L'anàlisi d'objectes

Explica amb les teves paraules què significa analitzar un objecte tècnic i escriu una pregunta concreta per a cadascun d'aquests apartats, aplicada a una motxilla escolar: funció, forma, materials, fabricació, cost i impacte ambiental.

Estàs analitzant un objecte tecnològic qualsevol (per exemple, una cadira o una ampolla). L'anàlisi té quatre apartats i hi ha quatre preguntes, desordenades, que serveixen per completar-los.

Apartats de l'anàlisi:

1. a) Funció

1. b) Materials

1. c) Fabricació

1. d) Forma

Preguntes:

1. Quines màquines i processos s'han fet servir per fabricar-lo?

2. Quina mida, color i estructura té?

3. Per a què serveix i quina necessitat cobreix?

4. De quins materials està fet i d'on provenen?

Tasques:

1. a) Relaciona cada apartat amb la pregunta que li correspon (per exemple, a-3).

1. b) Justifica amb una frase una de les teves eleccions.

1. c) Proposa un cinquè apartat que no estigui a la llista (per exemple, un que tracti del que passa amb l'objecte quan deixa d'usar-se) i escriu la pregunta que li posaries.

La figura mostra la fitxa d'anàlisi d'una cadira repartida en sis apartats, però un està tapat.

L'apartat tapat és el que estudia d'on surten els materials, quin residu generarà la cadira al final de la seva vida i en quines condicions va treballar qui la va fabricar. Anomena'l, explica què s'hi analitza i escriu dues preguntes concretes que hauria de respondre.

Tot objecte té una funció principal i diverses funcions secundàries. Per a una ampolla reutilitzable, distingeix la seva funció principal (contenir i transportar líquid) d'almenys tres de secundàries (mesurar, aïllar, identificar el seu propietari, tancar bé en moviment) i explica quina part de l'objecte compleix cadascuna.

L'anàlisi funcional pregunta primer «què ha de fer?» i no «com és?». Aplica-ho a l'objecte «suport per al mòbil a classe»: escriu tres funcions que ha de complir ordenades d'imprescindible a desitjable i explica com aquesta llista condiciona qualsevol disseny posterior.

Un electrodomèstic premiat internacionalment per la seva estètica avantguardista és una tetera elèctrica amb forma de con perfecte d'acer inoxidable brillant sense arestes, amb la nansa metàl·lica soldada directament al cos, sense visor transparent de nivell d'aigua i amb botons tàctils situats a la base plana sense relleu. Els informes dels usuaris després de la seva comercialització destaquen quatre problemes crítics: 1) la nansa arriba als 85 °C i produeix cremades si no s'utilitza guant; 2) no se sap quanta aigua conté sense obrir la tapa, cosa que provoca que bulli en sec; 3) l'aigua goteja pel lateral en servir perquè el broc no sobresurt del cos cònic; i 4) no es pot accionar a les fosques ni per persones amb visió reduïda. Des dels principis de l'anàlisi formal, tècnica i ergonòmica: a) Explica com la prioritat de l'aparença visual va vulnerar un principi tècnic concret en cadascuna de les quatre errades. b) Redissenya aquests quatre aspectes proposant materials, geometria o elements afegits que restitueixin la funcionalitat i seguretat sense perdre una estètica neta i moderna.

La figura mostra unes tisores amb dues parts retolades amb el seu material i una tercera de tapada.

La peça tapada és el punt per on giren les dues fulles. Anomena-la, explica quin tipus d'unió forma (fixa les fulles però les deixa girar) i raona quin material necessita: per què no sol ser de plàstic?

En un paraigua conviuen diversos materials: tela de polièster, varetes de metall i mànec de plàstic. Relaciona cada material amb la propietat que el fa imprescindible a la seva part (impermeable i plegable, rígid i lleuger, còmode i emmotllable) i raona què passaria si n'intercanviessis dos.

Dedueix com es van fabricar aquests tres objectes observant la seva forma i les seves marques, i justifica cada deducció: un clip de filferro, un regle de plàstic transparent amb les lletres en relleu i una cullera de fusta tallada.

Explica la diferència entre el cost d'un objecte (el que val fabricar-lo: materials, energia, mà d'obra, transport) i el seu preu (el que paga qui el compra), i raona per què dues samarretes amb el mateix cost de fabricació poden tenir preus molt diferents.

Compara una ampolla d'aigua d'un sol ús i una cantimplora d'acer: mateixa funció, materials i fabricació molt diferents. Analitza cost per ús (no per unitat), residus generats en un any i comoditat, i conclou per a quines situacions té sentit cadascuna.

Per equipar un menjador escolar amb 200 cadires, es comparen dues ofertes: Oferta A: Cadires monobloc de polipropilè injectat. La fabricació del motlle d'injecció costa 18.000 € i cada unitat produïda costa 6,50 €. Tenen una vida útil estimada de 6 anys i no admeten reparació en cas de trencament. Oferta B: Cadires de fusta de pi i contraplacat construïdes amb unions mecàniques desmuntables a 38,00 € la unitat. Tenen una vida útil de 15 anys i les peces danyades es poden reemplaçar amb un cost mitjà de reparació de 4,00 € per avaria. 1) Calcula el cost unitari real de les cadires de polipropilè si només es produïssin les 200 unitats per a aquesta escola i calcula a partir de quin nombre de cadires produïdes l'opció A comença a ser més barata en cost inicial que la B. 2) Des del punt de vista de l'anàlisi tècnica (neteja/higiene en contacte amb aliments, esforços mecànics de torsió per ús infantil i fi de vida del material), justifica quina de les dues ofertes és tècnicament més adequada per al menjador.