el publica a les xarxes amb el missatge: «Brutal agressió en ple centre i la policia no fa res!». El vídeo arriba a mig milió de reproduccions. Hores després es confirma que l'escena pertanyia al rodatge autoritzat d'una pel·lícula i que les persones implicades eren actors.

1. a) Justifica a partir d'aquest cas per què la simple captura i difusió d'imatges per part de testimonis (periodisme ciutadà o testimoni directe) no equival a un treball periodístic professional.
2. b) Detalla tres fases del mètode periodístic (verificació tècnica de metadades/geolocalització, consulta i contrast de fonts oficials i contextualització temporal) que haurien impedit viralitzar aquesta notícia falsa.
3. c) Dissenya un protocol de verificació en tres passos que hagi d'aplicar el canal informatiu del teu institut si rep un vídeo impactant abans de decidir si és veraç i publicable.

Un mitjà titula «La ciutat està indignada» basant-se en una enquesta feta en una xarxa social. Explica per què aquesta mostra no representa la ciutat (qui fa servir aquesta xarxa, qui decideix respondre) i quines dades mínimes ha de donar una enquesta seriosa: mida de la mostra, marge d'error i qui la va encarregar.

Compara dos titulars del mateix fet: «Un grup de joves altera l'ordre a la plaça» davant de «Veïns protesten pel tancament del centre juvenil». Analitza quines paraules guien la teva opinió abans de llegir la notícia i quina tècnica fan servir tots dos titulars.

Imagina tres mitjans de comunicació davant d'una mateixa notícia: la implantació d'una taxa municipal a les empreses de repartiment a domicili de menjar ràpid.

• Mitjà A: Diari digital finançat en un 80 % per subscripcions de socis i un 20 % per publicitat local.

• Mitjà B: Portal de notícies gratuït els dos majors anunciants del qual són les dues principals plataformes de repartiment del país.

• Mitjà C: Emissora municipal pública finançada al 100 % per l'Ajuntament que promou la taxa.

1. a) Prediu l'enfocament editorial (favorable, crític o neutre) i els possibles biaixos o conflictes d'interès que mostrarà previsiblement cada mitjà en els seus titulars i cobertures.
2. b) Justifica per què conèixer l'estructura de propietat i les fonts de finançament d'un mitjà és indispensable per interpretar de manera crítica la informació que publica.

En un país fictici, dos grups empresarials controlen el 82 % de l'audiència de ràdio i televisió i el 75 % dels lectors de premsa digital. Tots dos grups comparteixen com a accionistes majoritaris dues entitats bancàries i un fons d'inversió internacional.

1. a) Interpreta aquestes dades: si esclata un cas de frau financer que involucra un d'aquests bancs, prediu quins riscos afronta el pluralisme i com es pot veure condicionada la fixació de l'agenda temàtica (agenda-setting) d'aquests mitjans.
2. b) Justifica per què l'existència de mitjans de titularitat pública independents i de plataformes comunitàries o cooperatives actua com un contrapès democràtic necessari davant de la concentració empresarial.
3. c) Dissenya una «dieta informativa plural» en tres pautes operatives perquè un estudiant de 3r d'ESO contrasti l'actualitat tecnològica i social sense dependre d'un únic grup mediàtic.

En l'entorn digital actual es produeix una paradoxa: els mitjans amb redaccions d'investigació professional estableixen murs de pagament amb subscripcions d'entre 6 i 15 € mensuals, mentre que les pàgines de contingut esquer (clickbait), notícies falses i desinformació són d'accés totalment lliure i gratuït, sostingudes per publicitat massiva.

1. a) Interpreta les conseqüències sociopolítiques d'aquesta situació: prediu què passarà amb la bretxa de desinformació entre sectors socials amb diferent capacitat adquisitiva si es consolida aquest model.
2. b) Avalua críticament dues possibles solucions: 1) finançar l'accés lliure a informació de qualitat mitjançant un cànon o taxa pública universal; 2) oferir llicències digitals gratuïtes de premsa mitjançant la xarxa de biblioteques públiques i instituts. Assenyala un avantatge i una limitació tècnica o de gestió per a cadascuna.
3. c) Dissenya una proposta de dues mesures concretes que el teu institut podria implementar per garantir que tot l'alumnat accedeixi a fonts rigoroses sense cost econòmic directe.