Exercicis: Riscos a la xarxa

Explica què és el ciberassetjament i en què es diferencia d'una discussió puntual entre companys: pensa en la repetició, la intenció de fer mal i el desequilibri entre qui ataca i qui el pateix.

La figura mostra a qui pot recórrer una persona menor quan pateix un problema greu a la xarxa.

Un dels recursos apareix tapat: és un telèfon d'ajuda gratuït i confidencial, especialitzat en seguretat a internet per a menors i famílies. Indica quin és i descriu dos primers passos que convé fer sempre davant d'una situació greu a la xarxa, fins i tot abans de trucar.

Una cadena de missatges repta els menors a enregistrar-se fent alguna cosa perillosa i a nominar tres amics. Explica per què participar-hi «només per no quedar malament» és arriscat i escriu una resposta breu i assertiva que podries donar al grup.

Algú t'amenaça per internet («si no fas el que dic, publico les teves fotos»). Enumera què has de fer i què no has de fer en els primers minuts —respondre o no respondre, desar o esborrar, explicar-ho o callar— i justifica cada decisió.

Explica de manera senzilla què és el grooming: un adult que es fa passar per menor per guanyar-se la confiança d'una persona jove. Cita tres senyals primerencs que haurien d'encendre l'alarma i a qui explicar-ho si els detectes.

T'arriba un vídeo amb contingut violent o pertorbador. Explica què fer i què no fer amb ell (veure'l per curiositat, reenviar-lo, denunciar-lo a la plataforma, explicar-ho a un adult) i per què aquest tipus de contingut pot afectar-te encara que el vegis «només un cop».

On és la línia entre una broma entre amics i l'assetjament? Explica quin paper juguen que l'altra persona rigui de debò, que aguanti en silenci o que hagi demanat parar, i què fer si notes que una «broma» ha passat de la ratlla.

Investiga i anota tres recursos oficials d'ajuda a Espanya per a problemes a la xarxa (telèfons o pàgines d'ajuda), indicant què ofereix cadascun i en quin tipus de situació convé utilitzar-lo.

Una comanyera rep cada nit missatges feridors des d'un compte anònim i pensa a esborrar-se de totes les xarxes sense dir res a ningú. Explica per què callar i aïllar-se empitjora la situació, quines proves convé desar abans d'esborrar res i a qui ho hauria d'explicar.

Un amic falta als entrenaments i deixa de quedar amb el grup per continuar jugant en línia; quan no pot jugar es posa irritable i trist. Assenyala quins senyals de dependència tecnològica apareixen en aquest cas i quins primers passos li suggeriries a ell i a la seva família.

Un desconegut contacta per internet amb una persona de 14 anys, es guanya la seva confiança durant setmanes amb afalacs i acaba demanant-li imatges íntimes «com a prova d'amistat». Explica quina tàctica d'engany està utilitzant, per què no s'ha d'accedir mai a aquesta petició i què ha de fer la víctima des del primer moment en què se senti incòmoda.

En un xat del qual un company no forma part, diversos se'n burlen a diari i et passen captures. Analitza si quedar-te mirant et converteix en espectador o en partícip, quines opcions reals tens (no seguir el joc, avisar-lo, parlar amb un professor) i què faries tu.

Un «amic» conegut en un joc en línia insisteix a passar a videotrucada privada, demana que sigui «el vostre secret» i comença a fer preguntes cada cop més personals. Explica quin patró d'escalada mostren aquests senyals (privacitat, secrets, aïllament del grup) i on i com posar el límit.

Analitza per què els reptes virals perillosos s'estenen tan ràpid (nominacions, pressió de grup, disseny de la plataforma que premia l'extrem) i dissenya un «contrarepte» segur i positiu que pogués fer-se viral al teu centre.

Una amiga pateix assetjament en línia però no ho vol explicar a casa perquè té por que li treguin el mòbil «per protegir-la» i perdre el contacte amb tothom. Explica com parlaries amb ella i amb la seva família perquè la protegeixin sense aïllar-la, i quins arguments utilitzaries.

Un desconegut que ha aconseguit una imatge íntima d'una persona amenaça de difondre-la si no li envia més material o diners. Explica per què cedir empitjora sempre la situació, quines proves convé conservar, davant de qui denunciar i per què la vergonya no ha de guanyar: la culpa és només de l'extorsionador.

Analitza la frase «al capdavall, és només internet: res del que passi allà és la vida real». Raona per què és un error perillós, relaciona-ho amb les conseqüències reals del ciberassetjament i de la sextorsió i extreu dues normes d'autoprotecció que es dedueixin de la teva anàlisi.

Una plataforma permet denunciar comptes d'assetjament, però les denúncies triguen setmanes a resoldre's. Avalua què poden fer mentrestant la víctima, les seves amistats i el centre educatiu, i raona per què el paper dels qui presencien l'assetjament sense participar-hi és decisiu.

Un company afirma: «Amb posar el meu perfil en privat i no afegir desconeguts ja estic totalment protegit; i si algun cop pateixo ciberassetjament o xantatge, el millor és esborrar el xat, bloquejar immediatament i no explicar-ho a ningú per evitar embolics». Rebat la seva postura justificant una errada greu en la seva idea de prevenció i una altra en la seva manera d'actuar davant d'un problema. A continuació, dissenya un pla d'autoprotecció digital per a la teva classe: proposa tres mesures tècniques de prevenció que vagin més enllà de privatitzar el perfil i tres passos ordenats d'actuació immediata (conservació d'evidències digitals, vies de comunicació i denúncia) davant d'una situació d'agressió a la xarxa.

Analitza la responsabilitat de les plataformes enfront de l'assetjament: han de moderar i retirar continguts encara que això limiti la llibertat d'expressió? Pondera tots dos valors i proposa tres exigències concretes (rapidesa, transparència, protecció especial de menors) que les plataformes haurien de complir.

Dissenya el protocol d'actuació del teu centre davant d'un cas de ciberassetjament: qui rep l'avís, què es fa amb les proves, com es protegeix la víctima mentre dura el procés i com es treballa després amb qui ha assetjat.

Analitza el fenomen del «linxament digital»: milers de persones castiguen en massa l'error d'algú. En què s'assembla a l'assetjament que pretén combatre? Raona sobre proporcionalitat, context i empatia, i proposa una manera de demanar responsabilitats sense escarni.

Analitza el missatge següent enviat en un grup tancat de missatgeria a un estudiant que passa per una mala època: «Aquí sí que t'entenem, som la teva veritable família; no parlis d'això amb els teus pares ni professors perquè no ho entendrien, i fes servir el nostre codi secret perquè ningú no rastregi el xat». Interpreta quins mecanismes de manipulació psicològica i aïllament s'amaguen darrere d'aquestes paraules (falsa pertinença i validació de conductes nocives), prediu quines conseqüències tindrà per a aquesta persona tallar el contacte amb el seu entorn real i dissenya una estratègia d'ajuda: com parlaries amb ell sense posar-lo a la defensiva i a quins canals especialitzats (com el 017 d'INCIBE) recorreries.

Es sol dir que l'anonimat és el culpable de l'assetjament a la xarxa. Avalua aquesta idea: desapareixeria l'assetjament amb identitat verificada? Argumenta amb el que passa al pati, on ningú és anònim, amb el valor de l'anonimat per a persones vulnerables i conclou amb una postura matisada.

Repte del tema. Auditoria de benestar digital: de les dades a l'acció.

Gestionem la tecnologia de manera saludable i segura a casa? La teva missió és actuar com a consultor tecnològic per diagnosticar hàbits reals i plantejar solucions al teu entorn.

1. Recollida de dades: Consulta la funció «Benestar digital» o «Temps d'ús» del teu telèfon intel·ligent i el de dos familiars durant dos dies. Registra les hores diàries dedicades a pantalles distingint entre lleure i obligacions.

2. Detecció de riscos: Fes a aquests mateixos usuaris una breu enquesta de tres preguntes sobre ciberseguretat (contrasenyes repetides, accés a xarxes wifi obertes i missatges sospitosos). Consulta al web de l'INCIBE les recomanacions sobre aquests riscos.

3. Processament a LibreOffice Calc: Introdueix les dades en un full de càlcul, obtén el temps mitjà diari d'ús en hores (per exemple, $3,5$ h) mitjançant fórmules i genera un gràfic de barres comparatiu.

4. Pla de xoc familiar: Redacta un decàleg breu amb quatre compromisos clau: dos dirigits a la salut física o desconnexió (evitar la llum blava nocturna i el sedentarisme) i dos enfocats a la prevenció activa enfront de fraus i ciberassetjament.

Es valorarà:

• Registre sistemàtic de dades i ús correcte de fórmules i gràfics a LibreOffice Calc.

• Identificació crítica dels riscos digitals contrastats amb la informació de l'INCIBE.

• Viabilitat, coherència tècnica i originalitat de les mesures saludables proposades.